serà aquesta nit

aquest relat que en prinicpi sembla només eròtic i que després es barreja amb terror que no em sembla gòtic com ha comentat algú si no una mica postmodern, encara que l'aire que li has donat és una mica urbanita. Fantàstique les referències al doble sentit (eròtic i gastronòmic) de les paraules "mossegar" "ensalivar", etc que moltes vegades queden confoses amb el que dons un toc morbós a la història. Molt bona, realment. Petons.

Realment preciós quetz. cada cop que et llegeixo somio poder escriure algún cop la meitat de com tu escrius, es veritablement fantàstic.

Escoltant la cançó de Beliver, de Christina Millian (te la recomano per cert), sento que tot es compagina.

Besades!

com va guapissima? fa molt que no parlem, perdona de debó però últimament no m'he conectat gaire. Avui tinc nit llarga i pensava que hi series, espero que tornis i poguem parlar una estoneta. Ja se que t'ho he dit moltes vegades pero no em canso de dir-te que escrius mooolt bé, ja m'agradaria escriure com tu!! Bé, et deixo, a veure si ens "veiem" que t'haig d'explicar un munt de coses.

mil petons!!

xarop

la teva biografia... amb unes noves pinzellades per a què els lectors comprenguin millor el teu estil..
vaja, després de llegir aquest relat i els comentaris dels lectors sobre sang, fetge, terror gòtic, barroc o pre-romànic... veig que encara t'has quedat curta si filméssim i grabéssim com els humans fan l'amor... els crits, gemecs, sotracs, moviments sísmics de llits i parets i no diguem del cremat salt del tigre... quanta sang, malgrat que canvïi de color i sigui blanca... ja ja ja
ara en sèrio... t'has deixat portar per la imaginació ( a tu te'n sobre ) i has fet de l'erotisme un relat magistral!!!
una abraçada i mil petons!!

Carmilla de Sheridan le Fanu, quetzcoalt? t'ho pregunto perquè has fet la descripció d'un moment d'erotisme gòtic.

Podria haver estat també un conte d'E.A. Poe, per exemple, però perquè el tinc fresc a la memòria el regust de sang fresca, la vista del cos desitjat de qui estimes i la visió propera de la mort; en són una referència obligada.

Has escrit un bon relat gòtic al pur estil del segle XIX, sense deixar de banda una expressió molt bona i acurada de la nostra llengua.

Felicitats perquè domines tots els temes i perquè en tots hi deixes una petja de bon "savoir a faire"

Un petó molt gros.

Lavínia

Hola m (quetzcatl) collons que n'és de difícil d'escriure el teu pseudònim, m'agrada mes m.
Bé gràcies pel teu comentari, sempre son gratificants per nosaltres, jo ja fa temps (bé no gaire) qu'et llegeixo, i m'agrada força.
Dues cosetes:
L'art de saber viure es el mes fàcil de tots, el portem dintre i només fa falta seguir la veu interior. Deixa viure i viu
La foto es enganyosa, no en tinc res d'angelical. Jo mes aviat diria que porto cua

Una abraçada i moltes gràcies
Endavant i força

Josep Mª

Quetzi! m'has impressionat, m'ha encantat aquest relat sense embarbatussaments (ualah!), quin llenguatge, quines composicions macabres!, terrorífiques
"Aquesta nit en que els núvols confabulen contra mi i em sembla sentir vibrar un cello angoixant dins les temples. " fantàstic!
Una mimi novel.la de terror preciosista i preciosa.
Quetzi Allan Poe

Primer vull dir-te (perquè el temps passa volant) que hi has donat un canvi interessant a la biografia. Bon canvi, en resum.

Respecte el relat has fet una combinació agosarada entre Terror i Erotisme!

Amb el teu ritme de vertigen has estat brutalment explícit.

Continua posant sempre elements de la Natura que això ressalta el teu vessant antropològic.
El text és inconfusiblement i fantàsticament teu.

Ets molt provocador i brutal, Quetzcoatl! si em permets comentar-ho.

Ets dels grans escriptors: et llegim sempre, perquè encara que triïs el tema que triïs, ens arrossegues fins al final.

Aquesta nit? ah!

Salutacions!
Segueix experimentant i creant Quetzcoatl!,
tinc plena confiança que tu coneixes els límits.

:- )

Ple de sensualitat "macabra" i, de ben segur, soterrada amb d'un simbolisme màgic. M'has fet eriçar la pell. He hagut de llegir dos vegades, i hi he entrevist el simbolisme de tots els valors solidaris, del foc, del calor i de la vida.
Ets màgica i sorprenent
Petons!
Mon

M'ha encantat el teu relat, sobretot la descripció de l'ambient. Ja al començament quan anomenes el cello, que acompanya cada un dels detalls que en segueixen. Trobo que és un relat molt fosc, tipus gore, que ens fa pensar en l'ocult, però a vegades tant proper que és la mort.
Ets una gran narradora.

i d'una estranya sensualitat.
És com extreure l'essència vital del batec eròtic i emmagatzemar-lo a recer de la mortalitat en un espai entre misteriós, excitant i pervers.
Aquest desagnar-se lent és dolç i punyent, com la passió que sembla portar a l'abisme.

Tatuar les parpelles amb la seva pròpia sang...
Un símbol que segella un pacte amb la vida i la mort?
La fúria desfermada de la sexualitat és una barreja de tantes forces desconegudes!

Un relat impactant i força original...

Petonets i no mosseguis gaire fort!

Crec que avui no és nit de lluna plena, però tancaré acuradament finestres i balcons.

M'ha agradat molt la descripció de la nit i el final dramàtic i seré alhora, gairebé tendre.

Petons

Ei!, a diferència del comentari anterior, jo si qeu trobo que hi ha molta crueltat, i m'agrada molt, perquè tot el qeu ens envolta és cruel, però em sembla molt be qeu la contrastis amb aquesta tendresa!
Llegint l'inici de la teva bibliografia, m'hi identifico força!
A reveure.
MoLi.

m'agrada la primera part, quan t'estàs al balcó veien la nit i esperès el moment fatídic.

Tambè m'agrada el final, aquell gest de tendressa.

El mig, no sé, m'esperava més crueltat, la historia sembla demanar-la.

Deu ser perquè, en realitat, no ets tant cruel.