Morfosintaxi

Un relat de: Henry

Conjugaré en pretèrit
el teu nom.
Deixaré
que sigui el present
qui s'inspiri de nou
el dia que gosi tornar a estimar.

Del temps viscut plegats,
en faré diminutius,
Esborraré
de mi
gargots d'apunts enverinats
i el que quedi de tu.

I cada nit, abans d'anar a dormir,
escriuré en majúscula l'atzar
a l'agenda
del que encara hem queda per viure.

Ara que marxo,
m'emporto amb mi tot el que tinc,
-que és allò que no m'has pres-
i per si de cas,
penjaré un post-tick
i un parell de subjuntius
entre tu i jo.

Comentaris

  • com mola![Ofensiu]
    AnNna | 11-06-2006 | Valoració: 9

    és així paranoic però que està molt bé...

    no sé perquè comento si no sé què dir...

    que m'agrada...

    aprendre verbs en poesia molaria! :)


    ale petonassooos!


    annna**

  • molt ben trobat![Ofensiu]
    mharta | 10-02-2006 | Valoració: 9

    Hola Henry! En primer lloc, gràcies per comentar-me! Què he de dir d'aquest poema? jo que sóc una apassionada de la morfosintaxi.... si ja m'agrada sense poesia imagina't expressada en forma de versos... m'encanta cada paraula que has triat! Felicitats i no paris d'escriure!

  • classe de morfosintaxi[Ofensiu]
    laia | 09-11-2005

    tant debó la morfosintaxi s'aprengués així, oi?
    potser no ens avorriríem tant...
    ets original, m'agrada molt!
    he fet servir tres temps verbals, espero llegir-te en un futur inmediat!

  • és...[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 04-11-2005

    del millor que t'he llegit, de debò!
    m'ha fascinat, ehhhhhhhh
    que estas que no hi queps en les paraules, de la força que els hi dones!!!!
    felicitats!!!
    i endavant!!!
    Sílvia
    muakss

  • Deliciosa[Ofensiu]
    brideshead | 03-11-2005

    combinació de temps verbals per posar la distància entre un amor que va ser un dia i que, avui, ja ha deixat de ser...

    T'ha sortit un poema emocionat, on encara s'hi veu un gran amor que no pots oblidar.... I t'he percebut rancuniós, t'he sentit enganyat... però amb una esperança ferma que aquest atzar que escriuràs en majúscules cada nit a l'agenda (una expressió meravellosament ben trobada) et portarà un nou amor, algú a qui oferir-ho tot de nou...que serà aquest dia que gosis tornar a estimar. I ho faràs, ho diuen els teus versos.

    I l'última estrofa.... el colofón final. Vols preservar tot allò que no et va poder prendre, que és tot teu, i això ho aconseguiràs penjant un post-it i un parell de subjuntius que marquin la separació.

    M'ha encantat, Henry. Té una força i una empenta poètica que he trobat esplèndides.

    Una abraçada, cada nou relat que escrius m'agrada més!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: