Tic

Un relat de: Henry

Ens vam creuar per primer cop
amb un perdona entrebancat sortint
del metro. Vaig mirar-te en un breu
estímul del temps. L'impuls
és el batec de les ales
d'una oreneta nascuda a finals d'estiu
impacient per aprendre a volar.
Vam improvisar.

Aquell cafè va ser allargar
l'oblit d'una trobada fugaç.
Besar-te al sortir; un tic
dels meus llavis.

Comentaris

  • Un breu estímul de temps......[Ofensiu]
    angie | 05-12-2005

    per a mirar-la.... per acabar a un tic dels llavis.
    Decisions en curt temps, tal com raja...... fantàstic.
    S'han d'aprofitar els moments que ens cedeix la casualitat, la vida, la gent, per a fer, sense racionalitzar gaire el que ens surt de dins....
    Com un tic..

    Congratulations,

    angie

  • tic-tac-tic-tac[Ofensiu]
    laia | 09-11-2005

    Està molt bé que fer un petó sigui un tic!
    m'ha agradat!
    a veure si tinc algun impuls nerviós, anomenat tic, com aquest!
    tingues també el tic d'escriure més poemes!!!!

    tic, tac, tic, tac...
    seguiré esperant!


  • Berenice | 06-11-2005

    haurien de tenir-lo més persones, aquest tic..

    personalment tinc una obsessió en fer que perdurin aquests instants que sorgeixen del no-res.. de vegades poden convertir-se en molt...

    breu.. i bo

  • També bo[Ofensiu]
    foster | 06-11-2005

    Tens un estil i manera d'expressar-te molt interessant, definint amb les arestes de l'adjectivació un espai, una situació molt especial per a tu.
    Uns tocs de poesia per a una vivència molt poètica. Fons i forma de la mà, com ha de ser.

    felicitats, tens molt de futur, o això em sembla (llàstima que no en sàpiga gens de peosia, haha)

    foster

  • bestial![Ofensiu]
    Capdelin | 06-10-2005

    aquest final d'estiu passatger, aquest contacte breu i fugaç que saps que no perdudarà més enllà del temps d'estació... deixa una melangia en el lector...
    molts bons les pinzellades de "oreneta" i de "tic"
    una abraçada!

  • Com d'una trobada fortuita,[Ofensiu]
    brideshead | 04-10-2005

    inesperada, poden sortir unes paraules tan boniques per immortalitzar aquell moment, aquell estímul del cor que, com el batec de les ales de l'oreneta en acabar-se l'estiu, està impacient per enlairar el vol...

    Tens raó, el parell de petons entre dos amics, és com un tic. La única cosa que pot passar és que l'efecte del tic que senten aquests llavis, facin més o menys llarg l'oblit de la trobada...

    Molt bonic, Henry, un poema ben senzill i molt agradable de llegir. M'ha donat tota la sensació de poder-lo comparar amb la màgia existent ent tot inici d'una bona amistat.

    Un petonet, Henry. Fins la propera!

  • Mmmmmm[Ofensiu]
    Leela | 30-09-2005

    m'ha encantat la frase:

    Besar-te al sortir; un tic dels meus llavis...

    m'ha provocat una sensació molt agradable,...un tic!. Fabulós!
    Es el que més m'ha agradat, la trobo excel·lent!

    Allargar l'oblit d'una trobada fugaç... molt encertat!!

    Una abraçada


Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: