Res és el que sembla

Un relat de: rober
La Fina escorcolla els papers del pare. Cerca alguna pista d’on han anat a parar els diners. Ahir, li van trucar del banc per reclamar la quota d’un préstec del qual ni ella ni la mama en sabien res. Poc menys d’una setmana de dol els hi ha respectat després del sepeli.
En la capella ardent, no cabia ni una agulla: és el que passa quan algú noble i lleial com era el teu pare es mort de manera sobtada, li xiuxiuejà a cau d’orella sa mare abans de presentar-li amb una enteresa admirable els rostres desconeguts que venien a donar el condol.
La Marina esperava pacient el seu torn, tot i el neguit que la rondava per dins. Se n’ha assabentat per l’esquela del diari i fins al darrer moment no s’ha decidit a assistir-hi. Però he d’acomiadar-lo, s’ha dit. I amb la por al cos que tot surti a la llum, restava a la filera sense saber quin posat fer mentre s’aferrava a l’amulet. Un antic rellotge de polsera que porta al canell des que el pare li va regalar. Sentir la fredor del metall noble a la pell i el so de les hores transcórrer al ritme de les agulles, la tranquil·litza.
En qualsevol cas, aquesta vegada, l’amulet de ben poca cosa li ha servit perquè la seva fesomia recorda massa el semblant del difunt.
—Mama! —exclamà la Fina i la subjectà abans de caure a plom.
L’enteresa de la vídua s’havia esvaït. D’una sola patacada havia perdut l’espòs i qui creia què era. Les cames li van fer figa i mentre es desmaiava li ressonaven al cap les velles paraules del marit: et juro per la nostra família que no em tornaré a allitar amb ella. Va renunciar a l’amor de la seva vida, però no a la llavor del fruit prohibit que ja estava de camí.
La Fina per fi ha trobat la factura a nom del pare entremig de la paperassa. Plegada en quarterons dissimula la veritat del préstec. La compra d’un rellotge d’or amb la inscripció “per a la meva filla”.
De reüll fita a la mare. Rau abatuda en el sofà. Ambdues saben ara que res és el que sembla, i decideix mantenir el silenci de les coses tal com estan.

Comentaris

  • Rellotge[Ofensiu]
    Nil | 24-01-2023

    Un relat molt tranquil fins que apareix la filla pastada a ell, el difunt. M'ha agradat com ha anat desgranant-se el relat, sense sotracs, ni estridències. Però si amb una intriga que m'ha fet seguir llegit el tex fins al final. Aquest rellotge no només marca les hores, anys tambė ha servit per a deixar constancia d'uns fets. Nil

  • Un rellotge inoportú[Ofensiu]
    Mary Jane Steinburg | 18-01-2023

    Bon microrelat, una narració molt fluïda i ben lligada.
    Sort al concurs i salutacions.

  • Una bona...[Ofensiu]
    Carme Alcoverro | 11-01-2023

    ...sotragada emocional, molt ben relatada. Molta sort!
    I gràcies pel teu comentari al meu poema L'abraçada.

  • Semblança[Ofensiu]
    Prou bé | 11-01-2023

    Res és el que sembla però la noia era pastada al pare! Potser més hauria valgut que s' acomiadés des de ca seva! Ganes de crear problemes O potser només no pensar encertadament!
    Bon relat
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Noticia inesperada[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 10-01-2023

    Dues sotregades juntes, la viduïtat i l'aparició d'una filla del marit. Difícil de pair. El relat molt amè de llegir i el títol molt encertat.

    Sort rober.

    Rosa.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.

    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rober

rober

27 Relats

85 Comentaris

9352 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Nascuda a Barcelona i actualment resident al Vallès oriental.
Gràcies pels vostres comentaris.
Per qui vulgui contactar en privat.
merigalo@gmail.com