Vint nanoacudits sobre SALA D’OPERACIONS (QUIRÒFAN) [temps real de lectura: 3 minuts]

Un relat de: Joan Colom
A la Franja de Gaza.
Als hospitals s’han hagut de fer intervencions quirúrgiques amb llum insuficient i sense anestèsia ni analgèsics.

Als tres mesos hagueren de plegar.

Alguns veïns feren circular la bola que l’hamburgueseria que havia obert just al costat de l’hospital "reciclava" els residus anatomopatològics.

Cirurgia cada cop menys agressiva.

Poques intervencions quirúrgiques es fan encara obrint el pacient: la majoria es practiquen endoscòpicament, aprofitant orificis naturals o per laparoscòpia.

Color i cirurgia.

Les àrees de cirurgia ja no sòn blanques. Les bates del personal i superfícies dels quiròfans són blaves o verdes.

Creuers de plaer.

Els grans transatlàntics disposen de quiròfan, però Déu nos en guard d’operar-se quan hi ha maregassa o mar brava!

Dani, Sergi i Xavi (cas real).
Després de tenir Dani i Sergi amb cesària, el ginegòleg l’aconsellà un lligament de trompes, però ella volia una nena.

El partit.

Aquell Barça-Madrid no se’l podien perdre i, mentre treballaven a la sala d’operacions, una ràdio el retransmetia a tot volum.

Etimologia de "quirófano".

El creador de la paraula, Andrés del Busto, la va compondre del grec, amb "kheir, kheirós" (mà) i "phaino" (mostrar).

Fatalitat.

Aquell cirurgià comentava sovint que, per cada caçabombarder Eurofighter podien equipar-se cent quiròfans. Va morir treballant, en un atac aeri.

Fred a les sales d’operacions.

Anestesiat no te n’assabentes, però quan m’han practicat cateterismes he patit fred. Ho fan perquè no proliferin els bacteris.

Josef Mengele.

Alguns experiments que avui ens semblaria inhumà fer amb cobais, els feu en Auschwitz-Birkenau aquest metge i hauptsturmführer SS.

"La ferida lluminosa" (Josep M. de Sagarra, 1954).

A un cirurgià, descregut i adúlter, se li mor el fill capellà a la taula d’operacions i veu la llum.

L’Hannibal Lecter.

Així malnomenaven aquell cirurgià que es fotia l’entrepà a mig matí, entre operació i operació i sense sortir del quiròfan.

"M.A.S.H." (Robert Altman, 1970).

Haver vist aquesta pel·li desvergonyida més aviat contribueix a no tenir-les totes quan arribes al quiròfan jegut en una camilla.

No tots els cirurgians són abstemis.

Havia agafat una trompa de campionat, però com que el pacient era un fotut mutualista s’avingué a operar-lo.

Propina a priori.

Com antigament feien els reus amb el botxí, el pacient li donà un xec al cirurgià, només entrar al quiròfan.

"Quirófano".

Aquesta paraula castellana, inventada en 1892 pel cirurgià espanyol Andrés del Busto y López, no té correspondència en altres idiomes.

Robòtica sanitària.

D’aquí a un temps, totes les sales d’operacions estaran equipades amb braços robòtics, accionats a distància des d’un ordinador.

Una distracció tothom la pot tenir.

Acudit o llegenda urbana, d’aixó de deixar-se un bisturí dintre del pacient operat també se n’han donat casos reals.

Vocació precoç.

De petit tenia molta afició a jugar a metges amb les companyetes de col·legi, aquell cirurgià amb tant de renom.

Comentaris

  • Resposta de llpages[Ofensiu]
    llpages | 12-11-2023

    Evidentment que no has volgut fer burla ni frivolitzar sobre els experiments del doctor Mengele ni sobre els atacs als hospitals de Gaza, en cap moment m'ha passat pel cap. Com tampoc penso que siguin temes tabú, quedi clar que es pot parlar de tot i assentir o discrepar des del respecte mutu. Tan sols he volgut assenyalar que "acudit" no s'adeia a quasi cap de les vint entrades, i molt especialment en les dues esmentades. Crec que "nanoocurrències" seria una paraula més adient, però no sóc ningú per dir-te el que has de fer, per descomptat. Deixo aquí per tancat el debat, em penso que està tot aclarit i que es tractava tan sols d'un apunt semàntic, que els continguts dels teus nanoacudits sempre els he trobat enriquidors i t'animo a seguir buscant-ne. Salutacions cordials.

  • Resposta a llpages:[Ofensiu]
    Joan Colom | 12-11-2023

    Després de dos temptejos, "NanoRepte Clàssic" (29-08-2022) i "Vint nanowesterns" (07-10-2022), amb "Vint nanoreptes sobre L'OFICI D'ESCRIURE" (16-10-2022) vaig començar a multiplicar per vint la meva participació en els NanoReptes del Fòrum. Algú va arribar a dir que era una exhibició de prepotència. Jo vaig contestar que no era això, que era perfectament conscient que, com a jubilat, disposava de molt més temps que la majoria de relataires, però que allò em donava vida i que la jornada que dedicava a empescar-me els vint nanos me la passava ben entretingut. No sé si em van creure, però llavors em van començar a arribar crítiques dient que la majoria dels vint nanos eren simples ocurrències de no més de 20 paraules d'extensió. Tenien raó, la majoria eren més expositives que narratives i entenia que, si en la pàgina d'autor la categoria Assaig era una de les quinze possibles, els nanorelats del Fórum es donava per suposat que havien de ser narrativa pura. Així que "Vint nanorelats sobre LA MITJANIT" (22-05-2023) va ser l'últim de la sèrie que vaig enviar amb aquest qualificatiu; a partir de "Vint nanoacudits sobre LES APA RENCES ENGANYEN" (31-05-2023) vaig seguir amb aquesta nova fórmula. Això d'acudit era una manera de dir que molts nanos no eren narrativa sinó una afirmació, una idea expressada amb no més de 20 paraules. Alguns podien ser còmics, altres neutres i uns quants podien ser tràgics.

    A "Vint nanoacudits sobre SALA D'OPERACIONS (QUIRÒFAN)" els nanorelats "Cirurgia cada cop menys agressiva", "Color i cirurgia", "Etimologia de 'quirófano'", "Fred a les sales d'operacions", "'La ferida lluminosa' (Josep M. de Sagarra, 1954)", "'Quirófano'", "Robòtica sanitària" i fins i tot "Una distracció tothom la pot tenir" no són tan terrorífiques com "A la Franja de Gaza" o "Josef Mengele", però tampoc són dites agudes, enginyoses, originals ni tenen cap intenció humorística. I en aquests dos, ni llegint entre línies crec que puguis trobar la menor intenció de fer-ne burla, ni tan sols de frivolitzar el tema. A no ser que consideris que hi ha fets històrics tan espantosos que no es poden ni mencionar perquè són tabú. Si és així com penses, em sap greu no ser de la mateixa opinió.

    De fet, en el penúltim relat múltiple, "Vint nanoacudits sobre TERROR IRRACIONAL", n'hi ha un, "L'espera ès pitjor que les hòsties", que no em fa gens de gràcia. I tres més enrere, a "Vint nanoacudits sobre POR", el primer, "Benigne o maligne?", tampoc no me'n fa. Els dos són autobiogràfics.

    L'únic que podria fer és canviar de "nanoacudits" a "nanoocurrències", però igual sortiria algú altre veient-hi també alguna inconveniència.

  • Patinada[Ofensiu]
    llpages | 11-11-2023

    Llegeixo totes i cadascuna de les vint entrades i miro al diccionari el significat de la paraula "acudit":

    acudit
    1 m. [LC] Pensada o dita aguda, enginyosa, original, que s’acudeix a l’esperit.
    2 m. [LC] Joc de paraules o història curta d’intenció humorística

    L' horror dels experiments del doctor Mengele i dels atacs als hospitals palestins donen un marge nul al terme "acudit". Sens dubte, un parell de tristíssims fets històrics que no són ni una dita enginyosa ni tenen cap intenció humorística, i que, desafortunadament, s'han "colat" sota un títol ("nanoacudits") gens escaient .
    Benvolgut Joan, un lapsus el pot tenir tothom, però no per això deixarem d'assenyalar-lo.
    Ens seguim llegint.

  • Quiròfan[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 10-11-2023

    Un repertori de fets reals amb tota regla, i amb toc d'humor ben encertat. Com de costum, el rei dels nanoacudits.

    Rosa.