Tabú

Tabú

Sovint m’he sentit dir que soc una persona d’idees fixes i he entès pel to emprat, que no era una alabança, ans al contrari. Decideixo esbrinar fins a quin punt aquest tret de la meva personalitat ha pautat la meva manera de ser i de fer, enfrontant-me a qui sé em coneix bé i que anomenaré ‘Tabú’
-Escolta Tabú , tu creus que soc estricta amb els que m’envolten? Que soc del morro fort vull dir...
Tabú sembla estar al cas i amb ganes de xerrar
-Si el que vols es preguntar-me si ets una persona inflexible, et diré que he de donar la raó als que diuen que si, que majoritàriament actues sense tenir en compte les idees del altres. Estàs sempre molt convençuda que les teves son les millors.

-I perquè no hauria d’estar-ho Tabú?- No m’agraden les persones baliga-balaga que un dia diuen una cosa i l’endemà un altra. És cert que tinc conviccions i actuo d’acord amb elles, no crec que això estigui malament. -Sempre m’he considerat una persona liberal i oberta.-
Tabú -De veritat t`hi consideres? A mi em et sembla que ets tot al contrari, jutjant sempre a qui no pensa com tu.

-No creus que tothom es jutge dels altres? Els que em critiquem per ser com soc , ho fan sense saber gaire res de mi.
Tabú-I que haurien de saber?

-Que les meves conviccions son fruit de tota una vida que ja comença a ser llarga. He observat i llegit molt. La edat és un grau. Recordo enfrontar-me als meus pares i a les seves idees retrogrades, vivien tant fora de la realitat. Semblaven haver-se aturat a començament del segle XX.
Tabú- -Si, ja ho recordo. Vares ser una filla bastant rebel volent imposar les teves idees. Imagino que el diàleg amb els teus fills tampoc ha tingut que ser fàcil. No t’has preguntat mai que potser hauries de saber escoltar i ser més receptiva?

-No t’embalis Tabú, mai he volgut adoctrinar als fills. Només els hi dono consells, que els escoltin i en facin cas és cosa d’ells.
Tabú- Però segur que no t’agrada si no els segueixen al peu de la lletra, no et veig aquesta vessant tant comprensiva que dius.

Em comença a molestar que Tabú em vegi com una persona tancada i aferrada a les meves idees, resumint autoritària. Una mica airada li deixo anar que millor que ho deixem estar...
Tabú sembla una mica enutjat. Em sap greu que t’ hagis agafat malament els meus comentaris. I amb un to més conciliador em diu: potser m’havia equivocat amb tu.

-Les persones que em coneixen bé, saben que mai he intentat imposar les meves idees. Entenc i admeto que altres puguin pensar i actuar diferent. No creus Tabú, que cadascú és el resultat del que ha viscut i és en la diversitat que les persones si som civilitzades, ens trobem i ens complementem? Al veure amb l’atenció que Tabú m’escolta, penso que és el moment de deixar anar el que pot ser la frase de la conversa : ”Viu i deixa viure”, aquesta sempre ha sigut la meva filosofia i els meus fills ho saben.
Tabú- Això esta millor, quan hem començat la conversa em temia que et trobaria molt més tancada e intransigent, que no voldries saber res que signifiqués un pensament diferent. Ara que et veig més raonable, m’agradaria i si no és ara,Tabú mira el rellotge, en un altre moment, saber que penses de la política, de la religió, del que significa per tu la globalització...

-Com vulguis, tu mateix imagina el que ha representat viure en una dictadura i haver sigut educada per monges en el nacionalcatolicisme. Per sort cap de les dues coses em varen anular la capacitat de anàlisis.
Tabú- La infància no et va deixar seqüeles, veig...-

-No creguis, sempre el que es viu deixa algun tipus d’empremta. I per ser sincera em preocupa el que els hi espera en un futur als nostres nets. Tot i ser-ne en part inconscients, reben actualment tants ‘imputs’ de un mon, deixem dir-te cada dia més caòtic, que temo no els hi serà gens fàcil gestionar la seva vida-. Al menys els nascuts a la postguerra i la dictadura, teníem l’esperança que aquell malson un dia acabaria. Ara, s’ha de ser molt optimista per tenir fe en un mon millor.
Tabú -En un moment has tocat moltes tecles, fets del passat, del present, de un futur incert pel nets…

M’agrada pensar i confrontar fets, soc polemista. No tindré cap problema en tornar a parlar amb tu del que vulguis...
Tabú -De idees fixes i polemista? això promet, ens diem alguna cosa…a revoir!

Ha estat un plaer Tabú…