Cercador
De camí a l’escola
Un relat de: rober- Compartir:
En Jan és el gran. Té deu anys. Sempre ha estat el responsable. I, cada matí, enfila el camí de l’escola amb la mà de Marina entre els dits. L’estreny amb força: si es deixa anar i l’atropella un cotxe?, patidor, es demana. L’han ensenyat a viure amb por per a protegir a Marina:
—No obris la porta a ningú -li diu la mare cada vespre abans de deixar-los sols i anar cap a la feina.
Però, per més que s’esforci, no s’acostuma. I, ha d’engegar la tele per esmorteir els sons dels monstres de la nit que s’apropen. Encara que només sigui una estona. Perquè a les deu la mare els envia el missatge pel mòbil: és hora de rentar-se les dents i anar a dormir.
Es fa el valent i dissimula davant Marina. Fa veure que els éssers que percep amagats entre les ombres, no hi són. Però, sota els llençols tremola i tem tancar els ulls fins que la son el venç. Mai li han ensenyat a preguntar-se: de qui o de què tens por? Tanmateix, té sort perquè els monstres li venen de fora i sempre marxen. En canvi, Marina el neguit el té a dins.
La mare, virtuosa, de matinada en arribar de la feina, i abans d’embolcallar la fatiga entre els llençols, els disposa la roba. Sent recança de no poder acompanyar-los a l’escola i s’afanya a escollir els pantalons i la samarreta pel Jan i el vestit per Marina mentre s’imagina com lluiran.
Avui, en observar el seu reflex davant el mirall a Marina se li ha enfosquit la mirada. No se sent còmode amb el vestit rosa i les botes adornades amb cosits de floretes li són empallegoses.
En Jan, atent, se n’adona. Li passa tot sovint. Però temps enrere, descobrí la solució sense haver de despertar la mare. De la seva calaixera treu uns pantalons i una samarreta, i li dona. Li queden grossos, una mica rebregats i li fan bossa, però li agrada. Li Marina s’està descobrint i només demana el dret a escollir.
Comentaris
-
Un bon retrat d'un dels tipus de família moderna[Ofensiu]unicorn_blanc_del_bosc | 22-11-2021 | Valoració: 9
M'agrada molt el relat!!
El fill gran em sembla molt dignament responsable davant les necessitats de l’encara immadura germana petita. Jo mateix, ho confesso, sóc germà gran i quan tenia 6 o 7 anys (ara les coses han canviat, però tenint jo 44 anys segueixo apreciant al meu germà petit malgrat alguna TRAÏCIÓ que m'ha fet) als 6-7 anys tenia molta estima i bastant cura pel meu germà petit, i jugàvem encara a He-Man i els Masters de l'univers i aleshores la mare encara estava casada i junta amb el pare (després es varen divorciar, per imposició en certa manera de ma mare, i encara després mon pare es va morir; mai sabré, a vegades no saps del tot el teu propi interior, si enyoro o no enyoro al meu pare, perquè amb mi quan era un adolescent no es va portar molt bé amb mi, que va, en fi... coses dolentes que passen a vegades).
Bé, doncs, sincerament, el teu relat té bastants coses bones (no diré moltes perquè, i consti que respecto els relats curts i mig curts, a menys contingut menys coses bones (i menys coses dolentes i neutrals) pot contenir... i això que els relats llargs també tenen inconvenients, sobretot si no són fets a capítols...).
En fi, rober, no em diràs que no t'he comentat una mica sobre les famílies, inclosa la meva.
Ens veurem!!
Bon dia!! -
Responsabilitats[Ofensiu]Prou bé | 06-11-2021 | Valoració: 10
Hi ha moltes coses al relat, però jo vull destacar com la responsabilitat imposada a un nen, només deu anys, el pot "marcar". Negativament o positiva, però li deixarà empremta.
Bonic l'acompanyament del germà en la descoberta de la nena de la seva condició...
Ben descrit i escrit.
AMB total cordialitat -
un bon tema[Ofensiu]Atlantis | 04-11-2021
O dos temes. La solitud dels infants sense la presència de la mare. La doble solitud de la
Marina que no es troba a gust amb el paper que se li ha adjudicat. I encara en podríem treure més : la incapacitat del germà per ajudar-la, la inquietud de la mare per no poder atendre'ls...Un bon relat social ben explicat.
M'ha agradat molt. -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 03-11-2021
Relat rebut correctament, entra a concurs.
Gràcies per participar.
Comissió XII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
28 Relats
87 Comentaris
11404 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92
Biografia:
Nascuda a Barcelona i actualment resident al Vallès oriental.Gràcies pels vostres comentaris.
Per qui vulgui contactar en privat.
merigalo@gmail.com