Cercador
Vint nanoacudits sobre TERROR IRRACIONAL [temps real de lectura: 3 minuts]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Cine de terror.
Els amants d’aquest gènere cinematogràfic anem al cine a cagar-nos de por i sortim cagant-nos en la mare del director.
Després de la tortura.
Allò que el va terroritzar més fou veure’s en un mirall, dessagnant-se i terriblement mutilat.
El martiri de Sant Elm (o Erasme).
Sortint de la Seu de València pel portal romànic, un quadre en mostra el martiri: l’esbudellen fent girar un cabrestant.
Fra Pedro de los Reyes i la condemnació eterna.
De l’octava "Jo, per a què vaig néixer" recordo l’últim vers: "Boig dec de ser, puix que no sóc sant".
Hipnotelepatia.
Induïen malsons, com alternativa a la coerció, per impedir que els interrogats dormissin: eren ells els qui no volien adormir-se.
La campana d’Osca.
Prenent-se al peu de la lletra la llegenda, feu penjar el cap, de batall, però s’esberlà a la primera campanada.
La claca del cine de terror.
Les deixaven entrar de franc a canvi de prorrompre en xiscles a les escenes pressumptament més impactants.
La clemència de Vlad Draculea.
Com a deferència per haver-se rendit, permeté als presoners que cadascú escollís l’estaca amb què hauria de ser executat.
La condemnació eterna.
En què quedem? Tenebres o flames? Torments o íncubs i súcubs que inciten a seguir pecant?
La rateta que escombrava l’escaleta.
Mai no he entès el terror visceral que els ratolins provoquen en les dones, tan graciosos com són, pobrets.
L’espera és pitjor que les hòsties.
Durant els tres dies passats a Via Laietana 43, desitjava que comencessin d’una puta vegada els interrogatoris. L’espera era pitjor.
"L’experiment del Dr. Quatermass" (Val Guest, 1955).
Va ser la primera pel·lícula de terror i ciència-ficció, i primer èxit internacional, de la productora britànica Hammer Films.
Mala peça al teler.
En pujar al patíbul s’adonà que el botxí es recolzava en la destral per mantenir l’equilibri: estava begut.
No s’acabava de decidir.
Estava obsessinat per patir una mort aparent i no tenia clar que seria pitjor: ser enterrat viu o incinerat viu.
Què serà, serà?
Pel fosquíssim passadís se sentien unes passes i la remor de cadenes arrossegades, aproximant-se lentament.
Somni o vigília?
Despertà del malson amarat de suor. Però quan encengué el llum allà hi era, encara, El Maligne.
"Tauró" (Steven Spielberg, 1975).
D’ençà que la veié, mai més no anà a la platja.
Terror el·líptic.
TerricheT va guanyar el NanoRepte 1062 (POR) amb un nano d’inequívoques ressonàncies lovecraftianes.
Terror racional vs. terror irracional.
En principi, el terror irracional sorgeix davant d’allò desconegut i el racional davant d’allò conegut i dolent.
Una Tercera Guerra Mundial?
Si la guerra Hamàs-Israel s’estèn a Iran amb la implicació dels EUA, connectant-se amb la de Rússia-Ucraïna, haurem begut oli.
Els amants d’aquest gènere cinematogràfic anem al cine a cagar-nos de por i sortim cagant-nos en la mare del director.
Després de la tortura.
Allò que el va terroritzar més fou veure’s en un mirall, dessagnant-se i terriblement mutilat.
El martiri de Sant Elm (o Erasme).
Sortint de la Seu de València pel portal romànic, un quadre en mostra el martiri: l’esbudellen fent girar un cabrestant.
Fra Pedro de los Reyes i la condemnació eterna.
De l’octava "Jo, per a què vaig néixer" recordo l’últim vers: "Boig dec de ser, puix que no sóc sant".
Hipnotelepatia.
Induïen malsons, com alternativa a la coerció, per impedir que els interrogats dormissin: eren ells els qui no volien adormir-se.
