SURARÉ...

Sembla una declaració de principis. Un poema amb força que ens empeny a l'esperança en els mals moments i a sentir-nos forts i tossuts per poder parar l'embat de la vida.

M'ha agradat molt i el tindré molt present per no deixar-me vèncer.

Una abraçada,

Maria Teresa

M'he trobat aquest bell poema digne d'admiració. Felicitats!
petonassos

Caram Pilar, quin poema més ferm, més encomanadís, més positiu! Ha sigut un gran plaer coneixer-te i ara poder comentar un poema teu. Aquest en concret desprèn ànima de vida i sabor de sal. És una meravella. Una forta abraçada i fins aviat!

Aleix

Sí ! Sí!
Un poema que encomana coratge i desitjos de viure.
És d'aquells poemes que caldria llegir cada dia , sobretot els dies en els quals l'ànima no pot romandre dreta i necessita recolzar-se. (Aquesta frase no és meva. És d'Alejandro Casona.)
Éspero que la teva salut ja estigui recuperada del tot.
Una forta i carinyosa abraçada, Pilar !

i no puc afegir comentaris tant sols la meva admiració...., un cant a la vida

Ei Pilar! Et segueixo llegint ara que t'he trobat. Amb aquest poema m'he quedat bocabadada.
un petonàs Marta

I surarem com sempre
suportant les embestides dels cors
dins de núvols que no porten pluja
perquè l'aigua ens farà forts alhora de nedar sense descans...
només un bri de bons auguris
per desfermar la por del dia a dia
i retrobar l'arrel de vida per continuar ben vius amb peus en terra ferma.

No sé si t'ha agradat, però és el què he sentit i m'ha inspirat aquest teu bo i gran poema Pilar.

Una abraçada ben literària.

-t'espero pel meu espai dins rc quan vulguis-

Una poesia d'esperances fortes i fermes, Pilar. Crec, encara que em pugui equiovocar, que aquestes esperances són les que s'han d'acollir en els moments de feblesa. I per cert, una poesia molt bona.


Sergi

I és clar que suraràs, benvolguda brins!
Sense cap mena de dubte. podràs superar l’angoixa, impedint que aquesta t’inmovilitzi, i travessaràs cada adversitat amb empentes fermes, decidides, semblants a batecs d’un cor que per principi no renúncia a res, però menys encara a continuar sent.

Una bona declaració d’intencions aquesta, i una magnífica perspectiva de futur, Pilar!

Veig que tinc relats teus endarrerits... uns dies amb problemes de connexió i d’altres circunstàncies, m’han impedit connectar-me, entrar a RC, i per tant, llegir-te... així que hauré de tornar a passar per aquí aviat!

T’envio una abraçada mentre la primavera encara sura en l’aire,
Unaquimera

Diuen que la vida és una anomalia al cosmos, que per càlcul estadístic és gairebé impossible. Si no fos que el cosmos tendeix a ser infinit. Aquesta anomalia és la màgia, la que fa que pervisqui, tossuda, la creació i la persistència de la vida. La que fa que la vida sigui cada dia més bella i més digna per a nosaltres, el gènere humà que li busquem tothora el sentit.
I potser no hem inventat cap forma més perfecta d'entendre'l que la poesia, la còmplice, el testimoni si me´s no, de la màgia.
Màgic poema, ple d'encant, coratge i força, la forçaque trasmeten l'estructura rítimica dels versos i les paraules escollides.
Una abraçada,
franz

preciós, el trobo molt bonic i amb molta força

Abraçades

Josep

Ho dic seriosament, el poema és curt però regalima un to jocós i furibund alhora. Quan el vaig votar, vaig dir que era "heavy". No sé com expressar-ho, frases en que utilitzes subjectes i predicats molt complexes. Els subjectes i predicats de:

"Si roques de mar colpejades per ones
suren fermes, mai no es capbussen;"

subjecte: "roques de mar"
predicat: "colpejades per ones"

subjecte: "Si roques de mar colpejades per ones"
predicat: "suren fermes"

i

subjecte: "Si roques de mar colpejades per ones suren fermes"
predicat: "mai no es capbussen"

Són 3 frases en una, inaudit!!! Hi ha frases començant amb el condicional "si...", frases finals amb "quan...":

"quan l’adversitat m’ensoti el cos,
coratjosa empenta de molt endins
em sostindrà elevat el cor".

Aquesta també és una frase complexa, que es fica una dins l'altre i que en podem treure varis subjectes i predicats.

En poques paraules has fet malabarismes!

Motiu pel qual et felicito, també per la tria del Melorepte, molt encertat: el cant dels ocells, ja hi he penjat la meva participació. A veure si hi ha sort.



Espurnejant!

Un poema d'aquells per lelgir en moment en què un se sent enfonsat. Amb unes metàfores precioses aconsegueixes transmetre la força per tirar endavant quan sembla que és impossible surar.

Ens seguim llegint,

Núria