Cercador
"On fait l’amour; on fait la guerre" [temps real de lectura: 2 minuts]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Com que mai no m’agradat l’eufemisme "faire l’amour" estigueu tranquils, que només l’utilitzaré per referir-me a una canço francesa dels setanta, que no he aconseguit localitzar mitjançant Google per saber-ne lletra i musica: el fragment que recordo, interpretat per una dona, deia "On fait l’amour; on fait la guerre" i la tornada, cantada pel cor, "Guerrillero!" tal com raja, en castellà.
L’acció se situa a l’any 1973 o 1974 en un complex turístic pintoresc, amb aspecte de poblat de pescadors, que s’anomenava Binibeca —avui catalanitzat com a Binibèquer Vell—, a pocs quilòmetres de Maó. Hi havia anat una setmana santa amb l’Elisa i les seves filles Natàlia i Helena, que devien tenir deu i vuit anys. Ella duia el seu Citroën 2CV i jo un equip de busseig llogat. Havia estat abans a Maó, sol, convidat per un company arquitecte que hi tenia despatx. I, al cap d’un any de l’estada a Binibeca, l’Elisa i jo tornàrem a Menorca, a l’Hotel Cala Galdana, un paradís solitari. Quan vaig estar a Cala Galdana en 2016 no me’n sabia avenir: era un lloc bigarrat, ple de bars, restaurants i hotels enormes —el de 1974 no vaig saber-lo trobar—, i de carrers serpentejants. Vaig plorar per moltes coses; també per aquell paradís perdut.
A Binibeca ocupàvem un dúplex: a baix la sala amb una cuineta i a dalt dos dormitoris. Hi havia el fil musical de la urbanització i ens feia molta gràcia que cada dues hores repetissin el repertori; era fàcil adonar-se’n per aquell coi de cançó francesa del guerrillero, que no haviem sentit mai ni tornaríem a sentir. Suposo que devíem anar a veure Maó, Ciutadella, el Toro, els monuments megalítics i la badia de Fornells. Amb les nenes tan petites tot era més senzill, fins i tot la intimitat amb l’Elisa; anys després, de vacances a Eivissa, ho teníem més complicat. S’emanciparen prou joves, després d’haver viatjat a Londres, primer una i després l’altra, per resoldre un problema que a Espanya no es podia abordar amb garanties sanitàries i que encara figura en els programes dels partits polítics.
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCLVII (tema: FER L’AMOR) i consta de 350 paraules —cap d’elles "amor"—, segons el comptador de Microsoft Word.
L’acció se situa a l’any 1973 o 1974 en un complex turístic pintoresc, amb aspecte de poblat de pescadors, que s’anomenava Binibeca —avui catalanitzat com a Binibèquer Vell—, a pocs quilòmetres de Maó. Hi havia anat una setmana santa amb l’Elisa i les seves filles Natàlia i Helena, que devien tenir deu i vuit anys. Ella duia el seu Citroën 2CV i jo un equip de busseig llogat. Havia estat abans a Maó, sol, convidat per un company arquitecte que hi tenia despatx. I, al cap d’un any de l’estada a Binibeca, l’Elisa i jo tornàrem a Menorca, a l’Hotel Cala Galdana, un paradís solitari. Quan vaig estar a Cala Galdana en 2016 no me’n sabia avenir: era un lloc bigarrat, ple de bars, restaurants i hotels enormes —el de 1974 no vaig saber-lo trobar—, i de carrers serpentejants. Vaig plorar per moltes coses; també per aquell paradís perdut.
A Binibeca ocupàvem un dúplex: a baix la sala amb una cuineta i a dalt dos dormitoris. Hi havia el fil musical de la urbanització i ens feia molta gràcia que cada dues hores repetissin el repertori; era fàcil adonar-se’n per aquell coi de cançó francesa del guerrillero, que no haviem sentit mai ni tornaríem a sentir. Suposo que devíem anar a veure Maó, Ciutadella, el Toro, els monuments megalítics i la badia de Fornells. Amb les nenes tan petites tot era més senzill, fins i tot la intimitat amb l’Elisa; anys després, de vacances a Eivissa, ho teníem més complicat. S’emanciparen prou joves, després d’haver viatjat a Londres, primer una i després l’altra, per resoldre un problema que a Espanya no es podia abordar amb garanties sanitàries i que encara figura en els programes dels partits polítics.
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCLVII (tema: FER L’AMOR) i consta de 350 paraules —cap d’elles "amor"—, segons el comptador de Microsoft Word.
Comentaris
-
Records[Ofensiu]Prou bé | 11-09-2023
De llocs i de vivències amb persones que potser ja no formen part de la vida del protagonista.
Nostàlgia per el paradís perdut.
Amb total cordialitat -
Menorca[Ofensiu]Atlantis | 07-09-2023
Jo hi he vist com els canvis d'un lloc idíl·lic es transforma i es barreja amb els records
i la veu d'una cançó. Sense explicitar-ho hi ha el record de l'amor i una certa nostàlgia.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoacudits sobre POR. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Dips. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Petit apèndix a "Hitler, el dolent més dolent de la història?". [temps real de lectura: 5 minuts]
- "On fait l’amour; on fait la guerre" [temps real de lectura: 2 minuts]
- Hitler, el dolent més dolent de la història? [temps real de lectura: 11 minuts]
- Vint nanoacudits sobre ESCLETXA.
- Ellington i Mulligan. [temps real de lectura: 6 minuts].
- "Oppenheimer". [temps real de lectura: 3 minuts]
- Coloms (i 2). [temps real de lectura: 6 minuts]
- Què hi podeu fer, al Fòrum? [temps real de lectura: 1 minut]
- Coloms (1). [temps real de lectura: 5 minuts]
- Vint nanoacudits sobre FESTA MAJOR. [temps real de lectura: 3 minuts]
- "Russian Lullaby." [temps real de lectura: 5 minuts]
- Un cas com molts. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Aquell "Mosca" esbojarrat. [temps real de lectura: 2 minuts]