VUIT MIL MILIONS

Un relat de: rober
Tot i estar el semàfor en vermell, travessa a correcuita el brogit dels cotxes que l’esbronquen amb les botzines eixordadores. Ha d’arribar a l’altra banda del carrer on hi ha la façana de la clínica.
La Maria va de part. Les aigües trencades l’han sorprès a la botiga mentre distreia la cremor que notava al baix ventre amb la tria d’una granota pel nadó.
Ell estava a l’oficina i d’amagatotis del cap revisava per enèsima vegada les despeses que engendra un nadó quan la infermera li va trucar:
—Està molt madura, espavili si vol veure com treu el cap i, per cert —continua amb una excitació mal dissimulada—, potser serà el bebè guanyador.
Sap molt bé de què parla en Carles. En els mitjans de comunicació se n’han fet farts d’anunciar-ho. Les empreses del sector infantil, en un acte propagandístic, subvencionen amb els seus productes els primers cinc anys de vida de l’humà número vuit mil milions que poblarà la terra, i dins del taxi, en l’etern embús que no permet anar més de pressa, fantasieja i es diu seria com si ens toqués la rifa.
A l’ala de maternitat, la infermera mira amb il·lusió el marcador de la sala de parts. Cada cinc segons neix una nova vida i la xifra corre.
—Vinga, dona, avui la sort serà doble —anima la Maria, que no li fa cas. Té l’esguard clavat a la finestra de la porta per on veu arribar en Carles mentre es col·loca esverat la còfia abans d’entrar a quiròfan.
En cada contracció, la Maria li prem ben fort la mà però no se n’adona. Té massa feina a recompondre la respiració després del dolor que ha esdevingut constant.
—La criatura està mal encastada —diu la infermera seriosa mentre sent patir el batec del bebè i minvar les forces de la mare.
A contrarellotge, s’enfila sobre la panxa de la Maria i pressiona amb força fins que llisca la forma del bebè a través de la carn de sa mare. Triga cinc segons preciosos a ajudar a fer néixer l’humà vuit mil milions u.
—En bona hora la rifa m’ha tocat! —exclama en Carles, en saber que la mare i el nadó estan bé.

Comentaris

  • Prioritats[Ofensiu]
    Marina i punt | 13-12-2022

    Quin relat més original i molt ben explicat, et fa mantenir l'atenció fins al final, per cert, un final ben feliç. Sort!

    Salutacions

  • ...i u[Ofensiu]
    Prou bé | 12-12-2022

    A vegades sí que ve d'un pam, d'un segon, d'un!
    Bon relat que et fa aguantar la respiració fins al final.
    Sort
    Amb total cordialitat

  • El primer és el primer[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 12-12-2022

    Un relat on els valors i prioritats fan un gir inesperat. La sort té molts vessants. Un enfoc i una situació molt ben buscada. Tot i que tant de bo haguès estat un dos per un.
    Felicitats i sort .

    Cordialment.

    Rosa.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Gràcies per participar.

    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de rober

rober

28 Relats

87 Comentaris

11260 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Nascuda a Barcelona i actualment resident al Vallès oriental.
Gràcies pels vostres comentaris.
Per qui vulgui contactar en privat.
merigalo@gmail.com