La taula parada

Un relat de: Henry

Havia parat la taula, com recordava
el primer sopar; les estovalles, els coberts de plata,
les mateixes copes... (fins i tot, m'havia recordat
de posar les espelmes blanques).

Només
havia oblidat
que faltaves tu.

La malenconia és l'acidesa d'un menjar exquisit
que et retorna a la boca,

una vegada

i una altra,

fins que la fas fora del teu cos.




Al pis de sota, la veïna donava les sobres del sopar
al gos.

Comentaris

  • Absències i anhels[Ofensiu]
    angie | 16-07-2006

    Un relat trist i amb una frase que atura,

    "La malenconia és l'acidesa d'un menjar exquisit que et retorna a la boca",

    com el desig de parar el temps en un moment passat i reviure'l.

    Bona!

    angie

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: