Bandera groga

Manera de descriure a la mort...molt maca de veritat

Un petó ben fort!!!

vols dir que es pot definir?
aquesta comparació entre la mort i els cicles de la mar, m'ha agradat molt, però quelcom personal em fa pensar que la mort manca de romanticisme i misticisme, és ua merda gran com un cabàs!
un dia m'atreviré a fer una comparació entre una caca de vaca i la mort, no ho dic de broma...
escrius molt i molt bé!
m'agradria pensar que la mort és tant dolça com aquesta mort que descrius... cada persona un món, cada mort una vida!
Si t'avisen de bandera groga, espavilat, calçat, i marxem corrents! o naveguem?

un bàlsam, amb aquest poema.
Sensacions que llisquen per una platja on tots anirem a restar.
Preciós i emotiu
Un beset

ni prosa poètica ni poesia narrativa, aquest poema és, per a mi, el que ha de ser i pot ser la poesia si vol sobreviure.
Uns referents coneguts sobredimensionats per la teva imaginació i el teu estil a l'hora de combinar els mots. Una gran metàfora feta de petites metàfores... significats a dojo, interpretacions gens òbvies, al contrari, suggerents i suggeridores de sensacions, d'idees (vida i mort, pas del temps, records, castells de sorra, algues que retornen amb la marea...).

Molt bo, Henry.

foster

En l'arena de la platja
encara resten les petjades
del teu cos.
Encara que passin
mil·lenis
els granets, minùsculs,
en recorden l'escalfor.
I gravat
en les nostres mirades
hi llu per sempre
aquell somriure
que ni la bandera
vermella
podrà esborrar.
No hi ha oblits
si l'univers no té sentit:
el sentit el posem
nosaltres
en el record
i en l'esperança.

Bruixot

p.s. Un poema conmovedor. Em dono!

vista com un perill, com un bany al mar mentre hi ha posada la bandera groga...

"ara et roba les cendres, després et tornarà oblits enredats entre les algues"....

Un cop més, Henry, chapeau. Si les "Cireres verdes" em va encisar, aquest m'ha entusiasmat. Preciós!

Ah, i la cita d'en James Joyce... un 10 per tu!

Una abraçada!

PS. Mira que un nen tan petitó com el de la fotografia, sigui capaç d'escriure aquests poemes.... no m'ho puc creure!

està curradíssim, com t'he dit abans! m'agrada molt!

(tb t'he dit que em feia pal comentar-te'l, i en canvi mira, aquí em tens)

no ho sé... és un poema molt maco, noiet!

la primera frase sobretot... genial... l'has clavada!

mil petons!!!!

AnNna

Molt maco el teu poeme.
Viste d'aquesta manera la mort no es veu tant tenebrossa com semble.
Ja que tu li dones un toc de dolço amb aquestes lletres.
Una abraçada.

havia volgut trobar un adjectiu ideal per la mort...DESCARADA... moltes gràcies...
"descarada, per anar a trencar contra la
terra ferma, esborrant castells
de sorra de la platja."...fantàstic...la imatge del poema és increïble... i el final....buffffffffffff
m'ha encantat, eh!?!!?!!?
felicitats, i amunt, amb i sense haikús!