Presidenta

Una molt bona ironia. M'agrada com el narrador amb prou feines intenta disimular l'¡adiració per la gran lider: "oratòria excel·lent", "saber estar i elegància admirables", etc.
Fins i tot desperta l'interès dels que passen pel carrer. No m'estranya que enyoreu les reunions, la llàstima és que sigui una líder d'un àmbit tan reduït; segur que aviat farà el pas i picarà més alt.

Una subtil ironia sobre els polítics. (I més en concret, de l'evolució del Procés). Sembla que els polítics siguin el mèlic de la societat, però només en són el borrissol. La necessitat de sociabilitat (o de sentit de comunitat) és a frec de ser acaparada pels polítics, però de fet només exerceixen com a teloners --banals, verborreics, histriònics-- de la cerca universal d'escalfor i caliu humans.
O potser l'autora no volia anar per aquí, No hi fa res. El seu relat és com una bona paràbola, o un magnífic relat mític, entre la fuga i el crescendo musicals, que permet un obert plurivers d'interpretacions

Una història molt bona, on el procés està escrit amb mesos.
En la reunió de veïns es veu que tot va fent-se la bona presidenta.
Molt ben encertat. Sort.
Cordialment.

A les reunions de veïns acostumen a volar més dagues que en una pel·lícula de samuráis, per això m'ha fet riure el contrast amb el que descriu el relat. Hi ha un "crescendo" així que avancem en la lectura al voltant del lideratge, genial. El lideratge en una reunió de veïns genera més enveja que una altra cosa, i això sempre acostuma a acabar malament. Bona feina, Magda!

A les reunions de veïns. Necessitat de sociabilització i bona conducció de la líder! Com que ara ja no sortim amb la cadira a fer-la petar a la porta de casa... I tampoc hi ha porteres, de les de sempre, amb les que xerrar...
Molt bon relat que, com si res, explora la condició humana i les seves necessitats...
Sort
Amb total cordialitat

Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Gràcies per participar.

Comissió XII Concurs ARC de microrelats