Visca la lectura i la verdura!

M'agradat molt la teva versió de Sant Jordi, uanra. De fet, m'hauria sapigut greu que el Jordi del teu relat s'hagués vist obligat a matar al drac. Valdria la pena conservar a un drac que llegeix, no trobes?
I la idea de que es faci vegetarià és excel·lent.
La història està molt ben escrita. Si els meus nebots em demanen que els hi expliqui un conte aquesta setmana, potser els hi explicaré aquest. Em deixes, oi? Ets un gran escriptor!

és molt divertit i m'ha fet passar una bona estona. Sóc la Laia, la filla de la gypsy i m'he animat a escriure.


Fins la propera

I és per això per que a tu t'agrada llegir, que escrius tant bé !

Canviar els finals dels contes clàssics i de les llegendes és una manera molt divertida d'engrescar a menuts i grans a tornar-los a llegir.
Encara no havia llegit cap versió en que el Drac portés ulleres ! Molt i molt ben començada l'acció amb aquest detall que m'ha mantingut el desig d'arribar a un desenllaç que m'ha agradat molt.
He buscat entre els teus relats algun que no t'hagués comentat, tot i ser de l'any passat , crec que sempre serà una molt bonica versió de la Llegenda de Sant Jordi, per tornar-la a llegir en cada Diada.
Una abraçada de tot cor,
Núria

Aquest és el Nanorelat que he presentat amb el tema Sant Jordi 2060. Si aquest comentari el llegeix algú d'aquí 50 anys, que comprovi si la realitat s'apropa a la meva predicció. Jo no crec que hi sigui.

Gran èxit a la paradeta d'RC

Estepa3, güitxi, Hannah, ponni, REGOR, Safir i uanra signaran molts exemplars del llibre "Els contes dels més vellets de relatsencatala.cat".

quin final més genial per a la llegenda de Sant Jordi!
vols dir que no va succeir tal i com tu ho contes?
Escrius molt bé, uanra, fas que entrem en els personatges i en la història sense adonar-nos-en.

Un petonàs!



gypsy

quina història tan fantàstica, una versió mooooolt acertada (et podria dir que m'agrada més la teva història que la llegenda....). Per cert, el títol és GENIAL!!!

Sort en tinc que la teva mare m'ajuda molt i molt, si algun dia faig un premi l'hi hauré de donar a ella. Gràcies maco per comentar-me, aviam si tornes a publicar que jo ja t'espero. Un petó molt fort.

D'això que tu has fet, uanra, es diu "versionar", és a dir, tornar a escriure una història ja coneguda, però canviant elements, personatges, intencions, el final, etc., de tal manera que sembla la mateixa rondalla, però no ho és.

Per començar, tu has pintat al drac de vermell... jo sempre l'havia vist verd!
A més, li has posat ulleres i l'has fet bon lector: a la foto de la teva biografia, tu portes ulleres i una bufanda vermella... i t'imagino perfectament llegint contes o mirant il·lustracions i passant-ho bé mentre ho fas! El que no puc saber és si t'agrada la verdura... si o no?

La teva versió m'ha semblat molt divertida i molt "raonable", ja que els personatges arriben a un acord sense que ningú surtís perdent... bé, potser els enciams i les espinacs no van pensar el mateix, és clar, perquè un drac deu menjar quilos i quilos de fulles al dia per omplir aquella panxa tant grossa i que no li faci més garranyics!

Per cert, m'ha quedat un dubte... els del poble van anar a algun mercat veí a comprar vaques, o des de llavors beuen llet... de soja?

T'envio una abraçada de color de rosa,
Unaquimera

bé, jo tinc una mica més del doble de la teva edat, i m'ha sorprès molt aquest relat! és un conte molt divertit, i a més, m'agrada això de regalar llibres perquè el dran llegía. jaja! escrius molt bé per ser tan jove, de veritat! jo als sis anys escribía quatre línies i encara gràcies!

felicitats!

Bruna.

el dia de Sant Jordi et vaig donar un petonet, no sé si t´enrecordaràs de mi, però tant se val.
M´ha encantat el teu conte, per què sempre per defensar-nos hem de lluitar?, també podem parlar, com aquest S Jordi teu que li fa una bona proposta al drac, i ves per on al drac li sembla interesant. Em quedo amb aquesta llegenda teva de Sant Jordi.
Enhorabona per la teva capacitat d´escriure e imaginació.

Un petó ben gran

tot escoltant la ràdio, el locutor es va equivocar i va dir que Sant Jordi, amb l'espasa, va matar a la princesa. Quina planxa, no?
Una versió molt original i molt ben escrita de la llegenda. M'ha encantat aquest drac de color vermell, que porta ulleres, que llegeix i menja verdures.
Et felicito, Uanra. Un petó.
Nonna

que estrany bé tot i aixì acaba bé com el tipic de Sant Jordi. Perfecte i molt ben escrit.


adeu regor

Li has donat un bon gir al conte tradicional, he rigut molt, l'he trobat molt divertit. Les ulleres del drac són com aquestes? hehehe.
Gràcies per fer-me riure. Ah també he aprés una paraula nova "garranyics"que no la coneixia.
Per fi t'he conegut avui a la parada d'RC.Tu segueix, segueix, que portes molt bon camí, artista.

una abraçada maco.
mjesus

Ha estat un dels relats de Sant Jordi més divertits que he llegit!!! M'ha agradat molt el drac que es torna vegetarià XD

Un petó molt fort en el dia de Sant Jordi!!! muaks

Molt bon relat uanra!

Cavaller, amb la col al cap en forma de rosa se us saluda, bona diada!

Salut!

Albert

Uanra, m'encanta la teva versió de la llegenda de Sant Jordi. Amb un drac així ens haguessim estalviat molts madecaps!
Espero que segueixis publicant els teus relats perquè et poguem anar llegint.
Fins aviat!

Lior.

una visió molt bona de la llegenda, i qui ho sap? però potser tu ens havies d'explicar la veritable história del drac, el Jordi i la princesa, i la teva versió és definitivament la bona!
M'agradaria que fos així.
Una forta abraçada.

Ferran

PS
A veure si demà us coneixeu tu i el Regor, ja que ell passarà una estona per la paradeta, amb la xantalam. Jo arribaré més tard, penso que ja no hi seràs, o potser sí, si no ens veiem, que gaudeixis d'un feliç i bon Sant Jordi!

D'entrada el títol del teu relat m'ha atret molt: lectura i verdura? Sí, són dues paraules que rimen molt bé, però què ens voldrà explicar en Uanra? Després de llegir-lo t'he de dir que l'he trobat molt original: un drac lector i, a més, vegetarià! Fantàstic!
El diàleg entre els teus personatges el trobo molt tendre, simpàtic i, sobretot, conciliador. Has endolcit una llegenda amb un estil impecable, fresc, àgil i molt creatiu.
Per tot plegat, Uanra, et felicito molt i molt.
T'envio un petó ben fort.
Mercè

A mes d'oferir-nos una història de Sant Jordi molt divertida, has imposat com a norma per poder ser bo, que s'ha de llegir i s'ha de menjar verdura, dues coses que no sempre agraden els nens. Si el teu Drac vermell no hagués llegit mai cap llibre, de ben segur que seria de color verd i molt dolent, com el de la llegenda de Sant Jordi, però un drac intel.ligent ha de ser del color que mes li agrada. Per molts anys, i que demà dia de Sant Jordi et trobis tots els dracs bons que hi han al mon i no t'oblidis de comprar llibres que l'any és molt llarg i els podras llegir tots.

una llegenda. M'ha agradat més la teva versió que la que jo coneixia. Excel.lent versió i excel.lent explicació de la tradició de les roses i els llibres. Ets un crack! Segueix escrivint que ho fas molt rebé!

FELICITATS !
Una original història de "Sant Jordi" i una invitació al diàleg. Gràcies. El teu relat és com una rosa oberta.

Si els homes fessim menys guerres i ens dediquessim a conrear i gaudir de la natura, si les noies poderoses fòssin amables i senzilles, si els dolents es concentressin a aprendre dels llibres, el món seria tant feliç com la innocència dels teu conte.
Felicitats uanra. Vas millorant i ens fas feliços a molts seguidors i admiradors teus. Gràcies.

Jo la sabia d'una altra manera, però aquesta versió m'agrada molt més. Mira, em quedo amb aquesta, que és molt xula. Visca la lectura, la verdura i l'aventura. I visca aquest nano tan trempat que es reinventa les històries antigues.
Molts petons i bon dia de San Jordi.

i especialment aquests dies que ja estem a prop de Sant Jordi. Saps, Uanra? m'ha agradat molt el teu conte, perquè explica la història d'un drac i tot acaba bé, sense fets sanguinaris. A més, que tots els dracs no debien ser iguals, i segur que n'hi havia algun de bo encara que potser no tingués afició per la lectura. Tu a més l'has fet vegetarià, o sigui que també debia ser amic dels animals que hi havien al bosc, al voltant del castell.
M'agrada llegir-te i veure com mostres aquesta imaginacio tant productiva. Segueix, eh? que ara feia uns dies que m'acostava al teu raconet i no trobava rés nou.
Una abraçada molt gran, Arnau

Uf! Arnau com he gaudit amb el teu conte. Es una versió diferent a totes les que havia llegit i la que més m'agrada, perquè així no tenen que matar al drac. A més és un drac especial que li agrada llegir i això encara el fa millor.
Que et semblaria fer-ne una segona part, on també li agrada escriure relats? Ja sé que aquí a la nostra pagina ja tenim drac, però podria ser divertit. No trobes?
Et felicito perquè tens molta imaginació

i ja em va semblar originalíssim i ben escrit. Amb passos clars però sense dubtar en cap moment.

M'agrada que segueixis endavant en el teu afany per escriure i llegir. Així creixeràs com a persona i com a autor.

Felicitats pel nou relat, d.

PS: Segueix escrivint!

...deliciós; fa gust a caramel de fresa.
Segueix escrivint amb tanta imaginació i així de bé.

Aquest conte tan modern, m'ha agradat molt.
El drac que hi surt, potser acabarà escrivint a R.C. Ves a saber!
La princesa, molt senzilla, ella mateixa obre la porta del castell.
I el [cavaller] Jordi, en comptes d'anar a cops d'espasa, prefereix fer un ram de flors per a la princesa.
Però, el que m'ha agradat més de tot, és... el naixement de los tradicions del llibre i la rosa!
Petonets!
- Avi Joan, com no, el de la iaia -