Petita fantasia familiar

Un relat de: Carles Linares

- Així que aquesta vegada, la teva sogra?
- Sí, pobreta.
- Pobra, pobra... tu heretes a tot drap, oi?
- Sí, no puc queixar-me, sense exagerar tampoc. Però tanmateix, tot i que era la meva sogra i no m'agradava massa, una sogra queda una sogra, no m’és tan fàcil com me l’imaginava.
- Apa, home, un bon àpat i acabat. Imagino que per a la teva dona deu ser difícil?
- Sí, la llei de les sèries, primer el pare, després l’oncle, i les dues ties. Porten merda a l’espardenya en aquella família. De la seva generació, la sogra era la darrera. Però, saps, per ella, potser no és el pitjor. Es va quedar vídua, sola, estava avorrida, la seva vida mancava de sal, si puc dir-ho així.
- I tenia un gendre pesat... No facis aquesta cara de mico constipat, era per riure. Però era robusta, la vella. Finalment, dic la vella, però encara era relativament jove.
- Sí, era encara una dona que et donava gana...
- I com va passar? Malaltia?
- No, el cor. Se n'ha anat així, puf. Ahir al matí vaig a casa seva, li explico una cosa o dues, i es deixa morir als meus braços. Només va fer dos crits i tres gemecs. Crec que va morir sense
entendre què li passava realment. Com si tenia por, com una basarda. Estrany, no?
- Molt millor, recordo la meva sogra, quan va morir, va xisclar com un porcell almenys una hora.
- Oh, això no és divertit.
- Fastigós, i després he hagut de netejar tota l’habitació. S’agafava a la vida, i saps com en sóc, jo, de maldestre, no sabia què fer. I com estan reaccionant els teus fills?
- Bé, no estan gens malament. Ho sembla, almenys. Estimaven la iaia. A veure si suporten l’àpat de comiat.
- Parlant d’àpats, com us organitzeu?
- Clàssic. Família i amics per menjar, farem un toc amb els veïns... Com sempre.
- Te n'ocupes tu?
- Sí, la meva dona no ho pot fer, que diu, els nervis, que diu, era la seva mare, que diu, sí, clar, era la seva mare, però... ja saps, les dones i llurs sentiments. Doncs, ho faig jo, perquè l'àpat, per una mort, és important. És un darrer homenatge. Per als nens, de fet, com que encara són joves, serà l'últim record de l’àvia.
- És clar. Bé, home, et deixo, he d'anar a fer les compres, no tenim res més per menjar.
- On vas?
- Aniré primer a la tia de la meva dona, si és a casa.
- Quina?
- Aquella que viu a prop de la platja.
- Sí, ja veig quina. Ciao, i no oblidis de venir, estàs convidat.
- Amb plaer. I pel cap de setmana, vindràs tu, a tastar la meva tieta. Arrivederci.
- Gràcies.

Amb aquesta última paraula, el Carib es va aixecar i amb les dues mans va girar l'ast fixat per sobre de les brases calentes. Va vessar una mica d'oli i de sal sobre la carcassa fumant. La cocció al caliu d'una sogra és un esdeveniment rar en la vida d'un home, no podia deixar-la cremar.

Comentaris

  • Negror creixent[Ofensiu]
    llpages | 25-12-2021

    Un relat que va "in crescendo" quant a temàtica negra. Enginyós, potser una mica passat de rosca, però saps imprimir un to creixent d'agror en anar avançant pel relat. Deixa un regust amarg, un mèrit inapel·lable de l'autor, enhorabona, Carles.
    PD: quant als meus relats sobre els escacs, exigeixen reproduir les jugades per treure'n tot el suc. En aquest sentit, són textos que limiten els lectors a qui puguin ser adreçats. Potser si te'ls vas llegint seguits em fa por que et cansin, fóra recomanable alternar-los amb d'altres d'una altra temàtica. Per damunt de tot, agraïr-te sincerament els teus comentaris.

  • Comentari del comentari[Ofensiu]
    Prou bé | 05-12-2021

    Ja sé que no es pot fer, per tant se val.... comentaré: a mi també m'agrada molt l'Àgata Christie! I d'altres mestres de crims i misteris...

  • El gendres[Ofensiu]
    kefas | 05-12-2021

    Sempre han estat uns bocamolls inofensius que acaben fent la feina de neteja de les restes que altres han generat.

  • humor negre[Ofensiu]
    Carles Linares | 05-12-2021

    Vaig a fer un comentari del comentari. Ja sé que aquesta pàgina no està prevista per engegar discussions en els relats, però faré una excepció per explicar una miqueta allò que m’agrada fer.

    Una vegada, em vaig adonar que en les històries d’Agatha Christie, de fet, els primers capítols en donen, no sempre, però sovint, totes les claus pel desenllaç, i tot el seu art és menar-nos per altres camins.


    Allò que em diverteix és una mica aquesta lògica: donar prou indicacions, en les paraules, expressions i els fets, però, com són sovint de dos talls, el context n’amaga el sentit veritable, en aquesta història precisa, amb l’objectiu de tenir un final sorprenent i que el lector realitzi la trampa, amb un somrís, si possible.


    Que l’humor per aconseguir-ho sigui negre o rosa, de fet, m’importa poc. Ja sé que en allò que he publicat, el negre és majoritari, perquè m’agrada més, reconec que és més aviat d’aquest color que veig el món en el qual vivim (no dic que tinc raó, només que és el meu caràcter, i que he viscut prou per saber que no el canviaré més, i que he de conformar-me amb ell) però publicaré altres relats sense humor negre, us ho prometo. ;-)

  • Fantasia?[Ofensiu]
    Prou bé | 05-12-2021

    Humor sí, però del negre. Tan negre com es deu aixecar del socarrim de la pobra dona que, ja se sap, les sogres cremen negre! Au! Va! Imaginatiu però cruel no? N'hi ha que hem estimat la sogra!
    Ja sé que només és un relat, oi?
    Amb total cordialitat i vigila no t'arribi una espurna!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carles Linares

47 Relats

164 Comentaris

5730 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
De nacionalitats francesa i Suïssa, visc a Alemanya i sóc una barreja de catalana, murcià, savoyarda i suís alemànic.
M’he enamorat de la llengua catalana i encara l’estic aprenent i treballant, i el camí és llarg...
Si us plau, perdoneu les faltes que encara en trobareu massa en els meus textos, però, com es diu, de mica en mica s’omple la pica i el meu objectiu és que cada vegada n’hi hagi menys, però també publicar aquí textos que us faci riure i somriure.
Si trobeu faltes més grosses que una casa, m’ho podeu dir als comentaris, moltes gràcies per endavant.

Bilder hochladen

RIURE DE TOT ABANS D'ESTAR OBLIGAT D'EN PLORAR (Beaumarchais)

charles.linares@gmail.com

Com ho podeu veure, en el nom d'usuari, he tret la H per catalanitzar-lo ;-))