Cercador
Retrobament
Un relat de: Prou béalcen el cap amb orgull
amb gran desafiament...
Avui he pujat al poble.
M'he passejat pels carrers
No hi ha ningú, és ben orfe.
Tots fugiren fa molt temps
Però les cases conserven
l'orgull de restar dempeus
en honor dels qui hi posaren,
Il·lusions, amor i empeny
Guarden al seu interior
vivències de les nissagues.
Convivint generacions
feren les pedres sagrades
Camino i els records venen
Dels estius de ma infantesa
Quan tants cosins aplegàvem
A cals avis i... amb les tietes
Els jocs en els encontorns
fins ben entrada la nit
Quan tot era misteriós:
Descobertes amb neguit
Les nedades en el toll
que anomenaven el riu.
Xapotejant en el llot
gaudint a pleret l'estiu
Els sopars a la gran taula.
Mai he menjat res millor
amb la gana desfermada.
L'àvia cuinava molt bo
I ara, és tot tan desolat,
especialment a l'hivern,
però ara és primavera
cel ben blau i verd arreu
És molt dolça la nostàlgia
per tot el que ja no hi és
i amarat com d'una màgia
penso i somio…, què fer?
Vull omplir de nova vida
aquestes velles parets.
Els tornaré l'alegria
acollint, de nou, vailets
Ho sento dedins molt fort:
Malgrat la neu, fred i vents
No serà en va el seu esforç
De mantenir-se dempeus...
Comentaris
-
Encara gràcies.[Ofensiu]SrGarcia | 17-02-2022
Una evocació molt nostàlgica. Tot el que dius és molt just i real. Només hi veig una cosa: encara gràcies si les cases es mantenen dempeus.
-
COLPIDOR...[Ofensiu]jomagi | 16-02-2022 | Valoració: 10
... els que som fills de poble hi hem viscut la nostra infancia i part de l'adolescencia... quan un hi torna hi veu tantes i tantes cases buides i abandonades...o sobretot oKupades.... Hom queda estorat de veure com es degrada tot en aquest món d'avui podridament globalitzat... La manca de solitud ens està deshumanitzant !....
Una abraçada. -
Em sap greu haver-ho de dir[Ofensiu]kefas | 15-02-2022
Mai tornarà a ser el mateix.
Quan hagis aconseguit complir amb totes les normatives d'edificabilitat, infraestructures, sostenibilitat i les que encara no s'han publicat i seran vigents en el moment que demanis els permisos que et concediran després de molts mesos, veuràs clarament que el teu somni nostàlgic s'ha esborrat. Deixo com està i podran habitar-ho els teus somnis.
l´Autor
137 Relats
1327 Comentaris
52559 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.
Email proube43@gmail.com