Que fer si el teu gat et parla?

Que fer si el teu gat et parla?

Hola Berta! Vaig sentir que em deia la Caliua, quan em vaig asseure al sofà per descansar d’un dia realment esgotador. Em vaig girar. Allà estava la Caliua mirant-me fixament esperant l’hi tornes la salutació. Vaig acaronar-la com sempre, sense donar massa importància al que havia acabat de passar. No feia ni uns segons que havia engegat la televisió, quan vaig tornar a sentir, aquest cop de una manera molt més clara que la Caliua, que continuava no traient-me els ulls de sobre, em deia: Berta que et sembla si avui mirem ‘Aristogatos’? la gata de la veïna me l’ha recomanat moltíssim…les pelis que tu mires son molt avorrides i rarament hi surt cap gat…

Aquesta vegada vaig reaccionar, no veia visions degut al meu cansament…la Caliua semblava decidida a donar-me la tarda…perquè no s’arraulia com solia fer ronronejant al meu costat?
Vaig pensar que si l’hi donava menjar, es tranquil•litzaria i qui sap si deixaria de parlar..., la Caliua em va seguir a la cuina, i mentre li emplenava el seu bol va deixar anar aixecant el to de veu: els gats que parlem, mereixen menjar quelcom més interessant que pinso… que tipa que estic de rosegar sempre aquesta gasòfia… a la nevera hi ha menjar molt més apetitós... Això o res, vaig dir-l’hi amb contundència. Si a partir de aquell moment, ens havíem de tractar-nos de igual a igual, millor no fer gaires concessions…Ja em veia cuinant platillos per fer-la contenta…
Vaig trucar al meu germà Pep que tenia un parell de gats, per saber si algun fenomen sobrenatural havia passat i el Pelut i el Teo estaven també
xerrant amb ell.
Que dius Berta, ho he entès bé? Com que el Pep és molt de la broma em va seguir la corrent … Que la Caliua vol parlar amb el Pelut? Ara mateix l’hi passo…

Dreta, amb el mòbil a la mà, semblava un estaquirot sentint les rialles del Pep, que ara insistia en voler parlar amb la Caliua… Si, sentia que deia, sempre m’has dit que la teva gata és tant perfecta que només l’hi falta parlar…ja em diràs que t’explica...el seu riure va aconseguir exasperar-me més...

Potser si que la Caliua havia sigut una gata massa consentida i ara volia tenir més protagonisme. Era només submissió l’afecte que em demostrava? Mentre l’observava com menjava la vaig trobar tant adorable com sempre.

No volia fer cap pas en fals. Em va venir a la memòria ‘La revolta dels animals’, el conte satíric de George Orwell, en que els animals d’una granja expulsen als humans i creen un govern propi. Estava la Caliua també farta de la meva autoritat? Acabaria tot plegat tant malament com en la faula?
Havia d’actuar ràpid abans que s’envalentonés més. ..Quan es va acabar el bol sencer no vaig donar-li opció que em seguís interpel•lant.

Caliua, vaig dir-li, sense que es notés el meu neguit. Has d’escoltar molt bé el que et diré. Fins ara, t’has comportat com el que ets, una gata avesada a una vida plàcida i confortable. Saps els millors llocs de la casa per fer clapades, els coixins més tous, els amagatalls més difícils i saps molt bé que mai et faltarà res. Si a partir d’ara com sembla, vaig continuar impertèrrita i abans que ella pogués obrir la boca, vols decidir com s’han de fer les coses, triar el teu menjar i escollir els programes de la televisió, hauràs d’entendre que hauràs de triscar com fem totes les persones que parlem…Els teus miols i naturalesa de gat t’excusen de treballar, ho has entès?
I de moment, aquest vespre res de veure ‘Aristogatos’.

Si, la Caliua es va comportar amb la saviesa que sempre l’hi havia suposat com a raça felina. Refregant el seu cos amb les meves cames, deixant anar algun que un altre miol, em va seguir al sofà i es va adormir al meu redós. Ja havia fet la seva tria. La vaig amanyagar i al cap de poc el seu ronroneig em va fer oblidar el seu conat de insurrecció...