OBSERVANT A PERSEU

Quin passeig! M'ha encisat aquest passeig entre estels. Un escrit original, on el ritme entre versos sembla que leviti en l'univers, com un estel més:
"És tan emocionant veure-les que l'ésser vibra com a estrelles esquitxades assossegadament".
Després d'aquesta frase, no cal dir res més!

Mirar les estrelles em fa pensar en l’infinit. És màgia pura. Quin escrit més bonic! És una prosa poètica magnífica. Una forta abraçada.
Aleix

Hola, Perla de Vellut,

El teu amic Marc, alies Cuidador d'Ossets i també alies Unicorn Blanc del Bosc, entre altres pseudònims, et saluda, i et fa saber que espera que dintre de no molt posis articles nous teus en el teu nom d'usuari, si no és demanar molt. Ets un molt notable escriptor, dit sense cap ironia.

Tant si publiques nous articles com si no, que passis un bon dia.


PD: Possiblement m'hauria d'interessar ALMENYS una mica en llegir articles antics teus, bon amic meu...

Creia que l'aventura seria sobre l'heroi de la mitologia grega Perseu. Però ja veig que va sobre un viatge sideral i com a romàntic i com a pur.

La lectura ha estat interessant i fins una mica didàctica.

Doncs res, espero que el gegant Perseu no acabi pas amb tu i segueixis amb els teus viatges siderals.

Una abraçada.

Aquesta vegada són els estels i les seves agrupacions els que et fan de musa i t'inspiren un text ple d'admiració i joia.

Una prosa poètica ben bonica, descrivint el firmament i les sensacions que et produeix.
Des a on visc és molt difícil veure les estrelles, malgrat quan he passat nit a la muntanya he gaudit en contemplar-les. Demostres un coneixement, que a més a més, jo no tinc. I amb la foto has aconseguit un relat complert.

Enhorabona.

Has assolit – per partida doble – el firmament

Has assolit – per partida doble – el firmament

Moltes gràcies per llegir i comentari al meu relat “tancant etapes”. Efectivament la meva vida professional ha estat al costat dels més petits. Contenta que t’hagi agradat.

Atentament
Marina

Hola Rafael, Moltes gràcies pel teu comentari a A què juguem. Sé que és una mica dur la manera que ho relato però és que la mateixa impotència m'ho ha fer fer així.

Cordialment

Rosa

Els estels sempre enamoren!
Brillen i relaxen!
Molt interessant i Bona passetjada Perla!
Moltes gràcies

Els estels són sempre font d'inspiració, i la inspiració du als estels. M'agrada molt!

Relat molt interessant. L'he tornat a llegir, PERLA DE VELLUT.
Gràcies pel comentari al Relat i prenc nota de les teves observacions.
Salutacions cordials.

... pel comentari. El teu relat és tota una aventura emocional. Llàstima que hi entengui ben poc d'astronomia; suposo que per això m'he perdut la majoria de l'encant que guarda.

Gràcies per la bona pensada de recuperar un poema del 2016 i compartir-!O!
Original la passejada enmig dels estels!
Amb total cordialitat

Molt interesant, PERLA, curiós.
Enhorabona.
Salutacions.

Perdre’s en la immensitat de la foscor del cell i poder-hi desxifrar allò que ens explica, petits com som al seu costat. M’he emocionat amb tu. Gràcies

Prosa poètica sublim, exquisida, plena de preciosisme...M'has deixat bocabadat! Un text per a servar en la memòria col·lectiva dels aimants de les bones lletres. No hi puc dir res més, perquè la realitat supera les meves expectatives... Mercès!

Estrelles, tan llunyanes i tan aprop sentides. Les seves formes,la seva brillantor fan que l'imaginació es deixir anar gaudint de la seva màgia especial

Bonica poesia i preciosa fotografía .

Rosa

Una reflexió sentida i vibrant al voltant d'aquelles llumenetes que ens visiten quan el sol s'amaga. Tot plegat ens acosta a la percepció d'una menudesa infinita en la qual vivim, envoltats de tants gegants que a la nostra mirada són petits punts brillants en el firmament.

Bona reflexió el teu escrit poètic.

Ferran