COSES DE LA FEINA

Un relat de: rober
He perdut la venda./ El que sents./ No, Marta. No et prenc el pèl./ La culpable ha estat una aranya./ Sí, una aranya./ He de reconèixer que, almenys, era ben grossa i ens ha fotut un bon ensurt en sortir de l’aigüera. Però, ni en el meu pitjor malson m’hauria imaginat que perdria una comissió per aquesta raó. És tan surrealista... en veure-la, s’ha posat a xisclar sense parar. M’estranya que cap veí no hagi trucat a la policia. Potser, no l’han sentit perquè estem al pis més alt. No ho sé. El cas és, que ha estat impossible convèncer-la per quedar-se. Mai m’havia succeït res semblant i soc gat vell —exhala un sospir dramàtic, que brama dins el mòbil una llevantada que la Marta, la seva secretària, tem—. S’han invertit massa diners en el pis —continua— i haurem d’espavilar-nos, si vols mantenir la feina.
Llisca el dit i finalitza la trucada. Ni s’acomiada. Com sempre fa quan està capficat. Encara que, més tard, en arribar al despatx es disculparà. Són coses de la feina —s’excusarà— sense amoïnar-se per l’efecte que causa el degoteig continuat de les corrosives paraules en la silenciosa Marta, que es mossega la llengua i pensa amb el plat a taula que ha de portar a casa— em poso nerviós, no hi puc fer més...
Però s’ha d’espavilar. El temps corre i té uns terminis. Pel seu bé, ha de tancar l’operació i evitar haver d’embrutar-se les mans.
Que per cert, se les nota llefiscoses. Té impregnats els capcirons dels dits d’un fluid de color marronós. Restes sanguinolentes de la darrera víctima que observa disgustat.
Esclafada sota el rebregat paquet de tabac, que en un acte impulsiu s’ha tret de la butxaca, l’aranya resta inert. Tan sols, emergeixen algunes potes que encara gosen moure’s. Impulsos nerviosos que reneguen del seu destí i el delaten...
Les bestioles i perdre una venda sempre m’han tret de polleguera, es diu mentre observa l’inert cos de la dona. Però lluny d’atabalar-se, manté la seva habitual fredor i truca a la treballadora Marta, i li diu:
Vine a desinfectar.

Comentaris

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 10-01-2022 | Valoració: 10

    El teu relat m’ ha tingut ben entretinguda , et llegire m’ agrades com escrius . Moltes Gracies per comentar

  • Comentar[Ofensiu]
    Prou bé | 07-01-2022

    Gràcies per haver llegit i comentat nova solitud. Tens raó. La humilitat per acceptació sempre hi va bé!
    Amb total cordialitat

  • L'aranya[Ofensiu]
    Prou bé | 06-01-2022

    Ben escrit! Ha aconseguit neguitejar-me! I encara no sé si l'he entès del to!t!
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.


    Gràcies per participar.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rober

rober

24 Relats

70 Comentaris

7714 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Nascuda a Barcelona i actualment resident al Vallès oriental.
Gràcies pels vostres comentaris.
Per qui vulgui contactar en privat.
merigalo@gmail.com