Cercador

Llista categories

Una bombolla de plàstic

Un relat de: Bonhomia

UNA BOMBOLLA DE PLÀSTIC

I.DINS LA BOMBOLLA
La Marta tan sols veu somnis al seu voltant… encoratjada per ells, es disposa a xisclar tota mena de llibertats boniques, però no s’adona que la gent del carrer la mira transtornada perquè xiscla amb els ulls tancats, doncs no els ha obert mai.
II.ESGARRAPANT EL PLÀSTIC
La Marta, que s’ha adormit de tant xisclar, es desperta per primera vegada a la seva vida obrint els ulls, doncs és una nena òrfena de la Terra, i la gent mai ha entès aquesta fantasia exòtica, tot i que sempre l’han respectada. La Marta obre molt els ulls i s’adona que no està sola, i que pot convertir els seus somnis en realitat, i primer fent cops de puny i després desesperadament rascant, comença a cridar ajuda a la gent, i la gent tímidament s’hi va acostant.
III.EL SOMRIURE DE LA MARTA
Les mirades de desesperació de la gent fan que la bombolla plori, i que la Marta comenci a somriure dolçament. Després, la Marta, mullada de llàgrimes de la bombolla, va baixant amb ella i la bombolla es desfà, quedant en el rostre de la Marta el somriure més preciós que mai s’ha vist.
IV.FORA LA BOMBOLLA
La Marta comença a caminar i a preguntar a la gent com funciona aquest món on ella no ha viscut mai, el món de fora la bombolla de plàstic.
V.COMPRENDRE
Finalment, la Marta comprèn que la felicitat tan deliciosa que semblava amagar-se abans de la seva aparició en aquest món no és així, tal i com pensava ella. Però li dónen un treballet de cambrera al carrer on es mantenia dins la bombolla i comença a conèixer gent i a comprendre la vida, i això l’acaba fent feliç en aquest món terrenal.

Comentaris

Afegir comentari

Millor fora que dins[Ofensiu]
Unaquimera | 20-06-2012
Una curiosa barreja d’elements onírics conviuen amb d’altres de ben reals dins aquesta bombolla que la protagonista habita i esgarrapa fins a foradar.

Potser dins la bombolla algú se sentirà més segur que a fora, però cal posar els peus a terra i caminar.
Comprendre el camí que es va fent pas a pas vindrà després, amb sort, oi?

T’envio una abraçada,
Unaquimera
:)[Ofensiu]
Marteta | 10-06-2012 | Valoració: 10
M'ha agradat molt el relat, no ho se, tal vegada es perque hi hagui el meu nom jajaja (es broma xD)
Doncs si na Marta ha aconseguit ser feliç coneguent tot el que hi ha defora de la seva bombolla, perquè no tothom pot ser-ho?
Una besada
Sortir de l'amagatall[Ofensiu]
Anaïs | 05-06-2012
Sortir de la bombolla, trencar el mur que ens rodeja inconscientment, donar un pas endavant... M'has recordat una cançó d'Els Pets, Noia de vidre, que vol significar aquest aïllament que viuen algunes persones en elles mateixes...
Te l'enllaço per si la vols escoltar:
Noia de vidre

Un somriure,

Anaïs
Naixement i vida[Ofensiu]
Aleix de Ferrater | 04-06-2012 | Valoració: 10
Un relat ple de màgia, ple de bombolles de colors, potser de plàstic, però plenes de l'arc de Sant Martí. Una meravella, un naixement i una presentació al món, a la vida i als altres. Crec que la protagonista ja ha començat a veure que hi ha fora de la bombolla. Un gran plaer llegir un relat així. Una abraçada.

Aleix
He llegit [Ofensiu]
Nonna_Carme | 03-06-2012 | Valoració: 10
el comentari que t'ha fet l'annah i és exactament el que jo penso.
Xapó per a la Marta que ha tingut la valentia de punxar la seva bombolla.
Com sempre un plaer llegir-te.
Una abraçada , benvolgut Sergi.

Nonna
Senzillament... PERFECTE![Ofensiu]
annah | 03-06-2012 | Valoració: 10
Som molts els que vivim dins d'una bombollla de plàstic absorts pels nostres pensaments, les nostres preocupacions, el nostre passat... aliens al què passa al nostre voltant.
Punxem la bombolla!! Sortim, gaudeim del present amb la gent que ens envolta i deixem d'amagar els nostres sentiments, el nostre somriure!!!

Bona manera de començar un diumenge!
Moltes gràcies!

Anna

Valoració mitja: 10

l´Autor

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515470 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Afegir a preferits

Biografia:

L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >