Bandera groga

Un relat de: Henry

La mort és la mar quan
la vida es banya a la platja
amb bandera groga.

Primer suau, un vent que et duu
unes quantes onades pujades de to
que et sacsegen,
                                   i en un glop de sal,
arriba com fent surf sobre un tsunami,
descarada, per anar a trencar contra la
terra ferma, esborrant castells
de sorra de la platja.
                                         Al final
resta per sempre la marea,
ara et roba les cendres; després,
et torna oblits enredats entre les algues.

Comentaris

  • Maca..[Ofensiu]
    N | 24-01-2006

    Manera de descriure a la mort...molt maca de veritat

    Un petó ben fort!!!

  • la mort[Ofensiu]
    laia | 10-12-2005

    vols dir que es pot definir?
    aquesta comparació entre la mort i els cicles de la mar, m'ha agradat molt, però quelcom personal em fa pensar que la mort manca de romanticisme i misticisme, és ua merda gran com un cabàs!
    un dia m'atreviré a fer una comparació entre una caca de vaca i la mort, no ho dic de broma...
    escrius molt i molt bé!
    m'agradria pensar que la mort és tant dolça com aquesta mort que descrius... cada persona un món, cada mort una vida!
    Si t'avisen de bandera groga, espavilat, calçat, i marxem corrents! o naveguem?

  • Has fet de la mort....[Ofensiu]
    angie | 20-11-2005

    un bàlsam, amb aquest poema.
    Sensacions que llisquen per una platja on tots anirem a restar.
    Preciós i emotiu
    Un beset

  • poesia pura[Ofensiu]
    foster | 06-11-2005

    ni prosa poètica ni poesia narrativa, aquest poema és, per a mi, el que ha de ser i pot ser la poesia si vol sobreviure.
    Uns referents coneguts sobredimensionats per la teva imaginació i el teu estil a l'hora de combinar els mots. Una gran metàfora feta de petites metàfores... significats a dojo, interpretacions gens òbvies, al contrari, suggerents i suggeridores de sensacions, d'idees (vida i mort, pas del temps, records, castells de sorra, algues que retornen amb la marea...).

    Molt bo, Henry.

    foster

  • Bandera Blava [Ofensiu]
    Bruixot | 06-11-2005

    En l'arena de la platja
    encara resten les petjades
    del teu cos.
    Encara que passin
    mil·lenis
    els granets, minùsculs,
    en recorden l'escalfor.
    I gravat
    en les nostres mirades
    hi llu per sempre
    aquell somriure
    que ni la bandera
    vermella
    podrà esborrar.
    No hi ha oblits
    si l'univers no té sentit:
    el sentit el posem
    nosaltres
    en el record
    i en l'esperança.

    Bruixot

    p.s. Un poema conmovedor. Em dono!

  • La mort[Ofensiu]
    brideshead | 28-10-2005

    vista com un perill, com un bany al mar mentre hi ha posada la bandera groga...

    "ara et roba les cendres, després et tornarà oblits enredats entre les algues"....

    Un cop més, Henry, chapeau. Si les "Cireres verdes" em va encisar, aquest m'ha entusiasmat. Preciós!

    Ah, i la cita d'en James Joyce... un 10 per tu!

    Una abraçada!

    PS. Mira que un nen tan petitó com el de la fotografia, sigui capaç d'escriure aquests poemes.... no m'ho puc creure!

  • AnNna | 25-10-2005 | Valoració: 10

    està curradíssim, com t'he dit abans! m'agrada molt!

    (tb t'he dit que em feia pal comentar-te'l, i en canvi mira, aquí em tens)

    no ho sé... és un poema molt maco, noiet!

    la primera frase sobretot... genial... l'has clavada!

    mil petons!!!!

    AnNna

  • Molt bonic[Ofensiu]
    AINOA | 16-10-2005 | Valoració: 10

    Molt maco el teu poeme.
    Viste d'aquesta manera la mort no es veu tant tenebrossa com semble.
    Ja que tu li dones un toc de dolço amb aquestes lletres.
    Una abraçada.

  • sempre[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 15-10-2005

    havia volgut trobar un adjectiu ideal per la mort...DESCARADA... moltes gràcies...
    "descarada, per anar a trencar contra la
    terra ferma, esborrant castells
    de sorra de la platja."...fantàstic...la imatge del poema és increïble... i el final....buffffffffffff
    m'ha encantat, eh!?!!?!!?
    felicitats, i amunt, amb i sense haikús!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: