La taula parada

Havia parat la taula, com recordava
el primer sopar; les estovalles, els coberts de plata,
les mateixes copes... (fins i tot, m'havia recordat
de posar les espelmes blanques).

Només
havia oblidat
que faltaves tu.

La malenconia és l'acidesa d'un menjar exquisit
que et retorna a la boca,

una vegada

i una altra,

fins que la fas fora del teu cos.




Al pis de sota, la veïna donava les sobres del sopar
al gos.