Per poder dir que t'agraden relats has d'estar registrat, si ja ho estàs valida't

Quina follia és aquesta

Un relat de: Montserrat Agulló Batlle

Quina follia és aquesta?
La gent que fuig, cap on va?
Atrapats sense sortida
en la terra on han nascut...

Malhagen siguin les guerres
i aquells que les fan possibles.
Destrucció, desolació,
de tot un poble arrasat...

Quí pot restar indiferent?
Vull gosar tenir esperança,
en que els nins tornin a riure
en la terra on han nascut...

Comentaris

  • Imatges esfereïdores d'un present que...[Ofensiu]
    llpages | 19-02-2025 | Valoració: 10

    crèiem que formava part d'aquells llibres d'història que et parlaven d'invasions. Que aquest poema serveixi per prendre consciència de que el mal existeix i que pot aparèixer en qualsevol lloc i quan menys t'ho esperes. Agraït Montserrat!

  • follia encara més. [Ofensiu]
    Atlantis | 18-02-2025

    Les previsions no son pas de tornar al mateix lloc, sinó de fer-los fora per sempre!!!
    Una tragèdia i un un desastre, que només de pensar-lo i dir-lo en veu alta fa esgarrifar.

    Molt bé el poema. Calen poemes així.

  • El poble amb guerra...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-02-2025 | Valoració: 10

    Un poema ben presentat, perquè amb les guerres no porten a res i deu d'haver-hi pau. Si no, que han de tenir esperança.
    M'ha agradat com està plantejat, Montserrat.
    Una abraçada.
    Perla de vellut.

  • Denúncia...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 17-02-2025

    d'una situació inacceptable i destructiva, que malauradament, produeix un gran dolor, en tots els sentits. Com bé diu el títol. Quina follia és aquesta?

    Una abraçada Montserrat.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Montserrat Agulló Batlle

Montserrat Agulló Batlle

76 Relats

241 Comentaris

28128 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Montserrat Agulló Batlle. Barcelona,1946


He conegut Relats en Català gràcies a la meva filla gran que, sabent la meva afició a escriure, em va animar a apuntar-m'hi.

Vaig néixer a la postguerra i recordo que a l’escola, on l'ensenyament era malauradament tot en castellà, ja m’agradava fer ‘redacciones’, algunes d’elles bastant fantasioses, segons les monges.

A la família sempre hem apreciat molt els poemes de la meva mare Mª Dolors Batlle (1910-2000). Els que va escriure de jove durant els temps convulsos de la guerra civil, transmeten amb molta força el que va representar per ella i per tants l’horror d’aquells anys. A vegades, pensant amb ella, he intentat escriure poesia, però sempre ho he trobat extremadament difícil. La narrativa és el gènere en el que em trobo més bé.

A part de relats curts he escrit dues memòries, en una explico les vivències dels dos anys en que vaig fer d’au-pair a Londres i en l’altre el dia a dia d'una joguineria de Cardedeu (El Gat Corneli).

Des de fa més de 30 anys visc a Cardedeu. Tinc quatre fills i sis nets, a qui de vegades dedico alguns dels meus escrits.

Compartir els meus relats em fa il·lusió i és alhora un repte per mi. Espero viure aquesta nova etapa com una mostra més de la meva estima per l’escriptura.