Cercador
Verbs acabats en "pondre" i "posar". [temps real de lectura: 4 minuts].
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
En els relats "De composar a compondre", "Catalanades", "El substitut" i/o comentaris a aquests relats i autocomentaris en resposta a aquests comentaris, hem parlat de les confusions que sovint cometem en utilitzar malament els verbs "pondre", "posar", "compondre" i "composar", sobretot pel fet que en castellà sols tenen "poner" i "componer". Prova d'això és que, quatre dies després d'advertir de l'ús inadeqüat de "composar" quan parlem de compondre una cançó o un poema, en el relat "De composar a compondre", jo mateix cometia aquesta falta en "El substitut", utilitzant el participi "posat" quan em referia a l'ou post per una gallina.
Els errors en la selecció del verb adient són molt comuns i la majoria es deuen a la transposició directa de l'utilitzat en castellà, com en una altra pífia meva de fa uns mesos, sortosament detectada per un relataire: "quina enveja que em dóna!", transposició de "qué envidia que me da!", en lloc de "quina enveja que em fa!". Però aquí només m'ocuparé de verbs, acabats en "pondre" o "posar", en què la traducció correcta castellana acabi en "poner" o "posar". N'excloem, doncs, els que només tenen les terminacions catalanes, com "respondre"/"responder", o només les castellanes, com a "parar la taula"/"poner la mesa". Tampoc inclourem "esposar"/"esposar" perquè és una traducció incorrecta: quan parlem de posar les manilles, l'aparellament correcte és "emmanillar"/"esposar" i, quan ens referim a compromís o unió matrimonial, és "esposar"/"desposar", que sí que figura entre els que mostraré tot seguit.
No sé si me n'hauré deixat molts, però la meva intenció era recollir-los tots en la llista següent de correspondències català/castellà, complementades amb exemples en els casos de polisèmia en català o castellà.
I, ja que havía parlat de "pondre", "posar", "compondre" i "composar", començo per aquests verbs (línies 1 a 3). Cal destacar la homonímia de "posar" en català, sense correspondència en el castellà, que té "poner" i "posar", i la homonímia de "poner" en castellà, sense correspondència en el català, que té "pondre" i "posar".
Amb "reposar" (línies 5 i 6) només tenim homonímia en català, sense correspondència en el castellà, que té "reponer" i "reposar", i amb "componer" (línies 8 i 9) només tenim homonímia en castellà, sense correspondència en el català, que té "compondre" i "composar".
Passant a les correspondències biunívoques català/castellà, que no solen donar problemes, a més d'algun dels verbs esmentats tenim: els acabats en "pondre"/"poner", que són "descompondre"/"descomponer" i "recompondre"/"recomponer" (línies 11 i 12); els acabats en "posar"/"poner", que són els vint compresos entre "anteposar"/"anteponer" i "transposar"/"transponer" (línies 14 a 33), i l'únic acabat en "posar"/"posar", que és "esposar"/"desposar (línia 35).
Heu-los aquí:
01 PONDRE...... PONER La gallina ha post un ou.
02 POSAR....... PONER Posa'm vi. Es posa a ploure.
03 POSAR....... POSAR La model posa per al pintor.
04
05 REPOSAR..... REPONER Reposa els plats trencats!
06 REPOSAR..... REPOSAR S'ha assegut per reposar.
07
08 COMPONDRE... COMPONER El músic compòn cançons.
09 COMPOSAR.... COMPONER Composen un IVA molt alt.
10
11 DESCOMPONDRE DESCOMPONER
12 RECOMPONDRE. RECOMPONER
13
14 ANTEPOSAR... ANTEPONER
15 CONTRAPOSAR. CONTRAPONER
16 DEPOSAR..... DEPONER
17 DESIMPOSAR.. DESIMPONER
18 DISPOSAR.... DISPONER
19 EXPOSAR..... EXPONER
20 IMPOSAR..... IMPONER
21 INDISPOSAR.. INDISPONER
22 INTERPOSAR.. INTERPONER
23 JUXTAPOSAR.. YUXTAPONER
24 OPOSAR...... OPONER
25 POSPOSAR.... POSPONER
26 PREDISPOSAR. PREDISPONER
27 PREPOSAR.... PREPONER
28 PRESSUPOSAR. PRESUPONER
29 PROPOSAR.... PROPONER
30 SOBREPOSAR.. SOBREPONER
31 SUPERPOSAR.. SUPERPONER
32 SUPOSAR..... SUPONER
33 TRANSPOSAR.. TRANSPONER
34
35 ESPOSAR..... DESPOSAR
Els errors en la selecció del verb adient són molt comuns i la majoria es deuen a la transposició directa de l'utilitzat en castellà, com en una altra pífia meva de fa uns mesos, sortosament detectada per un relataire: "quina enveja que em dóna!", transposició de "qué envidia que me da!", en lloc de "quina enveja que em fa!". Però aquí només m'ocuparé de verbs, acabats en "pondre" o "posar", en què la traducció correcta castellana acabi en "poner" o "posar". N'excloem, doncs, els que només tenen les terminacions catalanes, com "respondre"/"responder", o només les castellanes, com a "parar la taula"/"poner la mesa". Tampoc inclourem "esposar"/"esposar" perquè és una traducció incorrecta: quan parlem de posar les manilles, l'aparellament correcte és "emmanillar"/"esposar" i, quan ens referim a compromís o unió matrimonial, és "esposar"/"desposar", que sí que figura entre els que mostraré tot seguit.
