De pas. (haikús de tardor cauen dels arbres)

Molt be. M'han agradat. Veig que no soc l'únic teleco que hi ha per aquí XD bo saver-ho... que entre tanta xarxa i antena sembla que es perdi la paraula... al campus.

mestre!
Estàs fet tot un haikú Henry! Ja deus viure haikunejant...je je.
Tens fusta noi. Què fas a telecos? Ens calen poetes!
Entre grocs i verds,
Felicitats!
PD: Ho vaig buscar i "calentar" es veu que no és català. El teu grill s'haurà d'escalfar.

Henry, mestre que en
disset síl·labes regala
haikus, poesía.

m'encanta el haikú del cau de les formigues, i la composició en general...

quin poeta que s'amaga rera el henry...

pels sentits, pels meus ulls cansats, per una nit freda d'un dia ple de plujes.....
L'hivern es beu la memòria, potser si......jo diria que l'hivern viu de la memòria, de la memòria dels dies de sol i de la memòria de les flors que han esdevingut fruits colgats sota la terra.

Repeteixo: M'han encantat!

Bruixot

Hola Henry,
Ha estat tot un plaer llegir els teus Haikús. Doncs sé que són de molt difícil composició, no?
Jo els vaig descobrir a través del llibre d'en Miquel Martí i Pol : "Haikús en temps de guerra" i un altre "creix el silenci" amb fotografies de Montserrat Sans i els haikús d'en Miquel.
Saps Henry, ha estat massa descobrir-te perquè m'agradaria tant saber compondre'ls.
Sé que són de tre en tres versos, però veritat que també hi compten les síl-labes? 5,7,5 i 7,9,7 pot ser?

Un brindis pel teu descobriment,
Roda03

Comparteixo amb la quetz : l'últim el millor.
I avui és un dia de tardor, amb colors de tardor i núvols ploraners de melangia.
L'enhorabona.
Angels

Els quadres que encara penjen,
comprats en el nostre destí estrany
fan companyia a les plantes
que ens han vist crèixer,
elles, no s'enduen desenganys.

De la mirada trista i mentidera
ja no en queda ni una engruna
l'he desat en un calaix
amb els desitjos i miratges,
així, ja no em tortura.

Els teus records reposen
entreteixint el meu cau,
mesclats entre vivències,
per això puc somriure't
mentre camino cap endavant.

Avui no sé què em passa els dits... he fet disbarats al fòrum i ara en canvi d'afegir resposta clicava marcar com a ofensiu...

Però bé, almenys el raonament el tinc més o menys clar ( i la comprensió quasi a la mateixa altura), i els teus haikús m'han agradat molt!! L'ambient és inconfusiblement tardorenc. L'últim és potser el que més m'agrada; potser ho resumeix tot.

Moltíssimes felicitats!!

petons

m

M'han agradat aquests haikus.

Equinozio

Moltes felicitats Henry!
Jo fa poc que experimento amb els haikús, però cada cop m'agraden més, potser perquè és l'únic mètode que tinc de fer poemes curts de tant en tant. D'altra manera no en sóc capaç, no se'm dóna gaire bé sintetizar ni resumir.

Els teus haikús m'han deixat regust de fulles caigudes, de melangia i secrets amagats, de remors i sentiments capturats al vol en aquesta lenta i suau caiguda que frega la pell del nostre cor...

Una abraçada Henry!
Sempre endavant!

Els haikus era un cosa que no coneixia i de cada vegada m'agraden més, els teus són molt bons ..

una besada

La Madame