Tàlem contra natura

Un relat de: llpages
Els sanitaris van fer un darrer esforç per encabir la llitera dins l’ambulància. La gent s’agombolava al voltant, estirant el coll per no perdre’s detall de l’enretirada del cadàver del principal segona, mort en circumstàncies excepcionals.
- Electrocutat, déu-n’hi-do – s’estremí el porter de la finca quan s’assabentà del motiu del decés.
- I en van… - comptà en silenci la mestressa de la perruqueria dels baixos del mateix immoble.
- La penya s’engresca i no recorda les instruccions: sobretot, no la submergiu en aigua! – feu la veïna vídua del tercer tercera.
- Com vols que en facin cas, de les instruccions, s’exciten com mones en zel i, com que a tot li diuen amén, doncs visca la rauxa, que són dos dies! – exclamà el conco del segon quarta.
- Ah, i que no és el primer cas, eh? Me’n van explicar un en què ell la graponejava pel darrera quan, sense adonar-se’n, ella va remenar la torradora amb el dit i, amb tants fluids a flor de pell, el corrent elèctric li va creuar el cor a l’acte i l’home va caure fulminat! – explicà el porter fent-se el gallet, que a ell no hi havia qui el guanyés en novetats.
- A mi em van dir d’un que es va ofegar per culpa d’un petó amb llengua! La força de la llengua d’ella va empènyer la d’ell fins a la gargamella, impedint el pas de l’aire i bona nit cargols – s’esplaià la vídua.
- I de tites atrapades en vagines voraginoses, no en vulgueu saber... – afegí el porter, tot fent ús de la intuïció col·lectiva per estalviar-se més procacitats.
- Això no té aturador, des que han aparegut aquestes donotes, anem pel pedregar. La meva cosina segona em va explicar un cas com un cabàs: de tant entomar-la pel darrera, un bon dia ella va prendre la iniciativa i li va anar d’un pèl que no es troben l’home amb el cul com una gatera i el pal de fregar sortint-li per la campaneta, verge santa! – i, seguidament, la perruquera es senyà davant d’una revelació curulla de crueltat.
- Coses de la intel·ligència artificial, diuen, que es veu que aprenen sobre la marxa – aclarí el conco, que sembla una mosca morta però en sap més que ningú.
- És cert, a mi em van contar d’un infartat de tantes hores de ball sense descans, que això del lindy-hop va excitar els circuïts d’ella i no hi havia manera d’aturar-la, quina marxa, tu! – apuntà el porter amb una anècdota de dubtosa credibilitat.
- Ja els està bé, vols caldo, tres tasses! S’enlluernen amb aquells pits sobredimensionats, el sexe rasurat i per estrenar, unes cames inacabables, els pentinats perfectes, la pell sedosa, uns llavis molsuts i suggestius, la pell blanca, negra, groga, del color que vulguis, una caiguda d’ulls que entabana al menys babau, i em deixo el més important … - però la vídua no tingué temps d’acabar la frase.
- Exacte, el més important de tot! Submissió total, cor que vols, cor que desitges, no hi ha excuses per mal de cap, ni preliminars per escalfar l’ambient, és l’”aquí te pillo, aquí te mato” de sempre però sense oposició. A mi no em sorprèn, estem en la societat que ha anorreat la cultura de l’esforç - la perruquera seguí contribuint al debat amb un pessimisme crònic.
- Tot això està molt bé, però a mi no em faria res si la cosa no passés d’entretenir-se amb una nina inflable, però que de cop i volta els padrins hagin decidit casar-se amb els robots de marres, ja vol fetge! – el porter desvetllà el secret que tothom sabia.
- A part de fer realitat les fantasies sexuals de mascles cràpules i libidinosos, aquests robots amb cos de dona han evolucionat tant que, a banda d’una anatomia de bandera, pots parlar-hi i rebre respostes com si ho fessis amb la parenta de tota la vida, amb l’inesperat avantatge que no et rondinarà mai; i és clar, entre tant de consentiment carnal i sensació de domini, se’ls inflama l’ego cosa fina i ja no hi ha qui toqui de peus a terra! – afegí el conco.
- I no t’ho perdis, quan els marits l’espitxen, elles tenen tot el reconeixement legal pel fet d’estar casades i queden com hereves universals, però com que són robots, qui s’endú l’herència és l’empresa que les ha fabricades. Tal i com van succeint els fets, esdevindran corporacions poderosíssimes! I si no, al temps! – la perruquera seguia esverada amb la lúbrica actualitat.
- És clar, aquests fets luctuosos han posat en alerta els fabricants d’aquestes males pècores sintètiques i se’ls ha encès la llumeta de programar-les a fi de provocar aquestes morts “accidentals” i així anar omplint les arques corporatives amb el llegat dels traspassats. Pensa malament i l’encertaràs! – la vídua anava forta en expressar el seu parer.
- I donat que, si les condemnessin a morir a la cadira elèctrica, encara fondrien els ploms ... – sortida d’emblanquinador del porter.
- Sou unes exagerades, el temps posa les coses al seu lloc, ara és una novetat, però a la llarga ens hi acostumarem com quan van inventar la rentadora i ja no va fer falta anar als safareigs públics. Mira que no n’encarregui una... llàstima que piquin tan de preu! – el conco somrigué a una audiència sorpresa per la declaració d’intencions.
- Desgraciat poca-vergonya! A veure si la trauràs de la caixa i serà ella qui t’hi tanqui, que no veus el perill que amaguen? No en tens prou amb el que acabem d’explicar? – digué la vídua, esverada.
- Ep, mestressa, que jo no m’hi casaria pas! I seguiria escrupolosament totes les instruccions! Una simple joguina desada a l’armari... però quina joguina! – s’exclamà amb els ulls en blanc, com tenia també la ment.
- Deixeu-ho córrer, aquesta societat se’n va a la merda amb tanta tecnologia. Addictes als mòbils, les xarxes socials, els influencers, la realitat virtual i ara, toca’t el nas, casaments amb dones-robot, això és la fi de la humanitat, no se’n parli més! – sentencià la perruquera.
- I el pitjor encara: ens anem a la merda i... no hi haurà merda per a tothom! Apa, bona nit! – s’acomiadà el porter amb un somriure.
Aquella nit, el porter va tenir un malson: un robot li prenia la feina. La perruquera tampoc va dormir bé: tenia l’establiment ple a vessar de dones-robot que volien fer-se la permanent. El conco va somiar amb dues femelles de silicona i coure, a falta d’una, que l’acariciaven a la vegada, un pensament que de què que no li provoca un priapisme sobtat amb pronòstic reservat. La vídua, en canvi, va somiar que aviat sortiria la versió masculina d’aquestes andròmines, que el vestia amb la roba del seu difunt marit i que, a les fosques, ...



