Cercador
tan petit...
Un relat de: Atlantis- Compartir:
El primer dia que la Gertrudis va veure que alguna cosa estranya li passava al seu marit, va ser quan li va demanar que li baixés una cassola de l’armariet de dalt de la cuina, i ell va haver de posar-se de puntetes per prendre-la.
Sempre havia estat més alt que ella, no pas gaire, però sí prou per ajudar-la a agafar els estris que estaven més amunt, les capses de l’armari on tenia les mantes guardades o a canviar la bombeta de la llum del passadís.
En el retrat del dia del seu casament, que tenen damunt la còmoda, li passa un pam. En canvi ara són iguals d’estatura. Dissimuladament s'ha adonat que es posa un coixí a la cadira a l’hora de dinar per poder arribar fins a la taula. Un dissabte a la nit, quan tornaven a casa amb cotxe, va donar l’excusa de què havia begut massa i li va demanar que conduís ella, però en realitat no li arribaven els peus als pedals. La Gertrudis l’hi ha escurçat la vora dels pantalons per massa llargs i també l’americana que li va baldera. D’aquests canvis no en parlen, tal vegada en fan una mica de broma, ho veuen com una evolució que no saben ben bé on els portarà, però ho viuen amb normalitat encara que els dos tenen, per dins, un sentiment de pèrdua.
Res més del seu caràcter ha canviat. Si de cas li costa més sortir al carrer perquè quan s’agafen de la mà, més que una parella semblen la mare i el seu fill i la gent se’ls mira de manera rara. Ha demanat poder treballar des de casa. En canvi es mostra amorós com sempre, poc xerraire i amb aquell toc d’ironia que tant li agrada d’ell i la fa riure.
Han anat passant els dies i es va encongint, cada vegada una mica més. Li va comprar un llit, tipus bressol, perquè dormís més còmodament i una cadireta que damunt de la cadira gran li fa de trona.
Tanmateix un diumenge al matí no el va trobar enlloc. El va buscar per tots els racons i s’adonà que havia arribat l’hora que se n’anés del tot. A la tauleta de nit va trobar una nota que hi deia:
"hem fet un tros de viatge junts, ara me n’haig d’anar sol”. La Gertrudis no va quedar gaire sorpresa ni es va preguntar on havia anat. Creu que ell tampoc ho sabia. Com que li agradava tant viatjar segurament s’haurà instal·lat en un país exòtic o plàcid, per poder descansar en pau.
Després de la seva fugida, la Gertrudis es va sentir trista, potser menys del que s’esperava, ja que els canvis que havien anat esdevenint la feien sospitar de què alguna cosa inusitada estava a punt de succeir.
Al principi tothom li preguntava com estava i la convidàvem a dinar els diumenges o anar al cinema o al teatre. Però a mesura que passava el temps cada u va continuar fent la seva vida i és quan ella el va trobar faltar més.
Durant tot un any cada nit el va somiar, malgrat que de dia s’abocava a la feina. Que la proposessin com a Cap de Vendes li va servir per engrescar-se i treballar amb més afició. També va apuntar-se a un curs per reforçar l’anglès. Una noia de la feina la va convidar a sortir amb un grup per fer diverses activitats: anar d’excursió, clubs de lectura i fins i tot alguna vegada anaven a ballar. El que més la va entusiasmar, però, va ser navegar per a internet i allà va trobar xats i fòrums on la gent parlava i compartia experiències. En va trobar un d’escriptura relats en català, on s’intercanviaven proses i poemes. Es va animar a participar-hi, i ara ja en porta alguns d’escrits. Llegir relats d’altres i fer comentaris, li omple part del seu temps. Després de sopar i arreglar la cuina s’hi posarà. Ha començat d’aquesta manera:
El primer dia que la Gertrudis va veure que alguna cosa estranya li passava al seu marit, va...
Comentaris
-
M'ha agradat[Ofensiu]Iona | 16-10-2021
Un exemple de com les petites coses van fent via sense que ens n'adonem.
-
Estimada Gertrudis,[Ofensiu]kefas | 14-10-2021
la teva història m’ha confirmat el que sospito, però no m’atrevia ni a pensar.
