Cercador
Palmeres vora la mar
Un relat de: Prou béDames solitàries miren mar enllà.
Enyoren la terra que les va infantar?
Són ben arrelades, no les vincla el vent,
dretes i orgulloses veuen passar el temps.
Llueixen al sol que les il·lumina.
Del bell contrallum és suau la claror,
l'estiu ha acabat. Són llums de tardor
Comentaris
-
GRÀCIES....[Ofensiu]jomagi | 26-11-2021
...gràcies pels teus comentaris. Crec que més o menys som coetanis tant d'etat i com de sensibilitat...
Et tinc en els meus preferits. Gràcies de veritat. Una abraçada company!... -
Música.[Ofensiu]SrGarcia | 23-11-2021
Molt bonic el ritme dels versos; la combinació de síl·labes tòniques i àtones fan la poesia molt semblant a una composició musical.
-
bona mètrica[Ofensiu]Atlantis | 19-11-2021
Un poema molt bonic, amb bona mètrica, que li dona molta musicalitat.
Molt bonic el paisatge i la comparació de les palmeres amb dames vigilants.
M'ha agradat. . -
Com a dames les palmeres [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 18-11-2021 | Valoració: 10
Ben descrites les palmeres, que semblen que estiguen vivies mirant el mar i així va passant el temps i veuen les llums de la tardor i també el sol que les il·lumina.
Preciós poema, que m'ha agradat molt, Prou bé.
He contat les síl·labes de cada vers i m'ha eixit totes amb dotze. Ben perfectes i amb un bon ritme.
Una abraçada.
-
comentaris[Ofensiu]Noia Targarina | 18-11-2021 | Valoració: 8
Prou bé
Molt bonic el poema.
Gràcies pel teu comentari al meu poema .
Una abraçada
Noia Targarina
l´Autor
138 Relats
1339 Comentaris
54416 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.
Email proube43@gmail.com