Comentaris

  • Comentari[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 03-08-2022 | Valoració: 10

    Molt interessant.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre els SENTIMENTS.
    Salutacions.

  • Veïnatge [Ofensiu]
    Prou bé | 25-07-2022

    Això és el més important, per mi, del relat. Els robots, mira, no sé què dir-hi... bé sí, que tothom s'ho faci com li vingui de gust..., però la descripció dels personatges i els diàlegs descriuen una escala que jo, fa molts anys, l'havia viscuda, només que era una portera i no un porter...
    Bromes a banda... fantàstic! Que bé que m'ho passo llegint-te!
    Amb total cordialitat

  • Agraïment[Ofensiu]
    Marina i punt | 18-07-2022

    Agraïda pel teu comentari tan motivador per a mi. “Tancant etapes” és un petit paràgraf extret d’un escrit que vaig fer per llegir als companys ara en acabar el curs.

  • Moltes gràcies[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 18-07-2022

    Moltes gràcies pel teu comentari de A què juguem? tant de bo que no haguèssim d'escriure sobre aquests temes.

    Una baraçada

    Rosa

  • Vull un Kit per a mi...[Ofensiu]
    Montseblanc | 17-07-2022

    La tecnologia, per si mateixa, no és bona ni dolenta, tot depèn de les mans en les que caigui. Som nosaltres els responsables de fer un bon o mal ús de les màquines. Com sempre, ens solem passar de la ratlla, però de vegades reconeixem els erros i rectifiquem. Que tothom faci el que vulgui mentre no faci mal als demés, i si es fan mal ells mateixos, via marcolfa de goma, és el seu problema. A gaudir que són quatre dies, no sé si ja haurà sortit el model masculí...

  • Versió masculina?[Ofensiu]
    Marina i punt | 09-07-2022

    Primerament agrair-te la benvinguda i la rebuda tan amable que has fet del meu petit relat. Això anima a seguir provant.
    M’he divertit força amb aquesta història, l'he trobat molt imaginativa i, com la vídua, restaré atenta per si surt la versió masculina

  • Merci ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 07-07-2022 | Valoració: 10

    ... pel comentari. M'ha fet molta il.lusió.
    El teu relat conté molta diversió. És molt agraït poder llegir unes línies agosarades per a les ments més subtilment conservadores. Però que vaja, que amb tant de conservadurisme vés a saber si un dia ens ho trobem...

  • Gràcies[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 06-07-2022

    Bé, me'n alegro que per una estona el meu relat t'hagi transportat a la teva joventut i t'hagis pogut refrescar una mica, haha. Moltíssimes gràcies com sempre per la teva opinió . Bon estiu!!

    Rosa

  • Xafarderia.[Ofensiu]

    El teu relat és un fidedigne retrat del que ha esdevingut la sexualitat avui dia. Només cal comptar els diners que enregistra la caixa d'aquest mercat d'andròmines sexuals. El cos humà haría d'estar dotat de més forats, accesibles per tal d'arribar al clímax de la manera més ràpida i satisfactòria possible. Els personatges del teu relat ho exposen de manera morri!, morbosa i sobretot fantasiosa. Una pentinadora i un portar és l'exponent més representatiu de la xarfarderia veīnal. Gràcies per a fer-nos particep d'aquest moment d'esvalotament sexual. T'ho dic trobant-se nu damunt l'anava de la meva terrassa. salut!

  • Per a sucar.hi pa.[Ofensiu]
    Joan Colom | 05-07-2022

    A mí ja no me la posa dura ni la Santíssima Trinitat, pero el que sí m'he fet és un tip de riure, entre el porter, la vídua, el conco i la perruquera. Humor per acumulació, a veure qui la diu més grossa. A partir d'ara et seguiré.

  • Inventari sicalíptic[Ofensiu]
    kefas | 01-07-2022


    Ai, senyor quin inventari!
    L'he llegit contra natura
    sense pensar que el temari
    me la posaria dura
    He hagut d'agafar el canari
    que viu sota la cintura
    i fer-li passar el calvari
    de posar-lo en banyadura
    endinsant-lo en l’aquari .
    Sort d'haver fet la tonsura
    al voltant de la tavella
    i així, ja sense infladura
    s'ha assecat de meravella
    He seguit amb la lectura
    però altre cop la culta fava
    ha tret la musculatura
    enfilant-se com un rave.
    Jo, que tinc molta cultura
    he pensat que l'aigua clara
    no resol la tessitura
    i només el fet s'acaba
    tirant de manufactura.

    Ja veieu senyor Pagès
    que si el tàlem surt del niu
    el relat agafa pes
    i es fa participatiu

  • Quina realitat[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 28-06-2022 | Valoració: 10

    La societat esdevé freda i deshumanitzada amb tanta tecnología avançada,
    i ja no hi ha marxa enrera!!
    Molt bon relat!!!

    Cordialment

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de llpages

llpages

227 Relats

994 Comentaris

295283 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.