Cercador
Vint nanorelats sobre Ara ve Nadal... [temps real de lectura: 3 minuts]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Arbre de Nadal ecològic.
L’avet serví tres Nadals. Passat festes el pujaven al terrat, regant-lo sovint. Quan fou massa gran el retornaren al bosc.
Celebració en família?
Celebren Nadal amb els avis materns i Sant Esteve amb els paterns, però amb pares divorciats la fórmula es complica.
Conte nadalenc escatològic.
Com sobraven candidats per fer de Santa Claus, s’oferí de caganer en aquell pessebre vivent, amb dues defecacions diàries garantides.
Cura de son per a gent poc nadalenca.
Aplicaven aquesta teràpia des del 24 de desembre al 6 de gener, ambdós inclosos, i regalaven un calendari had hoc.
El cagatió.
De tant apallissar-lo, el pobre tió va acabar cagant melmelada en un platet. Almenys això li van dir els pares.
Els Reis de Can Jorba.
Sempre li entregava la carta a Baltasar. M’estranyava que no fos ben bé com els negres de Tarzan o Mogambo.
Els Reis dels avis.
Divorciats tant els avis paterns com els materns, anar a buscar els regals de Reis s’havia convertit en una gimcana.
Els Reis i el Príncep de les Tenebres.
Si els Reis d’Orient es deixaven algun balcó obert, aquell vampir oportunista aprofitava per entrar, fent-se passar per patge.
"La vida de Brian" (Monty Python, 1979).
Era tan irreverent que en el pessebre hi posà dos estables, amb sengles nounats: Jesús de Natzaret i Brian Cohen.
Per acompanyar les dotze campanades.
Cap d’any a casa. Grills de mandarina en lloc de grans de raïm: no tenen pell i són del temps.
Manresa, 1961.
Oblideu-vos-en de Frank Capra; la millor pel·lícula que s’ha fet sobre el Nadal és del valencià Luis García Berlanga: "Plácido".
Mare de Déu de Betlem (25 de desembre).
La festa cristiana de Nadal s’ha convertit en l’apoteosi del consumisme, i la MdD de Betlem en patrona dels oniomaníacs.
Nadal a Barcelona, anys cinquanta I.
A la Rambla de Catalunya hi havia mercat d’aviram, bàsicament de galldindis. Acabats d’engreixar a casa, el problema era matar-los.
Nadal a Barcelona, anys cinquanta II.
A molts urbans —guàrdies municipals amb salacot, que regulaven el trànsit a les cruïlles— la gent els deixava regals.
Nadal a Barcelona, anys cinquanta III.
El vigilant, el sereno, l’escombriaire, l’escombrador i el fanaler desfilaven per les cases, desitjant feliç Nadal i pròsper Any Nou.
Nadal a Barcelona, anys cinquanta IV.
A la Fira de Santa Llúcia totes les figuretes eren de terracota. Bibelots de plàstic només en venien a Gerplex.
Nadal a Barcelona, anys cinquanta V.
Tret del ressopó, de tornada de Missa del Gall, les famílies catalanes no acostumaven a celebrar la nit de Nadal.
Nadal: alegria i caliu familiar.
Diuen que no té cap fonament la creença que per Nadal hi ha més suïcidis, però sí més depressions.
Nadal democràtic.
Les llaminadures de Nadal s’adapten a totes les butxaques: qui no pot comprar torró es pot atipar menjant polvorons.
Programació cinematogràfica nadalenca.
El tenien tan malacostumat que, a més de Tió, pare Noël i Reis, cada dia volia veure’n alguna de superherois.
L’avet serví tres Nadals. Passat festes el pujaven al terrat, regant-lo sovint. Quan fou massa gran el retornaren al bosc.
Celebració en família?
Celebren Nadal amb els avis materns i Sant Esteve amb els paterns, però amb pares divorciats la fórmula es complica.
Conte nadalenc escatològic.
Com sobraven candidats per fer de Santa Claus, s’oferí de caganer en aquell pessebre vivent, amb dues defecacions diàries garantides.
Cura de son per a gent poc nadalenca.
Aplicaven aquesta teràpia des del 24 de desembre al 6 de gener, ambdós inclosos, i regalaven un calendari had hoc.
