Passejar amb tàndem

Un relat de: Magda Garcia
Mentre ells discutien, va passar un ciclista amb el tors a l'aire. Un pit preciós, una mica musculós i sense cap tatuatge. Ella, embadalida davant d'aquesta visió, va cessar en el seu afany de tenir raó. Va somriure deixant el seu marit amb la paraula a la boca.
I mentre se n'allunyava i advertia l'atractiu ciclista esperant tranquil•lament al semàfor en vermell va començar a treure's roba. De cop i volta li sobrava tota. La bufanda, l'abric... I és que passejar amb tàndem segurament era una forma més agradable i excitant d'aprofitar la tarda. Molt més que barallar-se amb el seu marit.

Comentaris

  • Extraordinari![Ofensiu]
    llpages | 24-11-2022 | Valoració: 10

    Extraordinari pel que té de fora del que estem acostumats a veure quant a reaccions humanes davant d'una baralla: crits, cops, etc .. però en cap cas el seguiment sobtat d'una tercera persona i despullar-se seguidament. Extraordinari amb tocs de surrealisme, m'ha agradat molt!

  • A favor del canvi![Ofensiu]
    Marina i punt | 22-11-2022

    M'agrada la idea del teu relat, qualsevol perd el temps discutint, oi?
    Però no em quadra això del nu. Si es desprèn d'abric i bufanda deu ser que fa fred!! o potser aquí està la gràcia del text?

    Salutcions

    Marina

  • Millor opció [Ofensiu]
    Prou bé | 22-11-2022

    Tria la teva protagonista! Nova sensació de festa! Que vagin discutint!
    Ben explicat
    Amb total cordialitat

  • Tàndem[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 22-11-2022 | Valoració: 10

    Això sí que és saber triar, Canviar una discussió per un passeig amb un ciclista musculat i atractiu. A veure si es farà cua i no podràs arribar la primera, hahaha....

    Bon relat Magda.

    Salutacions.

    Rosa.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Magda Garcia

99 Relats

271 Comentaris

20282 Lectures

Valoració de l'autor: 9.23

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí. Treballo a l'administració pública catalana. He residit part de la meva vida a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions i crear personatges que mereixen volar per sí mateixos. Escric en català i en castellà i potser aviat ho faré també en francès perquè una part meva és francòfona i fins ara no li he donat veu a nivell narratiu.