Dues girafes

Les girafes sempre m'han fascinat amb el l seu interminable coll llarg i també el dibuix ratllat de la seva pell. Semblen dòcils, en el teu poema hi traspua aquesta impressió meva, però les he vistes atacar quan es veuen amenaçades i la veritat és que poden arribar a ésser d'allò més perilloses sobretot quan es posen a defensar les seves cries.

Bona trobada, plena de tendresa.
Relat ple de sensibilitat. Felicitats.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials.
.................

i tant!!
siguin girafes o elefants, o gossos o gats..sempre hi haurà un pare i una mare vetllant

felicitats!
ens llegim

Tendresa d'una mare que sempre tindrà cura del seu nounat. Tant és si és humà o animal, l'afecte i la protecció quan som petits la necessitem tots.

Una abraçada.

Rosa.