TOT SEMBLA NOU...

Arribo a aquest bell text de prosa poètica que m’he trobat als darrers comentats quan gairebé ja s’acaba la primavera. No per aquest fet, però, perd la força amb què, amb aquelles paraules que tu només saps trobar i combinar, ens transmeten l’esperança del renaixement que comporta l’estació primaveral.

Ens seguim llegint,

Núria

PS: L'oli i la prosa poètica comparteixen perfectament el mateix espai i bellesa.

Caram, quina poesia que m'havia perdut i que m'ha enamorat. El teu estil llarg, de deixar-se anar, de deixar anar les paraules encomana un sentiment que s'allarga més viu que mai en primavera. Il.lusió, creativitat i colors vius acompanyen el lector resseguint les teves paraules amb lentitud i gran plaer que s'allarga. Una meravella, vaja. Una abraçada.

aleix

He cedit a la temptació d’obrir avui ( diumenge primaveral on els hi hagi! ) aquest penúltim relat publicat al teu espai, que tenia pendent i no volia perdre’m...
i ara que he degustat el text, m’alegro d’haver-ho fet, ja que d’aquesta manera m’he retrobat amb la teva prosa poètica que juga amb els colors. amb els sons, amb les sensacions, i ens permet il•lusionar-nos com infants que reben un regal.

He contemplat una bona estona la imatge que encapçala l’escrit, i a través dels ulls se m’ha omplert el cor de tonalitats càlides, tot just estrenades.
Després, mot a mot, el goig de viure s’ha fet present, malgrat les espines de les roses, apostant per utopies personals i quimeres compartides que l’hora del dia encara em permet.

T’envio una abraçada plenament primaveral,
Unaquimera

Una primavera es pot repetir, però el paisatge és diferent. Les primaveres per a molts també són motiu d'oblit o d'obligació.


Sergi

Una primavera que neix de dins un cor noble.
Amb les paraules i els colors dibuixes i ens regales sensacions, per invitar-nos a una reflexió serena, amb esperança, amb el desig de saber tornar a renovar-nos

Ens brindes en aquest cant , la força i la sensibilitat per tornar a començar o senzillament per continuar, tot sabent veure que arronsant espines tindrem llum de lluna per als nostres bassals interiors

Senzillament preciós!

Gràcies Pilar, els teus relats sempre m’inviten a bones reflexions i moltes felicitats també per “L’oli sobre tela” és una meravella!
I gràcies també per les teves paraules als meus poemes, em són molt gratificants!

Una abraçada càlida des de dins del cor
Núria

amb encant i ben descrit.
Amb les teves paraules,
enamores el desig,
per seguir gaudint,
de tot allò que anem vivint.
Doncs, avui, "tot sembla nou".
Felicitats i molt amable per les teves paraules.
Una abraçada nova i pigmentada, pel teu escrit que m'agrada!!!

ara amb la imatge que l'acompanya
gràcies pels teus comentaris tan amables

t'envio una abraçada, ben acolorida, de primavera
joan

meravellós amb unes lletres delicades com les flors,m’agrada molt

Salutacions
Josep

Aquest relat, millor li diria poema, té màgia, brins, i a l'hora, darrera del cant al despertar primaveral, hi ha una reflexió molt dura. Desitgem que tot comenci de nou, desitgem tornar a viure el passat, desitgem una felicitat antiga, volem creure que és possible. La primavera retorna però és una altra, mai la mateixa... No hi ha rosa sense espines. Transmets tot un seguit de sensacions i queda un regust de nostàlgia i també de joia el dia que comença la primavera. Una abraçada. Ah! I la imatge preciosa. Fan una bona parella, el text i la pintura.

de poema pilar, dius coses molt boniques i d'una manera que convida a viure el poema des de dins
et felicito i t'admiro
abraçades primaverals
joan