Pànic.

Un relat de: Naiade

Dins la foscor de l’armari sento aterrit com s’apropen els passos erràtics del pare. El cor se m’accelera, noto com la sang em puja al cap i la ment se m’enterboleix. L’angoixa es va apoderant de mi. Ja sé el que segueix...els crits d’un home conegut que en aquest estat preferiria desconèixer.
Els insults, paraules entretallades que fereixen com ganivets esmolats, es van fent més i més presents. La mare somica. Ell no en te prou... Ara segueixen els cops secs, les puntades de peu. No puc suportar escoltar els plors mig ofegats de la mare, perquè jo no m’espanti.
A traves de les reixetes de l’armari, fet per aprofitar el furat de sota l’escala; lloc on ella acostuma a amagar-me en aquets moments per protegir-me, perquè ell no em trobi i no rebí jo també, puc veure com aquelles mans enormes la colpegen sense miraments. Ella rau a terra, sembla morta. La sang li regalima rostre avall.
Ara, amb veu ferotge, crida el meu nom. Em busca per tots els racons. Jo tanco els ulls. Tot l’entorn trontolla quan trepitja amb fúria els escalons que son sobre meu. Sento el grinyol al mateix temps que la patacada quan cau sobre el llit sense sentit.
El contacte d’una ma que a mi em sembla una engrapada del pare, em fa cridar. Tot seguit em trobo assegut al llit. Em costa respirar i la suor xopa tot el meu cos. La meva dona m’abraça i diu:
-Joan tranquil, no passa res,-tan sols has tingut un altre malson.
Un dia tindré que explicar-li que no es tracta tan sols d’un malson, també és un mal record que no puc esborrar

Comentaris

  • És un d’aquells relats...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 20-12-2013 | Valoració: 10

    És un d’aquells relats que et deixen un mal sabor de boca. És un d’aquells relats que voldries que mai s’haguessin d’escriure i, més encara que mai s’haurien de produir a la realitat. Llastimosament es produeixen i la ràbia es fa palesa.
    —Joan—

  • Esborrar els records[Ofensiu]
    Olga Cervantes | 28-11-2013 | Valoració: 10

    Si poguéssim esborrrar els records no tindríem malsons, però el que sí podem fer és no carregar amb les culpes dels altres. Una abraçada ben forta.

    Pinya de rosa

  • Ostres[Ofensiu]
    Eloi Miró | 28-11-2013 | Valoració: 10

    Quan l’he acabat de llegir m’ha sortit l’expressió: que fort. Realment ha de ser molt dur conviure amb un maltractador... aquest relat m’ha emocionat especialment, sobretot pel gest que té la mare de protegir-lo i el despertar final del nen fet home, també l’he trobat contundent... conviure amb uns traumes de infantesa que, malgrat el pas dels anys, no ha superat. Trist, el pitjor? - real i actual.
    Felicitats i salutacions.
    Una abraçada
    Eloi

  • Infantesa danyada[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 27-11-2013 | Valoració: 10

    Hola, Montse!

    Llegir el teu relat m'ha endut a la reflexió que la infantesa és l'època de la vida que més marca el rumb de la resta de l'existència (sense llevar-li importància al valor de superació de l'ésser humà). Algunes ferides, que pareixen marcades amb "ganivets esmolats" deixen emprentes que no són gens fàcils d'esborrars. Per això, els sectors socials més febles com els nens sempre em provoquen la millor de les simpaties.

    Una abraçada, Montse! Va ser tot un plaer conéixer-te en viu!

  • crohnic | 23-11-2013

    Això sí que és terror!! Un relat molt dur... Segurament, el que el fa més dur és saber que això passa cada dia en moltes famílies. Una vivència així suposo que no es pot oblidar mai... Enhorabona per transmetre tan bé aquesta historia amb tan poques paraules.

  • Relat, realitat![Ofensiu]
    Gemma Matas | 20-11-2013 | Valoració: 10


    És un relat molt trist i punyent i que malauradament està cada cop més a l’ordre del dia. Ha de ser horrorós per una dona haver de suportar una vida així i el record que li ha de quedar a una criatura, ha de ser tan angoixant que l’ha de portar com una estigma durant tota la seva vida.

    Molt trist però molt ben escrit.

    Una abraçada Mercè.

    Gemma

  • Perdó !!![Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 20-11-2013

    Perdó, volia dir "enhorabona, Montserrat".

    Aix, m'he fet un embolic amb els nicks.

  • Esgarrifós...[Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 20-11-2013 | Valoració: 10


    L'angoixa de la memòria. El record de l'horror viscut, que perdura i es manifesta en somnis recurrents. Esgarrifós, per la realitat que ens envolta, dia rere dia, i per la perpetuïtat de les accions. Relat de terror i de denúncia.

    Enhorabona, Mercè.

  • Seqüeles que marquen[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 19-11-2013

    Un microrelat dur, duríssim on expliques molt bé, mitjançant la veueta del nen narrador en primera persona ara ja tot un home, un maltractament cap a la dona/mare. Un tema molt actual que et fa esgarrifar i aterrir. Vivències com les que descrius no m'estranya gens que quedin de per vida en la ment dels qui ho han patit malgrat la seva vida ja hagi fet un tomb en positiu.
    Molt ben relatat, Naiade!
    Una abraçada ben tranquil·la.

  • La por...[Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 17-11-2013 | Valoració: 10

    es troba també en la realitat. Crec que és un relat que transmet molt de sentiment i que et fa estremir. Llàstima que encara segueixi passant en algunes famílies. Felicitats pel relat!
    Edgar

  • Recors per sempre[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-11-2013 | Valoració: 10

    No tots els records són per sempre positius, no tenen perquè ser-ho. Resten els més forts, els més punyents. I l'ensurt que deuria haver passat el protagonista quan era petit encara el marquen. Un relat angoixant, que fa pensar i recordar. Una abraçada.

    Aleix

  • Vaig viure una escena així[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 17-11-2013

    però no a casa meva, era en el pis d'uns veïns, el pare dels veïns arribà, com de costum ben begut, fent crits i amenaçant a les seves filles i dona, i et puc jurar que aquella nit, tot i estar amb els meus oncles i cosins ben a cobert, vaig passar por de la bona, i aquest relat teu ara m'ha despertat aquell record, per alguna cosa serà.

    Sort naiade!

  • Records que marquen per sempre[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 17-11-2013 | Valoració: 10

    Aquest és un relat que reflecteix, malauradament, uns fets que són encara molt freqüents. La igualtat de sexes no sembla haver conduit, en alguns casos, al respecte per la parella en els nostres dies. Fins i tot el maltractament als infants és encara un comportament actual.
    Has escrit un relat molt real i l'has expressat amb les paraules i els sentiments adients. Tanmateix, fa mal al cor llegir el pànic d'un infant.

  • Ben real[Ofensiu]
    Carles Ferran | 17-11-2013

    Com diu la E. Viladoms, no cal la fantasia per trobar relats de terror. En tenim exemples ben a mà. Com el teu, malauradament massa freqüent. Molt bon relat, deixa un pòsit d’impotència.

  • Per desgracia[Ofensiu]
    Josep Ventura | 17-11-2013 | Valoració: 10


    aquest relat no es ciència ficció, es un relat de terror que pot ser molt actual.
    Instin animal dels humans.
    Una abraçada
    J.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

246 Relats

1711 Comentaris

274311 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com