Que sigui el que Déu vulgui!

Un relat de: Homo insciens

La comissió de la cent vint-i-setena edició de les Olimpíades intergalàctiques, ha instat per primera vegada al planeta Terra a participar en els jocs. Amb la intenció de fomentar les relacions amistoses han acceptat l’oferiment, però val a dir que han quedat moltes preguntes enlaire. Aquest any, les olimpíades, se celebren a Dicònia, un planeta situat al nord-est de la galàxia Circinus, on els seus habitants tenen fama de ser uns malcarats. I ho corroboren de seguida perquè un individu diconià els dona la benvinguda fent escarafalls.

A l’estadi olímpic ja està tot a punt. La graderia és plena de gom a gom, l’ocupen éssers dels indrets més remots de l’univers que animen amb entusiasme els seus congèneres. L’atleta Joshua Junior Cheptegei, representant l’espècie humana, està preparat a la línia de sortida per començar la prova dels cinc mil metres llisos. Observa a banda i banda. A la dreta, hi té un cefalòpode terrestre, llefiscós i pudent. A l’esquerra, un humanoide amb les extremitats tan llargues com tot ell. Més enllà hi ha un híbrid amb peus de cabra i tors d’home. I prefereix no seguir mirant.

El que té clar és que no tots els participants tenen les mateixes oportunitats de guanyar, però donat que a l’últim en queixar-se se l’ha cruspit el responsable de mediació de conflictes, un ieti amb molt mala bava, decideix callar i fer el que dignament pugui a la cursa.

Sona el tret de sortida i el cos d’en Cheptegei segueix al mateix lloc. L’afició l’escridassa. Dirigeix la mirada al cel i mormola alguna cosa. Ara sí, corregeix la inclinació, alça la cama dreta amb el genoll flexionat, es dona impuls amb l’altra i comença a córrer. Això, ja no té aturador!

Comentaris

  • Bona vesprada Homo insciens...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-12-2021


    Hola, Homo insciens, gràcies per la teua visita i els teus amables comentaris, tant en "Entre la tardor", com en "A la vespa". Jo, a les vespes no les puc suportar. Soc al·lèrgic a les vespes. Així estem els dos, naturalment.
    Una abraçada.

  • Ànims![Ofensiu]
    kefas | 04-12-2021


    A veure si guanya! Potser serà la darrera oportunitat. L’ambient caòtic no presagia bons temps. I ja se sap, després d’un excés d’alliberació d’energia es produeix un reinici còsmic. M’ensumo que aviat tornarem a allò d’Adam i Eva i desitjo que aquesta vegada no sigui Eva l’esca del pecat.

  • Cursa espacial[Ofensiu]
    Prou bé | 04-12-2021 | Valoració: 10

    No pas com l'entenem habitualment! Cursa entre éssers de diferents indrets de l'espai sideral! Quanta imaginació i fantasia per un relat magnífic ple de referències i molt divertit. El final fantàsticament coherent: que déu hi faci més...
    Sort!
    Amb total cordialitat

  • Detalls.[Ofensiu]
    SrGarcia | 03-12-2021

    Un relat amb molta fantasia i detalls excel·lents:
    - Els habitants malcarats.
    - El nom del corredor humà.
    - El catàleg de corredors.
    - El mediador de conflictes.

    Personalment, aposto pel cefalòpode; no sé per què

  • Star wars[Ofensiu]
    Carles Linares | 02-12-2021 | Valoració: 9

    És molt visual, he tingut l'impressió d'esser en una pel.licula de star wars

  • La cursa. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-12-2021 | Valoració: 10

    Vaja, és així, que siga el que Déu vulga! Molt interessant i fantasiós el teu relat, que ressalta una cursa intergalàctica... Molt divertit i amb molta fantasia, que és d'admirar.
    Enhorabona, Homo insciens.
    Salutacions.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Homo insciens

56 Relats

320 Comentaris

21826 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:

Homo insciens



Em dic Homo insciens (home ignorant) en contraposició al terme Homo sapiens (home savi). Així és com em sento davant les lletres, ignorant i petita, dins un món, aquest, enorme i fascinant. Per sort (o més aviat, per fi), he descobert dintre meu un no-sé-què que (a pesar de les pors) em fa continuar endavant, llegint, escrivint i aprenent. I em fa feliç. 



El meu blog:
Estirant el fil de la ignorància