No ho sé, fill

Un relat de: Magda Garcia
Aquell vespre en Manel observava el meravellós cel estelat, amb la Lluna somrient-li d’esquitllèbit, pensant en la pregunta del seu fill:

-“Què li dic quan em torni a demanar com funciona el sistema planetari i com va començar el món?”

Sense treure’n l’aigua clara ni sabent què havia de dir-li se sentia més ruc que un sabatot i el pare més ignorant del petit bocí de terra on vivia. Això de les teories científiques era massa complex per ell, un pare obrer sense massa estudis. No era pas un científic, però el que veia al cel no li encaixava amb les creences que li havien inculcat.

Els seus minsos coneixements científics tampoc l’ajudaven massa. Dins seu sentia una mena de dualisme entre el que veia i el que creia. No li encaixava amb la immensitat de l’Univers. Se sentia dins d’un raonament circular. El seu pensament era el d’un peix que es mossega la cua i el seu cervell semblava al d’un hàmster donant tombs de tan ignorant com se sentia.

Donant voltes a tot això com a molt, com a molt, aconseguia retrocedir en el temps fins imaginar-se uns éssers primitius que al seu cap li recordaven a personatges de la seva infantesa, com en Pedro Picapiedra, tot fent-se una truita d’ou de dinosaure per sopar:

-“Me l’imagino batent l’ou amb una forca enorme amb l’ajuda d’en Pablo Mármol, aquest últim queixant-se de la feinada que li suposava aquest esforç, dropo com ell sol”.

Perquè per molt que li donava voltes no podia anar res més enllà, ni sortir de l’espai i del temps que coneixia. Sortir d’aquest paradigma li suposava un esforç mental esgotador.

Pensar en energies, en teories i en explosions còsmiques, sense cap esser humà pel mig a modus de director d’orquestra li resultava inabastable.

Per això quan el seu fill, en Nil, li va tornar a preguntar qui havia creat l’Univers en Manel li va dir:

-“Deu, fill meu”, calmant més la seva pròpia angoixa que la curiositat del nen.

-“Però no em demanis com perquè, certament, no sabria explicar-t’ho. No ho sé, fill”.

Comentaris

  • Entenc la situació i...[Ofensiu]
    llpages | 05-11-2023 | Valoració: 10

    està molt ben descrita, però el més raonable fóra que el pare acompanyés al fill a la biblioteca pública més propera i allà, plegats, llegissin en un llibre el que s'ha escrit sobre el tema. Perquè tot està en els llibres, i amb tots els nivells, des dels dedicats als més menuts fins als especialitzats. Ara bé, l'autora vol donar una vis còmica a la situació i ho aconsegueix amb escreix. Enhorabona, Magda!

  • Un pare sense estudis. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-11-2023 | Valoració: 10


    Realment molt entretingut i m'ha fet un bon somriure a l'hora d'explicar-li a Manel, al seu fill en Nil, que no sabia el perquè hi havia fet Déu l'univers. Déu ha fet tot el que hi ha el món, inclosos totes les persones que estem el món, a més tot l'univers.
    (La paraula "esser", deu tenir l'accent agut en la primera "e") (No sé com no ho ha vist el relataire que t'ha corregit i valorar el teu relat). Però de totes les maneres el relat està molt ben fet i plantejat.
    Que tingues sort i una forta abraçada, des de Manuel (València).
    Cordialment.

  • Verídic, talment la vida mateixa[Ofensiu]
    Jordibanyeres | 05-11-2023 | Valoració: 9

    La Magda sap tocar amb molta finor els resorts dels petits problemes del dia a dia. Cal que escrigui més. Altrament ens perdem la seva perspicàcia : explicar el que tots hem viscut, però ens costa molt d'explicar.

    Endavant Magda

  • Sabiesa[Ofensiu]
    Prou bé | 04-11-2023

    Del que creu no saber i sap que tot plegat no té explicació que el convenci. Bon final: Déu i no ho sé.
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Pobre Manel[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 03-11-2023

    Quina situació més incòmoda per ell, però, així i tot se'n va sortir prou bé amb la seva resposta. . Un relat ben entretingut i divertit.

    Molta sort Magda!

    Rosa.

  • De vegades és mès fàcil…[Ofensiu]
    Cristin@ | 03-11-2023 | Valoració: 10

    Hola Magda, com en tots els teus relats, buscant el sentit còmic d la vida.
    Felicitats!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

143 Relats

472 Comentaris

36694 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos.

He guanyat el primer premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya (abril 2023) i el 1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) els anys 2022 i 2023.

Tinc un parell de contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, un relat penjat al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.