Presidenta

Un relat de: Magda Garcia
Gener. La presidenta de la comunitat ens convoca, amb caràcter d’urgència, pel tema dels ratolins que ronden per la finca. Ens convenç, amb una explicació admirable, de la necessitat de contractar una empresa de plagues.

Febrer. Ens reunim sota les directrius de la nostra líder per les filtracions d’aigua que inunden els trasters del pàrquing. Ens explica, amb una oratòria excel•lent, com entomar una solució.

Març. Amb un saber estar i elegància admirables, la presidenta acompanya als Mossos que truquen a cada pis de resultes de l’assassinat del veí del primer trobat al replà de l’ascensor. Convoca una reunió per afirmar, amb contundència, que ara la prioritat és col•laborar amb la investigació per identificar l’assassí ràpidament.

Abril. La presidenta ens diu pel xat dels veïns, amb veu mesurada per no provocar el pànic, que un curtcircuit ha provocat un incendi que crema la façana i la teulada. Els bombers ja hi treballen. També ens informa que la presumpta assassina ha estat identificada: la veïna de l’àtic. Estaven embolicats i la de l’àtic no acabava de pair això de ser només l’amant. Ja ha passat a disposició judicial per la qual cosa la presidenta, amb un to similar al del fiscal de Law and Order, ens confirma que podem dormir tranquils. El foc està controlat i la presumpta assassina a la garjola.

Maig. Hem tingut més reunions, sempre liderades per la nostra presidenta. Ara ja té més taules que qualsevol polític actual. És una líder. Per consensuar les decisions i tirar endavant les gestions amb asseguradores, empreses de manteniment i d’obres, ens ha fet un meeting al replà de l’entrada de l’edifici que ha copsat fins i tot l’atenció dels veïns que passaven pel carrer. L’han aplaudit en acabar.

Juny. Hem retrobat novament una certa normalitat però hem decidit reunir-nos ni que sigui per parlar dels ratolins que van quedar socarrimats en l’incendi perquè tenim el mono de reunions. És una líder sense rival.

Comentaris

  • Picar alt.[Ofensiu]
    SrGarcia | 10-05-2022

    Una molt bona ironia. M'agrada com el narrador amb prou feines intenta disimular l'¡adiració per la gran lider: "oratòria excel·lent", "saber estar i elegància admirables", etc.
    Fins i tot desperta l'interès dels que passen pel carrer. No m'estranya que enyoreu les reunions, la llàstima és que sigui una líder d'un àmbit tan reduït; segur que aviat farà el pas i picarà més alt.

  • ironia polisèmica[Ofensiu]
    Jordibanyeres | 10-05-2022 | Valoració: 10

    Una subtil ironia sobre els polítics. (I més en concret, de l'evolució del Procés). Sembla que els polítics siguin el mèlic de la societat, però només en són el borrissol. La necessitat de sociabilitat (o de sentit de comunitat) és a frec de ser acaparada pels polítics, però de fet només exerceixen com a teloners --banals, verborreics, histriònics-- de la cerca universal d'escalfor i caliu humans.
    O potser l'autora no volia anar per aquí, No hi fa res. El seu relat és com una bona paràbola, o un magnífic relat mític, entre la fuga i el crescendo musicals, que permet un obert plurivers d'interpretacions

  • Un bon procés escrit amb mesos consecutius. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 09-05-2022 | Valoració: 10

    Una història molt bona, on el procés està escrit amb mesos.
    En la reunió de veïns es veu que tot va fent-se la bona presidenta.
    Molt ben encertat. Sort.
    Cordialment.

  • Ciència ficció[Ofensiu]
    llpages | 08-05-2022 | Valoració: 10

    A les reunions de veïns acostumen a volar més dagues que en una pel·lícula de samuráis, per això m'ha fet riure el contrast amb el que descriu el relat. Hi ha un "crescendo" així que avancem en la lectura al voltant del lideratge, genial. El lideratge en una reunió de veïns genera més enveja que una altra cosa, i això sempre acostuma a acabar malament. Bona feina, Magda!

  • Nova adicció...[Ofensiu]
    Prou bé | 08-05-2022

    A les reunions de veïns. Necessitat de sociabilització i bona conducció de la líder! Com que ara ja no sortim amb la cadira a fer-la petar a la porta de casa... I tampoc hi ha porteres, de les de sempre, amb les que xerrar...
    Molt bon relat que, com si res, explora la condició humana i les seves necessitats...
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Magda Garcia

84 Relats

221 Comentaris

14482 Lectures

Valoració de l'autor: 9.02

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí. Treballo a l'administració. He residít part de la meva vida a França i al Canadà.