Coses oblidades

Un relat de: Henry

He decidit que

(ja)

ha passat massa temps

que no pot ser
que s'hagi escrit
tot el que hi ha per escriure;

que tinc moltes coses per dir,

(encara)

que aquesta ploma
no pot ser, sinó la clau

del racó secret
de les paraules sense ànim de lucre,
de les metàfores oblidades al calaix
dels versos simples, de les rimes fàcils
i consonants;

que viatjaré,

al món orfe
de les idees no inventades

(que no)

i que el camí -tard o d'hora-
em durà a un lloc
on hi haurà musses perdudes
que busquin poetes
sense inspiració.

Comentaris

  • Nin!![Ofensiu]
    Queca | 10-04-2006

    Sempre tant tu... Ara sóc jo la que t'ha de contestar el mail! Prometo fer-ho aviat. Gràcies pel teu comentari al meu últim poema, gràcies per ser-hi, per escriure, per llegir... Gràcies pels ànims! Ets un bon amic (o a mi m'agrada considerar-te així). T'has guanyat tot el meu apreci.
    Gràcies per tot nin, ja saps on sóc.
    Per cert, com sempre, m'ha encantat el teu poema...

    Mil besades i una infinitud de somriures per a tu!!

  • rbbarau | 27-03-2006

    M'ha agradat força. Sobretot el final. És un poema lleuger, simpàtic... ai no sé pas com explicar-ho, però molt bé.
    Un petó