No sé si me n'hauré deixat molts, però la meva intenció era recollir-los tots en la llista següent de correspondències català/castellà, complementades amb exemples en els casos de polisèmia en català o castellà.
I, ja que havía parlat de "pondre", "posar", "compondre" i "composar", començo per aquests verbs (línies 1 a 3). Cal destacar la homonímia de "posar" en català, sense correspondència en el castellà, que té "poner" i "posar", i la homonímia de "poner" en castellà, sense correspondència en el català, que té "pondre" i "posar".
Amb "reposar" (línies 5 i 6) només tenim homonímia en català, sense correspondència en el castellà, que té "reponer" i "reposar", i amb "componer" (línies 8 i 9) només tenim homonímia en castellà, sense correspondència en el català, que té "compondre" i "composar".
Passant a les correspondències biunívoques català/castellà, que no solen donar problemes, a més d'algun dels verbs esmentats tenim: els acabats en "pondre"/"poner", que són "descompondre"/"descomponer" i "recompondre"/"recomponer" (línies 11 i 12); els acabats en "posar"/"poner", que són els vint compresos entre "anteposar"/"anteponer" i "transposar"/"transponer" (línies 14 a 33), i l'únic acabat en "posar"/"posar", que és "esposar"/"desposar (línia 35).
Heu-los aquí:
01 PONDRE...... PONER La gallina ha post un ou.
02 POSAR....... PONER Posa'm vi. Es posa a ploure.
03 POSAR....... POSAR La model posa per al pintor.
04
05 REPOSAR..... REPONER Reposa els plats trencats!
06 REPOSAR..... REPOSAR S'ha assegut per reposar.
07
08 COMPONDRE... COMPONER El músic compòn cançons.
09 COMPOSAR.... COMPONER Composen un IVA molt alt.
10
11 DESCOMPONDRE DESCOMPONER
12 RECOMPONDRE. RECOMPONER
13
14 ANTEPOSAR... ANTEPONER
15 CONTRAPOSAR. CONTRAPONER
16 DEPOSAR..... DEPONER
17 DESIMPOSAR.. DESIMPONER
18 DISPOSAR.... DISPONER
19 EXPOSAR..... EXPONER
20 IMPOSAR..... IMPONER
21 INDISPOSAR.. INDISPONER
22 INTERPOSAR.. INTERPONER
23 JUXTAPOSAR.. YUXTAPONER
24 OPOSAR...... OPONER
25 POSPOSAR.... POSPONER
26 PREDISPOSAR. PREDISPONER
27 PREPOSAR.... PREPONER
28 PRESSUPOSAR. PRESUPONER
29 PROPOSAR.... PROPONER
30 SOBREPOSAR.. SOBREPONER
31 SUPERPOSAR.. SUPERPONER
32 SUPOSAR..... SUPONER
33 TRANSPOSAR.. TRANSPONER
34
35 ESPOSAR..... DESPOSAR
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre PRIMERENC/NOVELL [temps real de lectura: 3 minuts]
- Pi i la quadratura del cercle. [temps real de lectura = 4 minuts]
- Hem begut oli.
- Llegir i escriure.
- Divagacions macabres. [temps real de lectura: 1 minut]
- Mentider! [temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre ESGLAONS I GRAONS [temps real de lectura: 3 minuts]
- Fibonacci, punt final. [temps real de lectura: 42 minuts]
- Fibonacci, punt i seguit. [temps real de lectura: 26 minuts]
- Crim i càstig.
- Santa innocència. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre LLEPAR [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts]
- DEP, germana.