Temps era temps, petjades al bosc

Un relat de: Prou bé
Rodejat per ombres seguia el camí
atret pel misteri d'aquella troballa,
petjades al terra humit i enfangat
mulla't per la pluja de l'última nit.

Tot just clarejava. Mirava els senyals
de petges humanes amb un cert neguit.
En la vall pregona ben sol romania
ni cases, ni granges. No albiro veïns.

Seguint aquell rastre, en una clariana,
vegí una donzella, que a la font s'estava
llavant cabellera, de lluna argentada.
Sense dir-nos res, vam creuar mirades.

Quan vaig descobrir tan formosa dama,
amb un raig de llum, lluent com de plata,
la més negra nit va tornar-se albada.
Mai més seré sol! He trobat aimada !




Comentaris

  • Temps[Ofensiu]
    Montseblanc | 04-08-2021

    El teu poema m'ha fet viatjar en el temps, la manera en que està escrit i les paraules emprades m'han transportat a una altra època més antiga. M'ha agradat.

  • Molt real[Ofensiu]
    brins | 03-08-2021 | Valoració: 10

    És curiós com tots rebutgem la solitud.El final del teu poema ho reflecteix perfectament

    Bon estiu!

  • melòdic[Ofensiu]
    Atlantis | 03-08-2021

    Un poema amorós escrit des de la veu d'un home que busca l'amor. Em recorda a una poesia més clàssica, sobretot per les paraules emprades. Els versos, gairebé tots de la mateixa mida, i les rimes que acompanyen el poema li donen molta musicalitat, acord amb el tema.

    Bon poema. .

  • Això sí que és tindre sort...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-08-2021 | Valoració: 10


    doncs l'aimada... per les ombres del caí, i a més era de nit. Gràcies que vas veure les seues petges i no hi havia ningú...
    fantàsticament fantàstica...
    Molt bé, Prou bé.

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

137 Relats

1328 Comentaris

53347 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Bilder hochladen




Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com