Fràgil

Un relat de: Henry

Vivim com les dunes
que pul·lulen pel desert
de la desventura.



La nostra arena
cap al rellotge anacrònic
d'un present efímer.



No som aptes ni
per llançar els daus de l'atzar
on pengen les vides.



Som el pur residu
de la probabilitat
de ser el que no som;
el resultat, del que no
ha passat per accident.



Sobrevivim sols
al jou, d'allò que creiem
tenir-ne el control.



Fem tant sols -si fem-
el que no deixem per fer;
i després, desfem.



Un plat de llenties
serveix, per hipotecar
els nostres somnis.



Mentrestant, la vida
se'ns escorre entre les mans
com un vas d'argila,


fràgil.

Comentaris

  • _shamandalie_ | 16-04-2006 | Valoració: 10

    Genial! si, la vida és fràgil i a vegades per més que ens hi esforçem no aconseguim trobar-li el suk.. "fem tant sol -si fem- el que no deixem per fer; i després, desfem." a vegades no vivim, sino que sobrevivim...
    Però es que sovint, buscant la gran felicitat de la vida, ens oblidem dels grans petits instants que ens podem trobar pel camí..
    Bé, que siiii, m'agrada la idea de que "mentrestant, la vida se'ns escorre entre les mans com un vas d'argila... fràgil", i nosaltres la deixem marxar, sense aixecar la vista i viure de veritat... gran frase!
    ptunikus!
    felicitats :)

  • La poesia[Ofensiu]
    Melcior | 26-03-2006 | Valoració: 10

    que fa preguntes i fabrica respostes m' agrada
    molt.
    Endavant.

  • mmm...[Ofensiu]
    angie | 13-01-2006

    les petites coses de vegades són menys fràgils que les grans i hem de començar per a gaudir-les i així sabrem protegir i abonar les grans, per a que apareguin sense esquerdes.

    Un poema molt ben construït.

    Beset en verset

    angie

    Òndia, fa la tira que no xerrem eh?

  • Fràgil...[Ofensiu]
    Queca | 31-12-2005

    Hola maco! Ara fa molt que no sé de tu... um... tot bé? Espero que sí...
    M'ha agradat molt aquest poema, trobo que l'encertes en tots i cadascún dels versos...
    L'enhorabona!!

    Mil besades i una infinitud de somriures per a tu!!

    Cuida't!

  • Perfecte[Ofensiu]
    brideshead | 20-12-2005

    Aquesta manera d'expressar la fragilitat de la vida, de tots els gests i intents de cada dia per donar-li sentit, per extreure-li tot el suc.... però sovint en perdem en futileses i absurds, en curses banals i paraules hipòcrites que ens duen a oblidar-nos de les coses més importants, de les que ens haurien de fer-nos aturar i començar de nou. Començar per les coses senzilles, per les persones que ens importen, pels somnis que ens il·lusionen.

    Però, malauradament, moltes vegades...

    "Fem tant sols -si fem-
    el que no deixem per fer;
    i després, desfem"...

    Bon poema, Henry, una crítica molt enriquidora, aquesta que has plasmat tan bé!

    Un petonet.

  • ambre | 16-12-2005 | Valoració: 10

    Debades la vida ens mira als ulls trista, com dient que no li fem prou cas...

    Felicitats per aquest poema
    ... i per ser un TALP molt interessant ...

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: