Cercador
Quina follia és aquesta
Un relat de: Montserrat Agulló BatlleQuina follia és aquesta?
La gent que fuig, cap on va?
Atrapats sense sortida
en la terra on han nascut...
Malhagen siguin les guerres
i aquells que les fan possibles.
Destrucció, desolació,
de tot un poble arrasat...
Quí pot restar indiferent?
Vull gosar tenir esperança,
en que els nins tornin a riure
en la terra on han nascut...
Comentaris
-
Imatges esfereïdores d'un present que...[Ofensiu]llpages | 19-02-2025 | Valoració: 10
crèiem que formava part d'aquells llibres d'història que et parlaven d'invasions. Que aquest poema serveixi per prendre consciència de que el mal existeix i que pot aparèixer en qualsevol lloc i quan menys t'ho esperes. Agraït Montserrat!
-
follia encara més. [Ofensiu]Atlantis | 18-02-2025
Les previsions no son pas de tornar al mateix lloc, sinó de fer-los fora per sempre!!!
Una tragèdia i un un desastre, que només de pensar-lo i dir-lo en veu alta fa esgarrifar.
Molt bé el poema. Calen poemes així. -
El poble amb guerra...[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 17-02-2025 | Valoració: 10
Un poema ben presentat, perquè amb les guerres no porten a res i deu d'haver-hi pau. Si no, que han de tenir esperança.
M'ha agradat com està plantejat, Montserrat.
Una abraçada.
Perla de vellut. -
Denúncia...[Ofensiu]Rosa Gubau | 17-02-2025
d'una situació inacceptable i destructiva, que malauradament, produeix un gran dolor, en tots els sentits. Com bé diu el títol. Quina follia és aquesta?
Una abraçada Montserrat.
Rosa.
l´Autor

76 Relats
241 Comentaris
28128 Lectures
Valoració de l'autor: 9.97
Biografia:
Montserrat Agulló Batlle. Barcelona,1946He conegut Relats en Català gràcies a la meva filla gran que, sabent la meva afició a escriure, em va animar a apuntar-m'hi.
Vaig néixer a la postguerra i recordo que a l’escola, on l'ensenyament era malauradament tot en castellà, ja m’agradava fer ‘redacciones’, algunes d’elles bastant fantasioses, segons les monges.
A la família sempre hem apreciat molt els poemes de la meva mare Mª Dolors Batlle (1910-2000). Els que va escriure de jove durant els temps convulsos de la guerra civil, transmeten amb molta força el que va representar per ella i per tants l’horror d’aquells anys. A vegades, pensant amb ella, he intentat escriure poesia, però sempre ho he trobat extremadament difícil. La narrativa és el gènere en el que em trobo més bé.
A part de relats curts he escrit dues memòries, en una explico les vivències dels dos anys en que vaig fer d’au-pair a Londres i en l’altre el dia a dia d'una joguineria de Cardedeu (El Gat Corneli).
Des de fa més de 30 anys visc a Cardedeu. Tinc quatre fills i sis nets, a qui de vegades dedico alguns dels meus escrits.
Compartir els meus relats em fa il·lusió i és alhora un repte per mi. Espero viure aquesta nova etapa com una mostra més de la meva estima per l’escriptura.
Últims relats de l'autor
- Un astronauta poeta
- Zorbas
- La Catedral de León, "La Pulchra Leonina"
- L'anell d'aiguamarina
- Ai els regals!
- Carnestoltes
- Esperant el tren de les 10.20h
- I una nit de Festa Major
- Ingeüitat
- Un bosc familiar
- Una anècdota d'estiu
- Xarxes socials?
- Francesc i Maria
- Ls set vides d'un gat
- Sant Jordi, roses i llibres

