Prodigi a Barcelona.

Devia portar temps absort en els seus pensaments perquè el cafè amb llet estava fred del tot, però el va sobtar encara més no veure ningú al bar, ni tan sols darrera la barra. Sortint al carrer se’l va trobar buit, de vianants i de vehicles. Impossible, a les vuit del matí d’un dia feiner… I llavors va adonar-se del prodigi: la Torre de Collserola, anomenada per alguns Torre de Norman Foster i per molts la Xeringa de Norman Foster, s’havia deslliurat dels vents que la immobilitzaven i girava vertiginosament com una baldufa, mentre per tot el pla de Barcelona ressonaven les veus de Montserrat Caballé i Freddie Mercury. Però, on era la gent?