Olor de fum

Un relat de: Henry

Aquest hivern impertèrrit que es respira al carrer
-ara que tornes sola a casa-
et porta l'olor de fum dels records cremats a la foguera
que vam deixar encesa al solar del ressentiment.

El remordiment,
com les mans dins dels guants de llana foradats,
s'amaga a l'oblit.

Comentaris

  • Records bons i dolents[Ofensiu]
    angie | 28-06-2006

    Benvingut de nou!

    L'olor de fum marxa amb el vent, per sort...

    "Escric els remordiments a un paper,
    el rebrego a les mans i el deixo anar com mort,
    li pico puntada de peu i ........ al foc!"

    (curiosament va sorgir ahir a la nit aquest mini poema i avui enceto els comentaris amb el teu...)

    Continuo la sèrie...

    petons

    angie

  • Benretornat![Ofensiu]
    Bruixot | 23-06-2006

    serà per què vaig pensar en fer-te un comentari, que de cop apareixes de nou?
    Serà per què comença l'estiu en una nit que s'encen plena de fogueres?
    Serà per què si, i ja està, perquè no hi ha res més a pensar?
    Sigui pel que sigui, benretornat!

    El meu remordiment, el vaig cremar ja fa temps. Aprofiteu vosaltres, aquesta nit, o qualsevol altra, per sortir al jardi, vestits si cal de romans, amuntegueu els pensaments gastats, els sentiments perduts, els amors esgarriats, i tots els remordiments, enceneu el llumí
    i
    caleu-li foc!

    Gràcies pels teus poemes.

    Una Abraçada!

    Xavier