Trivialitats sobre prosa i poesia.

Un relat de: Joan Colom
Avorrit en aquest Sant Jordi, a l’espera que els llarguíssims i innecessaris terminis per als NanoReptes i ReptesClàssics s’acompleixin i pugui tornar a posar en marxa la meva modesta inventiva, se m’ha acudit escriure un relat d’autor (categoria: assaig), parlant d’un tema del que no en sé un borrall: la poesia. Suposo que no n’és aliè que els cinc primers nanorelats (de nou) enviats al NanoRepte 1050 (tema: BLANC) siguin poesia, en la meva opinió.

Prosa i poesia es distingeixen pel diferent nivell de significació que hi tenen les paraules: en la primera s’utilitzen bàsicament pel que denoten; en la segona, pel que connoten.

Tots els qui entenen la poesia entenen la prosa, pero la recíproca no és certa: no tots els qui entenem la prosa entenem la poesia. Els primers juguen amb avantatge.

Hi ha una cosa que no em queda clara, de la poesia: la separació en lìnies o versos es justifica per fer més evident la rima i/o la mètrica, però el vers lliure podria formalitzar-se perfectament en prosa, com a prosa poètica.

Comentaris

  • Modesta inventiva en punt mort[Ofensiu]
    kefas | 29-04-2023

    Joan Colom, ja hem posat la via per on podrà circular la seva inventiva.

    Afegeixo unes modestes i breus consideracions sobre el que entenc per prosa i per poesia.

    Potser seria més entenedor dir que la prosa descriu i la poesia suggereix. La descripció de la prosa es basa en el significat de les paraules majoritàriament acceptat, la del diccionari. Però encara que no hi hagi perfídia en l’ús de les paraules, que n’hi ha, el diccionari mai aconsegueix descriure el que entenem com a realitat tangible o anímica amb tots els seus matisos. Aquí és on entra la poesia, l’objectiu de la qual és transmetre un significat que va més enllà de les paraules. Així és com l’entén un servidor.

    L’origen dels versos amb rima i mètrica és musical. La música és ritme, ordre en el temps i això s’assoleix amb la rima i mètrica. Cantar un vers lliure, tot i que possible, és més complicat.

    La percepció d’un poema depèn del sincronisme de sensibilitats, cultura i habilitat del poeta. Si un poema no et diu res, per a tu no és poesia perquè la poesia sempre és subjectiva. Si de poema no n’entens cap ni un, segurament és perquè la teva sensibilitat està a més o menys de tres desviacions estàndards en la corba normal de la sensibilitat poètica. Com totes les construccions humanes, la poesia també és artificial i cal un cert aprenentatge per copsar-la.

  • més [Ofensiu]
    Atlantis | 29-04-2023

    El poema lliure, que no li cal el recurs de la mètrica, ha de tenir també altres recursos que li donin ritme : repeticions, silencis, metàfores, comparacions...
    Si és vol entrar en el mon de la poesia, el primer que s’ha de fer és llegir-ne. Llegir poetes reconeguts. I intentar què et parlin.

    Bé una petita reflexió.

  • diferències[Ofensiu]
    Atlantis | 29-04-2023

    1r.No t’han dit mai que ets un impacient?. Cal saber esperar. I pots escriure del què vulguis sense necessitar que es convoqui cap repte.
    2.- Diferències entre prosa i poesia donaria per un tractat. No és tan fàcil ni clar. Molt bé que la poesia tingui un llenguatge connotatiu. (aquesta és una de les diferències de la prosa). Si bé hi ha poesia-poètica o poema en prosa i també poemes narratius..., que fa que les línies no es separin tan.