seda negra

La volta celeste era una gran closca de tortuga fosca. Nomes les tenues insinuacions de llum de lluna en marcaven figures de geometria esponjosa i desgastada, alguna vegada -de dia- nuvols.
L'esfera blanca s'amagava pretenciosa abandonant-me a la sort de dues faroles llunyanes, a l'altra banda del petit bosquet que separava la platja del cami que porta de Montezuma a Paquera. Gairebe il.luminaven mes les petites cuques de llum que suraven en l'aire i lluien el seu petit espectacle movil, substituint als estels avui castigats per la negra nit.
Un petit tunel d'atmetllers tropicals du fins Piedra Colorada, la petita platja on pedres de colors amuntegades en columnes marquen l'epicentre d'un punt de concentracio d'energies que molts viatgers visiten. Una flor blanca i olorosa m'acompanyava, bes prensat en la boca perfumada. La desembocadura d'un riu fred separa la platja en dues parts, deixant les roques acolorides al canto de Playa Grande i a l'altra banda una petita platja amb un arbre inmens que la cobreix gairebe tota.
De nit no hi ha mai ningu. I menys si es una nit fosca, ja que queda lluny de Montezuma i el 97% de cobertura en servei electric es fa aqui poc perceptible. A mes, les mateixes histories de que es un punt d'energies positives existeixen a l'inversa, amb la creença de que de nits hi volten esperits malignes que aturmenten als visitants.

Aquella nit, doncs, estava sola. Hi havia, pero, tres llums a l'horitzo sobre la mar negra i sedosa, tranquila. Segurament tres 'pangas', barques de pesca en busca del sou. Tres llums cosien l'horitzo de negre liquid i negre airat, seda i coto. Els plecs intims de la seda negra es movien suaument amb l'oratge i sospiraven quan es trencaven en escuma blanca sobre la sorra fosca i humida. I apart d'aquestes remors, nomes silenci. S'hi respirava molta calma i m'excitava tambe un xic el fet de trobar-me sola i aillada, mig perduda en la nit.
Em vaig treure la roba i el ventet de tempesta em va eriçar la pell. L'entrecuix vibrava per la sorpresa de saber-se a l'aire lliure i els mugrons buscaven la lluna que encara es resistia a banyar-me.
Vaig enfonsar els peus en una sorra fina sota l'aigua del riu que corria amb pressa a ser salat, i vaig caminar-hi avall cap on s'entregava a la inmensitat de l'ocea. Just on moria el riu i començava el llençol de fina seda negra, el corrent feia un petit remoli d'aigua dolça i escuma que em convidava a jugar-hi. Vaig asseure-m'hi mirant al mar, les tres petites llunyanes llums clavades a les pupil.les que sucumbien al calfred que em recorria tota l'esquena. Notava com fluia cap als ronyons l'aigua freda baixant dels gorgs de mes amunt i em rodejava, per llavors barrejar-se amb l'aigua un pel mes calenta i salada que entrava i topava amb les meves natges i pubis, plens de petites gotetes dolces i salades, tremules sobre un cos obert al mar.
Vaig recolzar els braços enrere, ferms aguantant-me, i els pulmons dilatats s'omplien d'olor de mar i de nit mentre tirava el cap enrere i els cabells arrelaven en l'aigua fugissera, i agafava la flor mes fermament amb les dents per oblidar el fred que contradeia aquell acte. Amb els ulls mig oberts per retenir el plaer d'aquella humida caricia, buscava la lluna que els mugrons erectes acusaven per no estar il.luminant el nostre espectacle.

Unes onades un xic mes fortes em van esquitxar el ventre, els pits i els braços, i li vaig tornar la mirada desafiant a l'oratge ences mentre la lluna es feia una mica de lloc entre els nuvols grisos.
Sonava una melodia dolça i harmonica que baixava pel riu com conduit per les cuques de llum cap on em trobava. Venia amb una brisa suau i un fil de magnetisme que m'empenyia endavant i endarrere, cosa que feia que els cabells xops em fuetegessin l'esquena nua i l'aigua per davant i per darrere piques amb sorolls de gruta sobre les cuixes i les natges blanques. La musica entrava pels oides i els porus de la pell indistintament, m'embolcallava en sons de grills i vent entre les fulles, de granotes i gripaus inflats com cantants d'opera, i veus greus per sota de veus agudes que es fonien finalment amb la remor del mar.
Aquest, creixent d'ones, semblava voler tot el protagonisme i agafava embranzida per estallar amb mes força. A voltes perdia les tres llumetes de l'horitzo i nomes veia com l'oratge ejaculava repetidament i amb força sobre la sorra humida i llisa, i venia tambe sobre el meu entrecuix impacient, deixant-hi el pessigolleig de les bombolles i el regalimeig d'aigues que es retiraven avergonyides. Pero tornaven...
Ara si, ara apareixia la lluna, com un ovul gegant i gelos de les marees, clamant una mica d'ordre en aquella platja tranquila. I jo queia enrere, abatuda sobre l'aigua gelada que corria i semblava que tambe reia, i la flor blanca que duia als llavis s'escapava amb un gemec i una rialla, corrent avall, embarcant-se en un llarg viatge de seda negra.
Quan vaig obrir els ulls, els nuvols fugien espantats per l'enrabiada lluna i s'entreveien les petites estrelles que xafarderes pampalluguejaven i es feien jocs de llum explicant-se secrets. Les cuques de llum les imitaven per sobre la meva mirada encara mig extasiada, dibuixant esteles de llum com petits fars efimers, i quan vaig aixecar el cap per veure marxar la flor blanca, semblava que les petites barques que cosien de llum l'horitzo aplaudien i celebraven aquella petita invocacio de magia...

Vaig marxar pel senderol d'arbres i sorra amb el cor tranquil, l'entrecuix ben fresc i la dolça melodia encara rodant pel cap, i estranyament la lluna va decidir acompanyar-me tot el cami de tornada, amb la mirada envejosa clavada per l'ull de llum.

Encara ara, quan surto al carrer de nit, un calfred em parteix el sexe i l'anima, i retornen imatges fugisseres d'aquella nit magica. Inevitablement miro amunt i la veig, orgullosa en la seva altura, coronada de llum, recitant conjurs i dolces i tetriques melodies... que les estrelles, al seu torn, li ballen, alçant-li el vestit gasos de seda negra.