QUE TRIST SERIA...

Moltes felicitats Pilar per la teva selecció! Una forta abraçada i fins aviat!

Aleix

Enhorabona!

Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2011. Poesia Social i de Denúncia”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

Gràcies per la teva col•laboració,

Junta de l'ARC

No podem permetre
que res ni ningú ens la faci perdre.
La llengua
és el sentiment d'un poble, d'un País sencer.
Dins nostre
hi ha poemes que no acaben mai
perquè la parla ens és ben viva.
Una abraçada ben literària.

sense ella , no hi seriem nosaltres, i si hi som nosaltres sempre, sempre hi serà, gràcies per dedicar-li aquest preciós poema que ens uneix a tots

Però la sort d'aquest país, el nostre país, és precisament la seva cultura la seva llengua i la seva gent.
Anys a, des de el 1400, que intenten castellanitzar-nos, no ho han aconseguit, no crec que ho facin ara, i de nosaltres depèn.
Trobo bé que ens ho recordis, felicitats
Avant i ben amunt amb la nostra llengua.

L'últim que dius és el que mai ha de passar. La glòria de la vida és un combat entre la felicitat i el gaudi de somniar!


Sergi

La veritat és que m’agradaria ésser l’autora d’aquest poema de denúncia. Has sabut expressar allò que penso i sento amb bellesa i precisió.
Per la zona on em toca viure i treballar, sovint em fan percebre que el català és una llengua amb tendència a la desaparició i em fa mal. Cal que entre tots lluitem per fer que perduri.
Gràcies, Pilar, per ser la meva veu poètica!

Núria

El teu plany ens fa preveure un futur incert de la nostra llengua, però amb un bri d'esperança que tots portem dins, farem com tu ens dius, tornar a llaurar, tornar a sembrar si cal i mantenir-la viva, perquè som nosaltres que la sentim molt endins.
No és trist el poema, doncs és un plany que crida des de dins un cor que estima les seves arrels.
Molt, molt sentit i amb una força encisadora i tendra, perquè són nostres les paraules!
Com tots els teus poemes, Pilar, és preciós!

Una abraçada molt nostra!
Núria

Un bell i profund poema trenat amb el cor, la ment i la consciència. Ple de voluntat per seguir avant mentre anem regant les arrels de la nostra estimada llengua. Cal conrear-la, que la gent del nostre pais l'estimi sempre.
Una abraçada d’aliança
Joanalvol

No et preocupis que el català continuarà amb nosaltres molt, molt temps. I ho crec perquè la llengua és l'ànima parlada, l'expressió oral del sentiment més íntim.Aquesta intimitat és forta, és viva, batega i ens alimenta encara que no volguem. Gran poema de reflexió diària. No t'entristeixis quaviatgis en metro o autobús i escoltis el que escoltes. És simplement una qüestió numèrica. El català és petit, el castellà gran. No importa el tamany, importa la nostra consciència. No ens podem enfadar per sentir-ne quatre i nosaltres un. són més i prou. Nosaltres som nosaltres... i ho serem! Una abraçada.
aleix

Gracies per aquet poema que acabo de llegir.
L’he llegit dues vegades per pogué regar les meves arrels i pogué mantenir-me fresc amb les meves idees i conviccions. GRACIES

i ja saps que són molts, més m'estimo la meva terra i la meva llengua.
Per molt que ens ataquin els de fora , MAI podran fer que desaparegui.
Recordo que, quan viatjavem amb cotxe per l'estranger el meu marit i jo, quan arribavem a la porta Catalana ,quina alegria en tornar a sentir parlar català i jo deia: Ja som a casa!
Felicitats pel poema i pels teus "nanos" sempre plens d'enginy. Aquesta setmana no hi he participat i la que ve tampoc, perquè me'n vaig a Mallorca.
Una carinyosa abraçada,estimada Pilar!

...és la identitat d'un poble. Perquè molts paisos volen que les llengues dels pobles conquerits desapareixin, doncs perquè només així un poble serà derrotat. Molt ho han intentat, i molt que ho intentaran, però les nostres arrels no són visibles, per arrencar-les per la força.
Una abraçada.

a la nostra llengua,
llengua viva,
activa i afectiva,
crec que
amb bona perspectiva,
sempre que no perdem
la nostra inventiva...
Com que no serà trist,
serà feliç!!!
I per tu felicitats i bons llegats!!!!

De vegades la poesia t'exalta, i de vegades et fa recórrer una sensació d'esgarrifança a l'espinada, l'esgarrifança suau i ambigua de l'emoció. Així m'ha trasbalsat aquest teu cant. Ambigua sensació, perquè a l'emoció de la defensa apassionada de la llengua es contraposa la temença del futur insegur.
Tota llengua mor, perquè tot evoluciona. però que la nostra no mori perquè nosaltres i els que ens succeiran l'abandonin. El més trist dels finals possibles.

Però sóc descaradament optimista: hi ha massa gent amb la sensibilitat natural, arrelada i ferma, com tu, per permetre-ho.

Una abraçada!
franz

i a les arrels amb uns versos com sempre magnífics , que desprenen força i contundència
una abraçada primaveral
joan

Poema mes bonic,el trobo meravellós
I amb la força de un volca
Salutacions
Josep

Gràcies per participar!

Si la teva obra compleix amb els requisits bàsics d’aquesta convocatòria, pel que fa a temàtica i extensió, ja entra a formar part del conjunt de poemes que el grup BROU seleccionarà per ser musicats.

Si també vols que el poema entri a la fase de selecció per ser editat en un poemari recull, dins la col•lecció Relataires de l’editorial Meteora, recorda que has d’enviar l’enllaç d’aquest lloc web on ha quedat penjat a l’adreça electrònica de l’ARC (associacio.relataires@gmail.com), i que la condició bàsica per poder participar en aquest nou llibre de l’Associació és ser-ne soci.

Gràcies de nou!

ARC