Sentències

Avança la cama esquerra i, amb l'ajut de la crossa, arrossega la dreta quan li toca entrar en acció. Així recorre, d'ençà que va patir l'embòlia, el perímetre del pati. És un desplaçament farragós i lent, però li serveix perquè el sol i l'aire el saludin i, alhora, ell agafi una certa autonomia de nou, que mai no assolirà els nivells anteriors a la feridura. Per això, esbufega i sua i maleeix cent cops el seu naixement. Se sent inútil i vellard, i no para de pensar en la munió de limitacions que aquest contratemps cerebrovascular li ha provocat. Rumia en la feinada que ha deixat pendent i que haurà de delegar al sòmines que li planificava l'agenda i que, sense el seu vistiplau, no havia de moure ni un sol dit. O això era el que passava abans. Ara, en aquest passeig, que sembla més un esperpèntic vagareig, la sang li bull. Què deuen rumorejar, al voltant del seu despatx; quines xafarderies faran córrer de boca a orella sense cap mena de por de ser enxampats? Potser ja li han posat data de defunció, o ja hi ha qui ha gravat en el marbre de la seva làpida un epitafi menyspreador.

Avança la cama esquerra i, amb l'ajut de la crossa, arrossega la dreta dificultosament. Xino-xano salvarà la distància que separa la seva habitació del vestíbul principal. Allà l'esperarà el Rolls Royce nou de trinca, que el durà fins al seu gabinet. Hi vol aparèixer per sorpresa, que tothom es quadri en veure'l entrar. Els demostrarà que encara no té intencions de marxar amb la Dama Negra; ans al contrari, tindrà prou forces per signar una nova sentència de mort, tot recordant els millors temps, després del seu cop d'Estat que va derrocar el govern electe, quaranta anys enrere.