La campana d’Osca.
Prenent-se al peu de la lletra la llegenda, feu penjar el cap, de batall, però s’esberlà a la primera campanada.
La claca del cine de terror.
Les deixaven entrar de franc a canvi de prorrompre en xiscles a les escenes pressumptament més impactants.
La clemència de Vlad Draculea.
Com a deferència per haver-se rendit, permeté als presoners que cadascú escollís l’estaca amb què hauria de ser executat.
La condemnació eterna.
En què quedem? Tenebres o flames? Torments o íncubs i súcubs que inciten a seguir pecant?
La rateta que escombrava l’escaleta.
Mai no he entès el terror visceral que els ratolins provoquen en les dones, tan graciosos com són, pobrets.
L’espera és pitjor que les hòsties.
Durant els tres dies passats a Via Laietana 43, desitjava que comencessin d’una puta vegada els interrogatoris. L’espera era pitjor.
"L’experiment del Dr. Quatermass" (Val Guest, 1955).
Va ser la primera pel·lícula de terror i ciència-ficció, i primer èxit internacional, de la productora britànica Hammer Films.
Mala peça al teler.
En pujar al patíbul s’adonà que el botxí es recolzava en la destral per mantenir l’equilibri: estava begut.
No s’acabava de decidir.
Estava obsessinat per patir una mort aparent i no tenia clar que seria pitjor: ser enterrat viu o incinerat viu.
Què serà, serà?
Pel fosquíssim passadís se sentien unes passes i la remor de cadenes arrossegades, aproximant-se lentament.
Somni o vigília?
Despertà del malson amarat de suor. Però quan encengué el llum allà hi era, encara, El Maligne.
"Tauró" (Steven Spielberg, 1975).
D’ençà que la veié, mai més no anà a la platja.
Terror el·líptic.
TerricheT va guanyar el NanoRepte 1062 (POR) amb un nano d’inequívoques ressonàncies lovecraftianes.
Terror racional vs. terror irracional.
En principi, el terror irracional sorgeix davant d’allò desconegut i el racional davant d’allò conegut i dolent.
Una Tercera Guerra Mundial?
Si la guerra Hamàs-Israel s’estèn a Iran amb la implicació dels EUA, connectant-se amb la de Rússia-Ucraïna, haurem begut oli.
Comentaris
-
M'agradaria....[Ofensiu]Rosa Gubau | 24-10-2023
saber la teva opinió de lúltim relat q he penjat. Tu ets un gran expert amb això dels nanorelats..jo, ni tan sols sé si el que he escrit ho és o no, però sí que aquesta ha estat la meva intencio.
El títol és Estira- i- arronsa. -
És possible trobar...[Ofensiu]llpages | 13-10-2023
un equivalent per a cadascun dels vint nanoacudits sobre terror irracional que faci riure tant com el gran desassossec que provoquen els terrors que descrius? Jo diria que és força més difícil! A banda, estic convençut que alguns d'aquests terrors, d'irracionals no en tenen res.
-
El terror---[Ofensiu]Rosa Gubau | 13-10-2023
racional o irracional, és ben fotut, i no hi ha com llegir aquests nanoacudits per adonar.-se'n. Com de costum, la teva gran imaginació i la realitat, fan un duo perfecte.
Rosa.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre PRIMERENC/NOVELL [temps real de lectura: 3 minuts]
- Pi i la quadratura del cercle. [temps real de lectura = 4 minuts]
- Hem begut oli.
- Llegir i escriure.
- Divagacions macabres. [temps real de lectura: 1 minut]
- Mentider! [temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre ESGLAONS I GRAONS [temps real de lectura: 3 minuts]
- Fibonacci, punt final. [temps real de lectura: 42 minuts]
- Fibonacci, punt i seguit. [temps real de lectura: 26 minuts]
- Crim i càstig.
- Santa innocència. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre LLEPAR [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts]
- DEP, germana.