Que s’escurcen els dies me’n vaig adonar molt aviat, cada estiu, quan enfilava la tardor i cada mossegada que la nit li clavava al dia era una mossegada a la meva ànima, que s’anava enxiquint al mateix ritme que ho feia el dia. Que s’escurça l’enteniment, fa temps que ho tinc clar. He observat l’evolució de la manera de pensar dels meus amics i tot el beatífic entusiasme que, de joves, manifestaven en favor en favor de les causes nobles s’ha transformat en exigència perquè les practiquin els altres. Que s’escurcen els marits és el que la teva història m’ha confirmat. Jo de marit sempre n’havia tingut només un i ,complidor com és, sempre arribava allà on jo l’hi demanava que havia d’arribar. Ara, obligada per la necessitat, n’he afegit un altre i estic veient que, si no canvio jo, me’n farà falta un tercer.
-
i tan grans! [Ofensiu]capficada | 12-10-2021
A mi m'ha recordat el llibre infantil Tristany s'encongeix. Com aquesta gran novel·la per a petits, és rica en nivells de lectura. L'estructura circular del relat és fantàstica!
Gràcies per compartir-ho. -
i tan grans! [Ofensiu]capficada | 12-10-2021
A mi m'ha recordat el llibre infantil Tristany s'encongeix. Com aquesta gran novel·la per a petits, és rica en nivells de lectura. L'estructura circular del relat és fantàstica!
Gràcies per compartir-ho. -
el relat cíclic de l'home minvant[Ofensiu]Joan Colom | 09-10-2021
La història m'ha recordat aquella pel·lícula fantàstica (del gènere fantàstic i alhora fantàstica) "L'increïble home minvant" (Jack Arnold, 1957), però la manera d'abordar-la li aporta una dosi de tendresa que la fa més creïble. És clar que tot plegat és el relat fantàstic que escriu la vídua de...
-
Enginy, fantasia, sorpresa.[Ofensiu]SrGarcia | 09-10-2021
Un relat amb molt enginy, un desenvolupament estrany i amb molta fantasia. Un final sorprenent.
-
Es fa petit[Ofensiu]MariaM | 09-10-2021 | Valoració: 10
Molt bon relat! d'aquells amb interpretació i final lliure.
La meva, d'interpretació, és que el marit, per ella, s'ha anat fent petit a mida que passa el temps, i no pas de mida. No és per riure, certament.
Mariam -
Inesperat[Ofensiu]Carme Alcoverro | 07-10-2021
Un relat que t'enganxa i amb un final inesperat! M'ha agradat molt!
I gràcies per passar pel meu espai i per comentar.
-
Canvis en la vida. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 04-10-2021 | Valoració: 10
És així, no se sap mai què pot passar en la vida. El teu relat és un bon exemple de com pot ser canviar la vida de la Gertrudis, afeccionar-se a llegir i a comentar en Relats en Català. Molt bo i molt entretingut.
-Gràcies per la teva visita i el teu comentari, en "El fruit net", on em dones la teva opinió.
Abraçades. -
Sense paraules[Ofensiu]Neus Marín Cupull | 04-10-2021
Has sabut desenvolupar el relat de manera que al principi llegeixes una història, només una història ben descrita, desenvolupada, etc. Però quan arribes al final... Reconec que m'he emocionat, però no sols per la bellesa i la tendresa, la qual ja estic acostumada i per això et llegeixo, sinó pel que no has escrit i alhora ho has dit tot.
Moltes gràcies, per a aquest relat i per a compartir-lo.
Neus Marín -
I ara tan lluny[Ofensiu]Prou bé | 03-10-2021 | Valoració: 10
No acostumo a posar nota a no ser que , per mi, sigui un déu. I aquest relat ho és.
Original, enginyós de bon llegir i...saps què? ...trobo que molt ben escrit tant pel desenvolupament del relat com pel vocabulari, senzill i literari alhora.
I, a més a més, un argument sorprenent del començament fins al final!
Amb total cordialitat, enhorabona pel teu pas per la prosa! -
I ara tan lluny[Ofensiu]Prou bé | 03-10-2021 | Valoració: 10
No acostumo a posar nota a no ser que , per mi, sigui un déu. I aquest relat ho és.
Original, enginyós de bon llegir i...saps què? ...trobo que molt ben escrit tant pel desenvolupament del relat com pel vocabulari, senzill i literari alhora.
I, a més a més, un argument sorprenent del començament fins al final!
Amb total cordialitat, enhorabona pel teu pas per la prosa!
Valoració mitja: 10
l´Autor
163 Relats
1395 Comentaris
101154 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92