El cagatió.
De tant apallissar-lo, el pobre tió va acabar cagant melmelada en un platet. Almenys això li van dir els pares.
Els Reis de Can Jorba.
Sempre li entregava la carta a Baltasar. M’estranyava que no fos ben bé com els negres de Tarzan o Mogambo.
Els Reis dels avis.
Divorciats tant els avis paterns com els materns, anar a buscar els regals de Reis s’havia convertit en una gimcana.
Els Reis i el Príncep de les Tenebres.
Si els Reis d’Orient es deixaven algun balcó obert, aquell vampir oportunista aprofitava per entrar, fent-se passar per patge.
"La vida de Brian" (Monty Python, 1979).
Era tan irreverent que en el pessebre hi posà dos estables, amb sengles nounats: Jesús de Natzaret i Brian Cohen.
Per acompanyar les dotze campanades.
Cap d’any a casa. Grills de mandarina en lloc de grans de raïm: no tenen pell i són del temps.
Manresa, 1961.
Oblideu-vos-en de Frank Capra; la millor pel·lícula que s’ha fet sobre el Nadal és del valencià Luis García Berlanga: "Plácido".
Mare de Déu de Betlem (25 de desembre).
La festa cristiana de Nadal s’ha convertit en l’apoteosi del consumisme, i la MdD de Betlem en patrona dels oniomaníacs.
Nadal a Barcelona, anys cinquanta I.
A la Rambla de Catalunya hi havia mercat d’aviram, bàsicament de galldindis. Acabats d’engreixar a casa, el problema era matar-los.
Nadal a Barcelona, anys cinquanta II.
A molts urbans —guàrdies municipals amb salacot, que regulaven el trànsit a les cruïlles— la gent els deixava regals.
Nadal a Barcelona, anys cinquanta III.
El vigilant, el sereno, l’escombriaire, l’escombrador i el fanaler desfilaven per les cases, desitjant feliç Nadal i pròsper Any Nou.
Nadal a Barcelona, anys cinquanta IV.
A la Fira de Santa Llúcia totes les figuretes eren de terracota. Bibelots de plàstic només en venien a Gerplex.
Nadal a Barcelona, anys cinquanta V.
Tret del ressopó, de tornada de Missa del Gall, les famílies catalanes no acostumaven a celebrar la nit de Nadal.
Nadal: alegria i caliu familiar.
Diuen que no té cap fonament la creença que per Nadal hi ha més suïcidis, però sí més depressions.
Nadal democràtic.
Les llaminadures de Nadal s’adapten a totes les butxaques: qui no pot comprar torró es pot atipar menjant polvorons.
Programació cinematogràfica nadalenca.
El tenien tan malacostumat que, a més de Tió, pare Noël i Reis, cada dia volia veure’n alguna de superherois.
Comentaris
-
Can Jorba![Ofensiu]llpages | 15-12-2022 | Valoració: 10
Bé, jo sóc posterior a molts dels noms que esmenes, però els meus avis em van explicar molts dels nanorelats que escrius. Entre ells, els Reis Mags de Can Jorba, m'ha fet molta gràcia. Un passat que no tornarà però que molt probablement tenia força més autenticitat que els temps ultraconsumistes que corren actualment. A seguir fent memòria, Joan!
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre UN ELECTRODOMÈSTIC AMB VIDA PRÒPIA. [text no creat amb IA]
- Penúltim relat de Joan Colom. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre UNA DE DETECTIUS. [text no creat amb IA]
- Elogi del microrelat. [text no creat amb IA]
- Un, dos, tres. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre L'HIVERN / LA MITJA TARONJA. [text no creat amb IA]
- Polisèmia de "bon any". [text no creat amb IA]
- Memento mori. [text no creat amb IA]
- Tres impacients. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre ADEU, 2025, I/O HOLA, 2026! [text no creat amb IA]
- Excentricitats. [text no creat amb IA]
- La zona de confort. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre NEOLOGISMES. [text no creat amb IA]
- Experiència completa de la mort (ECM). [text no creat amb IA]
- Relat per commemorar les 250000 lectures. [text no creat amb IA]