La llum del port

Un relat de: Henry

És a l'hora morta del capvespre que sovint
em passejo pel moll de la fusta,
quan el sol efervescent es desfà en les aigües del port
i les últimes gavines s'afanyen al recer
d'una altra nit sense tu,

que els residus de la ciutat del temps viscut emboiren
el reflex d'aquesta aigua estancada, i oxiden
el calidoscopi de la memòria.

També els fanals són capaços d'evaporar les nostres cendres
també deixar a les fosques les petjades.

Dins meu, però, roman encara la llum del port de dia
i el teu record.

Comentaris

  • m'ha agradat..[Ofensiu]
    Noia de vidre | 03-09-2006 | Valoració: 9

    ... mai havia llegit res teu.
    un relat breu però amb aquella sensació indescriptible, diria jo!
    una besada

  • Com un fotògraf[Ofensiu]
    iong txon | 02-09-2006

    …captures les imatges i els sentiments que evoquen per descriure l'harmonia d'un ambient, tan exterior com interior, ple de nostàlgia. M'agraden aquests poemes curts que fas.

    Per molts anys!

    Quim

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: