Aventura de pirates

       En un matí càlid i radiant, uns pirates embarcaven a Madagascar dins d'un bergantí i es dirigien mar endins. Hi duien moltes provisions: gallines, porcs, rom, bales de canó, barrils de pólvora, etc. El vaixell era propietat d'en Barbanegra, un pirata intrèpid i amb cara de pocs amics. La nau tenia cinc veles: una al trinquet de proa, tres a l'arbre mestre i una darrera, al trinquet de popa. Lluïa la bandera roja, blanca i negra del capità.

       La tripulació era de cinquanta pirates grollers que volien anar a buscar un tresor a l'illa de Cabrera seguint el plànol que havien trobat en l'abordatge de la galera d'en Barba-rossa. Al cap d'una estona, van ser atacats pel junc de la senyora i del senyor Ching. Van matar mitja tripulació d'en Barbanegra, però els supervivents van aconseguir estripar les veles del junc i escapolir-se. Un dels supervivents va ser el cuiner, que estava preparant el dinar a la cuina: el peix assecat i les galetes, que eren el pa habitual dels pirates. Un altre, afortunadament, va ser el metge.

       Continuaren el viatge en direcció a l'illa de Cabrera. Enmig del camí, arribaren al cap de la Bona Esperança i van decidir aturar-s'hi per omplir els barrils d'aigua dolça. S'hi trobaren deu pirates famolencs i desgraciats que deien haver estat abandonats per en Barba-rossa i el capità va decidir afegir-los a la seva tripulació. En pocs dies, van recuperar-se gràcies als bons menús que preparava el cuiner i a les recomanacions del metge de bord.

       La vida a bord transcorria amb normalitat: uns cosien veles, un altre fregava el pont amb vinagre, d'altres s'entrenaven amb punyals i espases de valent... Perquè si no ho feien, en Barbanegra els castigava amb les seves fuetades. Els obligava a ser uns grans lluitadors per tal de mantenir la fama que tant li havia costat aconseguir: els seus pirates eren, normalment, els vencedors de totes les batalles.

       Llavors, van haver de travessar una immensa boira de la qual van aconseguir sortir. Un cop fora d'aquesta, de sobte van trobar-se, a uns cent metres, el vaixell d'en Barba-rossa. S'hi van apropar veloçment i van començar a rebre canonades del vaixell enemic, al mateix temps que el grumet avisava:

       -Vaixell a la vistaaaaaaa!

       Va ser una lluita inesperada en què els pirates d'en Barba-rossa semblava que jugaven amb avantatge. Els pirates d'en Barbanegra, però, van agafar tota una barana del vaixell i la van llançar, atrapant una vintena dels pirates i el mateix Barba-rossa que estaven a punt de saltar.

       Els pirates d'en Barbanegra, tret del metge i el cuiner, van saltar com a feres a la galera. Després de lluitar aferrissadament amb pistoles, sabres, ganivets i destrals van aconseguir matar la resta de la tripulació que no estava atrapada per la barana i llançar-los al mar. Havien demostrat, un cop més, que els durs entrenaments que feien els servien per ser uns vencedors.

       En aquest moment, un dels deu tripulants recollits al cap de la Bona Esperança cridà:

       -A l'ataaaaaaaaac!

       I van començar a lluitar contra els pirates d'en Barbanegra.

       -En primer lloc, traieu-nos aquesta fusta de sobreeeeeee! -va cridar en Barba-rossa, que seguia sota la barana de fusta juntament amb altres mariners.

       -Lluiteeeeeeu, aquests són uns traïdoooooors! -va escridassar el capità Barbanegra-. Són amics d'en Barba-rossa. Ens han enganyaaaaaat!

       Mentre la desena d'homes intentava alliberar en Barba-rossa i els seus companys, en Barbanegra féu senyals als seus tripulants ordenant-los que aprofitessin l'ocasió per a tornar al bergantí. Allà es retrobaren amb el cuiner i el metge que havien carregat de pólvora els canons i, per tant, ràpidament, van poder llançar canonades a la galera. En pocs minuts van veure com l'embarcació anava enfonsant-se dins de l'aigua.

       Els pirates protagonistes van seguir el camí cap a l'illa de Cabrera. Després de llargues hores de descans, es van recuperar i van sentir la veu del grumet que deia:

       -Terra a la vistaaaaaaaa!