Una història de guiris

Una història de guiris

Aquell diumenge al matí havia agafat l’autobús molt d’hora i al ser un dia festiu, no em va estranyar ser-ne pràcticament l’únic passatger. Tot i anar mig endormiscat, vaig veure que en una de les parades pujava un home de mitjana edat, sobtant-me que d’una manera molt decidida, s’assegués just al meu costat havent-hi tants seients lliures.
Encara em va sobtar més quan al cap de poc, vaig sentir dir-li amb veu prou forta: I hope I’m in the right bus to go to el Camp del Barça, i girant-se cap a mi va continuar amb el mateix to de veu: Barça, Messi, yo querer ver Camp Nou…

Tot i que el Barça en aquell moment estava molt lluny dels meus pensaments, al migdia se celebrava la cerimònia de comiat del pare d’un bon amic al tanatori que hi ha a tocar del Camp Nou, vaig mig girar-me cap a ell i buscant les paraules per fer-me entendre, vaig dir-l’hi que hauria de baixar a la mateixa parada que jo. Don`t worry, we have to get off at the same stop. Un cop aquell home, de qui era fàcil intuir era un fan incondicional del Barça, va veure que d’alguna manera tot i el meu anglès limitat li seguia la conversa, no semblava voler parar de parlar: Gran equipo el Barça! Yo siempre ver jugar en televisión… Ahora tener crisis, verdad?

Em vaig reviscolar de la somnolència i per intentar esquivar preguntes capcioses em vaig interessar pels equips del seu país. You have very good football teams in your country, haven’t you? Em va dir que ell era del Liverpool, ciutat on havia nascut i pel que vaig entendre tampoc estava passant un dels seus millors moments. La meva afició futbolera és més aviat minsa, doncs sempre he pensat que els equips de futbol i més si són dels importants, funcionen com una empresa en que els diners ho són tot. No era però el moment de debatre-ho amb aquell guiri anglès amb qui tant sols compartíem un viatge en autobús. Per evitar preguntes capcioses, vaig recórrer al tema Guardiola, he is a good trainer isn’t he? Oh yes,em va contestar entusiasmat, actually he is training the Manchester United, he is a fantastic guy , they are lucky having him in their team... parlant, parlant l’autobús s’havia anat emplenant, i absorts com estàvem, per poc que no ens saltem la parada. Come on, come on, em vaig aixecar de sobte, we have to go off…

Varem caminar una estona junts xapurrejant ara una mica d’espanyol, ara una mica d’ànglès, i quan ja es veia la silueta del Camp Nou, em va venir al cap la idea, segurament una entelèquia, que amb la Judith, la meva dona, sempre havíem comentat que ens agradaria poder fer quan viatgem. Com deuen ser les cases per dins de la gent que ens creuem pels carrers? No seria una bona manera de conèixer més a fons el país que visitem poder compartir moments de la quotidianitat dels autòctons? Una curiositat que malauradament no es pot fer mai i que cap guia de viatges ofereix.

Quan ens vàrem aturar per acomiadant-se ho vaig aprofitar per dir-li:
Well Mr...? John Cash, em va respondre. John, It has been very nice to meet you, what about having a café?... Vaig veure que mirava el rellotge...Oh! obsviously not now, but what about this afternoon? My wife and me will be very pleased to meet you at our home. Aquesta vegada, al contrari que al matí, el que va semblar sorprès va ser ell. Després de uns moments en que semblava reflexionar, va dir: Oh, I’m affraid I won’t be able. I’m flying home this evening, but I really appreciated your invitation. It has been a nice proposal.....? call me Peter vaig dir-li.

Va obrir la seva cartera i amb un gest amable em va donar una targeta amb el seu nom i adreça, Please Peter, in any case you and your wife come to Liverpool, come to see us…
Thanks, sure will be lovely... Desprès d’intercanviar-nos també les adreces i els telèfons als mòbils, vaig assenyalar-l’hi la silueta del Camp Nou que s’aixecava imponent al fons, tot dient, you can’t be lost, sure you would love the visit. Quan ja estava una mica lluny, vaig veure que es girava i ens varem tornar a acomiadar agitant els braços…
Qui sap si el que havia començat com una conversa casual de bon matí, es convertiria algun dia en una relació d’amistat en la que no només es parlaria de futbol. De moment vaig pensar, independentment del que fessin els nostres equips respectius, estàvem convidats uns i altres, a compartir en el futur més coses de les que figuren en les guies turístiques...