Walk With Me

Un relat de: deòmises

Balla amb mi la dansa mil·lenària de l'eben i del nacre,
La dansa sacra que em vincla als teus llavis,
Els glavis necessaris per a viure en les teves paraules
-Cadenes paules entre els retaules dels meus desvaris-.

Què fa que m'amaris amb els teus besos de dolcesa plena
Si la darrera pena ha estat oblidada
Per la teva abraçada, carregada d'esperança?

Balla amb mi la dansa dels segles, la dansa sacra
Que no deixa xacra en els teus peus d'àngel, savis.
No vull que desclavis de la meva boca les teves baules
Mentre els troncs dels saules siguin reliquiaris

Per a que hi emparis els nostres noms, sirena;
Mentre esdevinc falena en la llum de la teva besada,
Camina una altra vegada amb mi pel gual de l'enyorança.

Comentaris

  • Garratibat[Ofensiu]
    Antoni Casals i Pascual | 23-11-2007 | Valoració: 10

    corprès i esmaperdut m'he quedat. Jo tinc un poema carregat de rima interna com tu i no havia tingut nassos de pen jar-lo. Ara m'has fet enveja. Me'n vaig a buscar-lo, i el passo pel sedàs dels déus de REC. Ja veurem què triga a sortir, però no me'n puc estar.
    Ens seguim.

    Antoni

  • He comentat[Ofensiu]
    Salgado | 23-11-2007 | Valoració: 10

    fa uns minuts l'altre poema amb el mateix títol. Em semblava tendre, ple de desig. Però aquest el supera... Rima amagada i vers amb una llargada descomunal. Seràs de veritat d'un altre planeta? Xavier

  • gypsy | 08-11-2007

    l'he tornat a llegir.

    b r u t a l


    !!!!!

    gyps

  • Em reafirmo[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 08-11-2007 | Valoració: 10


    Em reafirmo, i ho faré tantes vegades com sigui necessari:

    Sincerament, feia molt de temps que no llegia res de tan bo en poesia.

    Entra a la plana de Premis Literaris de la Generalitat (si vols anar directament escriu prelit a google) i tria la convocatòria del concurs de poesia que vulguis guanyar. Perquè guanyaràs qualsevol concurs al que et presentis, i els teus versos mereixen ser publicats en paper, noi.

    Felicitats.

    Sergi

  • gypsy | 08-11-2007 | Valoració: 10

    començo a sospitar que no ets d'aquest planeta?¿
    !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

  • Chris Spheeris[Ofensiu]
    Gertrudis | 06-11-2007 | Valoració: 10

    Pensava que era l'única persona rara d'aquest món per escoltar Spheeris. He entrat al teu poema per haver llegit el seu nom però m'ha agradat moltíssim llegir-lo. Desprèn sensacions i vols interpretar la seva música. És així?

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

373 Relats

1006 Comentaris

306789 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978