Menys pors, més somnis (poesia mindfulness il·lustrada)

No ho vaig veure a venir fins que ja era massa tard. I trobar ajuda professional a Ginebra, on visc, va ser una feina complicada, malgrat que Suïssa és un dels països europeus amb una de les ràtios de terapeutes de salut mental per càpita més altes. Ha estat un any molt dur, però tinc la gran sort d'haver viscut una recuperació molt ràpida després de molt treball personal (i molta paciència de la meva dona): psicoteràpia, medicació, meditació, lectura, ioga i esport. Avui, sis mesos després d'haver estat diagnosticat, puc dir que estic pràcticament recuperat: sento haver renascut, més fort, més optimista i amb moltes ganes de viure.

Escric aquest llibre per tancar el cicle de la meva recuperació i per contribuir a eliminar l’estigma de les malalties mentals. L’escric com a recordatori de l’experiència viscuda, i com a antídot per a cultivar l’autoestima, la reflexió i una ment optimista i resilient. Sovint parlem de la necessitat de reservar temps per fer exercici físic de forma regular, però no parlem de la importància de fer el mateix amb la nostra ment.

Menys pors, més somnis és un llibre de poesia il·lustrada pensat per a tots els lectors: petits i grans. És un llibre curt, fet expressament per llegir-lo una vegada i una altra, d’una tirada o a trossets, com si fos una pregària o un exercici de programació neurolingüística. És un llibre pensat per començar el dia amb optimisme o per ajudar-nos a relaxar abans d’anar a dormir.

Perquè un llibre de poesia? La poesia, com la salut mental, és la gran oblidada de les lletres. Fa uns anys em vaig enamorar dels haikús, un format de poesia d'origen japonès inspirat en la natura. És un format curt (tres versos de cinc, set i cinc síl·labes) que demana gestionar molt bé la paraula. Per mi, escriure haikús és com meditar: és viure el moment present on només existeixen aquells versos que estàs pensant. També és semblant a l’escultura: parteixes d’una idea o d’un missatge, i el vas tallant fins que l’ajustes a la mètrica en qüestió.

Per acabar, tinc la gran sort de comptar amb la inestimable col·laboració de la meva germana Marta, il·lustradora professional i artista multidisciplinar. Sempre he volgut escriure un llibre amb ella i aquesta n'és l’ocasió ideal. Amb la Marta, hem creat dos personatges que acompanyen els haikús: un panda i un mono. Són els meus animals preferits. El panda és gran, tranquil i bondadós –la bondat envers un mateix és un tret que cal que cultivem més–; i el mono és eixerit, ràpid i juganer –el nostre jo més desinhibit, que hem de deixar anar per viure més feliços–.

Us deixo quatres dels haikús del llibre perquè en tingue un taset...



M’estimo com sóc
i no em cal l’imperatiu
de ser perfecte.


Cultivo l’hàbit
d'aturar-me i viure
el moment present.


Al món professo
que si les pors m’atrapen
les combatré a mort.


Menys plors, més riures,
Menys dubtes, més coratge,
Menys pors, més somnis.



Per saber-ne més, clickeu aquí.