Nanos fora de concurs

Hola Uanra!
M'ha agradat llegir els teus nanos!
Ara que tens vacances, perquè no participes als nanos que aniran sortint?
Em sembla que en saps molt, quina enveja, a la teva edat no era pas tan bona escriptora, segueix-ho cultivant!

Un somriure,
Anaïs

que haguessis començat fent ‘nanos’ fora de concurs.
I molt menys recordava que fossin tan bons. Vols dir que nos fas trampa i me’ls copies a mi? Vols dir que per això de vegades no trobo la inspiració, perquè me l’has amagada?
—Un petonet de l’avi Joan, el de la iaia—

... una anècdota que apareix en un dels teus nanos (el 2) d'aquesta recopilació amb el Superenigmàrius d'avui: La ciutat anglesa per la qual, si bufes, passa un riu català.

Quan he vist que manxar és un sinònim de bufar, he pensat que podries tenir part de raó amb la pregunta.

Per cert, la resposta era MANCHESTER = MANXES + TER! Gràcies a tu, l'he trobada ràpidament!

Un petonet,

mama

demostres una gran intel.ligència amb aquests nanos, no és fàcil fer-los i menys donar sentit i ironia en poques paraules...i tu ho fas!

avui he pensat que potser t'agradaria la xocolata ?

fins aviat
una abraçada fresqueta!!
joande

M'han agradat molt els teus Nanos fora de concurs. Tens un sentit de l'humor boníssim.
Tots els teus Nanos m'agraden, tots, però m'han agradat especialment "Els cucs de seda", "Paraules derivades", "Parlant dels nens de la classe", "Ara que tinc set anys", "El Tió" i "Les mestres no ho saben tot". Genials!
Una abraçada,
Shaudin

acceptant el permis de la teva mare, et faig servir de conillet d'indies. Estic aprenent a fer enllaços, i per no utilitzar-te de franc et deixo de penyora un conte target=_blank

espero que t'agradi,

sulfuric

No sé si serà veritat, eh? però a mi em van explicar una vegada que el Ratolí Pérez deia unes paraules màgiques i la dent sortia de sota el coixi i es posava a la seva mà sense que hagués de tocar res. Ho feia així per tal de que mai cap nen es despertés mentre ell deixava el regal. Bé, com que no ho sabem de cert, pot ser una possibilitat.
M'han agradat molt aquest recull de nanos que vas presentar fora de concurs. Són ingeniosos i molt divertits. També he vist fa un moment que ets el jutge d'un nou nanorepte, i com que tinc temps fins demà al vespre ja mirare a veure si m'inspiro per presentar-ne un, que el tema que has proposat, dels gats, m'agrada molt.
Segueix escrivint, eh? nanos, relats, contes, el que sigui, que tots tenim ganes de llegir-te,
Un petó molt gran i molt gran!

cada cop que escrius, et superes.
El primer em suggereix que et fas preguntes intel-ligents.
2.- Que tens molt d'enginy.
3.-No et conformes amb qualsevol cosa.
4.-Tens sentit de l'humor.
5.-Que t'agrada millorar.
6.-Ets un noi pràctic.
7.-Els pares no volien despertar els veins.
8.-I tant que no!
Et felicito per tots aquests nanos. M'han encantat.
Aviat ho faràs millor que la mare, que ja és dir.
Un petonet, uanra!

Els teus nanos ens ajuden a recordar la visió que teníem anys enrere, molts anys enrere. Quan no ens adonàvem de les mentides pietoses que ens deien els nostres pares, o per recordar les preguntes que nosaltres mateixos ens fèiem...

Encara que, de tant en tant, és divertit tornar als anys que tens tu ara. Explicar una anècdota en vint paraules´és un exemple d'aquest retorn. O, perquè no?, explicar una història més llarga, com un Clàssic...

Felicitats, Arnau, per la teva visió oberta i fresca, i per compartir-la amb nosaltres!

d.

PS: un deu per compensar tants fora de concurs reals...

Hola uanra, en els teus Nanos ens planteges preguntes i ens dones també respostes que sovint els adults no fem.
Són uns Nanos divertits i molt encertats!
Em va agradar molt tenir-te entre nosaltres en el darrer Nanorepte que vaig convocar, i que consti que jo, que sóc mestra, tampoc sé com s'ho fa el Ratolinet Pérez!
Molts petons,
Núria

jajajajaaja aii els nens!!!

Com enganxa inventar-se nanos, oi? Tots els que has escrit tenen l'ingredient bàsic per atreure l'interès del lector: habilitat o traça per sintetitzar una història (que no es gens fàcil) acompanyada d'enginy, humor i tendresa.
El nano dels Reis Mags sobre el gatet de veritat m'ha encantat i els dels nens i nenes de classe també, i... en fi, que m'ho he passat piiiipa llegint-los.
Segueix així, no paris d'inventar petites o grans històries que no hi ha res com jugar amb les paraules, bé... a part de la gateta, s'entén)
Felicitats, guapo! Un petonet!

Mercè