Una estrella per a un pessebre

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
En Biel estava més que content amb el tió que li havia portat l’avi Melcior. Un tió que parli no es troba tots els dies, encara que ja sabia que només ho feia quan estaven sols. Si quan ell parlava el tió no li contestava, era senyal que algú s’apropava.

Ara estava esperant que vingués l’avi per muntar el pessebre. Cada any el feien una mica més gran i aquesta vegada havien pensat posar l’estrella que guiava els Reis Mags penjada a l’aire amb un sistema de fils que la faria avançar cada dia una mica.

En Biel desembolicava curosament les figures i les deixava en un racó de la tauleta destinada al muntatge del pessebre. Quan desembolicà l’estrella, ja una mica atrotinada, va agafar un retolador permanent i li dibuixà una cara que li va quedar un xic estrafeta. Hauria volgut fer una cara alegre, però més aviat li va quedar trista i abatuda... dibuixar sobre la purpurina li va dificultar el traç.

———o0o———


El pessebre ja era acabat; l’avi Melcior va tenir feina per penjar l’estrella d’orient i, encara en va tenir més perquè en Biel no la toqués.

—Biel, fill, no toquis tant l’estrella; s’aguanta amb una certa dificultat. Acabaràs fent-la caure i es farà malbé.
—Molt bé, avi. Ja no la toco més.


L’avi va recollir les quatre eines que havia fet servir i va sortir de l’habitació. Així que ho féu, en Biel va començar a jugar amb l’estrella, fent-la anar endavant i endarrere, fins que es despenjà; en caure a terra, se li van tòrcer dues puntes i una d’elles es va trencar; en Biel es quedà astorat.

—Biel, per què no has fet cas de l’avi? —digué el tió Fructuós.
—És que... és que —contestà en Biel a punt d’arrencar el plor—, m’agrada molt aquesta estrella i l’avi ho ha fet tot tan bonic.
—Doncs... i ara què et dirà?
—Em renyarà una mica, només una mica... l’avi m’estima molt.
—Si ho arreglem, no la tocaràs més?
—Tu, tu ho pots arreglar?
—Mira, Biel, tu treu el cap per la finestra, no cal que cridis gaire, pots fer-ho en veu baixa i digues:

Oh, bona Estrella d’orient
Ajuda’m una miqueta
ja que he trencat l’estrelleta
que mena fins al naixement


En Biel es dirigí a la finestra i així que acabà la frase, veié, tot i que era de dia, una estrella que a gran velocitat, i sense créixer de mida, entrava a casa seva.

—Biel, d’ara en endavant faràs més cas del que et diguin? —preguntà l’estrella.
—Sí, sí! Sempre creuré l’avi.
—L’avi només?
—I la mama i el papa...
—Molt bé, ja m’ho crec. Ara fixa-t’hi bé. Jo sóc un trosset de l’autèntica estrella d’orient i passaré a formar part de la teva estrella. Els fils els deixarem tot i que no farien pas falta...
—Gràcies, moltes gràcies!


———o0o———


L’avi Melcior quan va sortir de l’habitació va veure que en Biel ràpidament es va posar a jugar amb l’estrella i va somriure. Al moment veié que l’estrella anava per terra i la cara d’esverament d’en Biel... “Bé!”, va pensar: “Deixem-lo sol una estona... després ja ho arreglarem”

———o0o———


Quan l’avi Melcior va tornar de desar les eines, portava una mica de filferro i un tub de pega a la butxaca per arranjar l’estrella. En Biel no hi era, segurament devia haver sortit per estalviar-se l’estirada d’orelles. Quedà molt sorprès en veure que l’estrella estava sencera.. Per terra hi havia una mica de purpurina. Es mirà el tió i, aquest, li va fer un somriure d’orella a orella i li picà l’ullet.

L’avi Melcior, recordant la seva infantesa, va fer cara de complicitat i fent també una aclucada d’ull digué:

—Gràcies, Fructuós, moltes gràcies!

Llavors sentí una veu que deia:

—I a mi, què? A mi no em dius res?

L’avi Melcior es fregà els ulls. Mirà l’estrella que feia pampallugues i veié com la cara estrafeta que duia pintada es convertia en un somriure encisador.


——————————
Començat el dilluns 12/03/2012
Acabat el dissabte 17/03/2012
Retocat el diumenge 18/03/2012
Revisat per PiCaPi el dilluns 19/03/2012


Comentaris

  • L'estrella de l'avi[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-06-2012 | Valoració: 10

    Hola Joan. Moltes felicitats el dia del teu sant! I pel relat, també, eh? És un autèntic plaer llegir per Sant Joan un relat nadalenc. Refresca el cap i el cos. M'ha encantat. Aquesta setmana que ve estic de vacances, però tot el juliol i tot l'agost treballaré a la gàbia. A veure si ens veiem. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest conte, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2012. Les estrelles”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà (edició prevista per a finals d’aquest any).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC (Comissió Concursos)

  • Estrelles màgiques[Ofensiu]
    Materile | 29-04-2012 | Valoració: 10


    Quin conte més dolç i tendre! M'ha agradat molt. En saps molt, Joan, de personalitzar aquests elements màgics, fantàstics i que per uns moments canvien les nostres vides. Saps col·locar les paraules amb molta cura perquè facin l'efecte desitjat.

    Sort i una abraçada,

    Maria Teresa

  • Tendre[Ofensiu]
    Naiade | 25-04-2012 | Valoració: 10

    M’ha agradat molt aquest conte Joan, hi has posat tots els ingredients perquè brilli com un estel.
    Una forta abraçada

  • La complicitat de l'estrella...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 03-04-2012 | Valoració: 10

    Acabo de llegir el teu conte. És molt tendre i traspua l'amor dels avis cap aqueta colla de petitons que ens van arribant i que ens estimem amb bogeria "passant per alt" més d'una trapelleria de les que ens obsequien.

    Serà un dels molts que aniràn sentint els meus nets quan demanin que els hi expliqui un conte, pots estar-ne ben segur, es molt maco i fàcil d'entrendre pels nens.

    Una abraçada.

    Gemma

  • Salutació i agraïment[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 03-04-2012


    Moltes gràcies pel teu comentari Joan, m'agradat molt.

    He estat una mica “fora d’òrbita” degut al naixement del Nil, el meu tercer net, a qui també li vaig dedicar en el seu moment el conte, juntament als altres dos, al seu germà Oriol i a la seva cosineta Itziar.

    M’he tornat a reincorporar i només veig relats molt encertats i comentaris fantàstics com el teu.

    Moltes gràcies i pots estar ben segur de que t’aniré seguint.

    Gemma

  • ai !els avis,[Ofensiu]
    Lavínia | 29-03-2012

    Joan!
    Què seria dels néts sense els avis que els expliquen històries com aquesta tan bonica de l'Estrella de Nadal?
    M'agradat molt perquè és senzilla i entenedora i, sobretot, tendra.
    Gràcies pel teu comentari al meu relat sobre la Guerra Civil.
    Un petó

    Glòria

  • un conte fantàstic i màgic del [Ofensiu]
    liudmila | 25-03-2012 | Valoració: 10

    Nadal! M'ha agradat molt, felicitats!
    Només puc afeigir un comentàri, que l'estrella que guiava els mags d'orient, no era una de qualsevol, i diuen que la podem veure amb una periodicitat de 2000 anys, i és una cometa, per això es dibuixa amb la cua! :) I és encara més "magica"...

  • Molt bonic[Ofensiu]
    brins | 22-03-2012 | Valoració: 10

    Un relat deliciós, Joan, té tota la màgia que ha de tenir un bon conte.Quan em vegi aclaparada per algun problema, el recordaré; trauré el cap per la finestra i demanaré a aquesta entranyable estrelleta que m'ajudi. Els adults, moltes vegades, també necessitem suport...

    Una abraçada primaveral,

    Pilar

  • un bonic conte joan...[Ofensiu]
    joandemataro | 22-03-2012 | Valoració: 10

    molt adient per explicar-ho com a avi als teus néts ,,, és clar que tens estil i ,com el de qualsevol altre, enriqueix RC, per igual.

    vull aprofitar per agraïr-te de nou els teus mots tan amables quan em comentes
    rep una abraçada ben sincera
    joan

  • Quina dolçor de conte! [Ofensiu]
    Núria Niubó | 20-03-2012 | Valoració: 10


    Suposo que l’has enviat a ARC per al Concurs.
    Donant-li vida a l’estrella del Pessebre fas que la Nostra Tradició Nadalenca es posi a l’abast dels més petits.
    M’agrada molt, el guardaré per a les properes festes, els meus néts m’escolten molt quan els hi explico contes; ja veuràs com ara que ja en tens una de petitona aviat ho tornaràs a reviure.

    FELICITATS per tot Joan!
    Una càlida abraçada
    Núria

  • El tió de l'avi Melcior[Ofensiu]
    rafapesca | 19-03-2012 | Valoració: 10

    Molt bé Joan, ja estava desitjant veure un altre relat teu a "relatsencatalà". M'agradat, com la majoria dels teus relats. Ara em toca a mi de fer-ne un.
    Una abraçada
    Rafael

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

182055 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.